La Fiscalia no modificarà la seva acusació de rebel·lió contra els polítics i activistes processats pel referèndum de l'1-O, segons ha avançat aquest matí la Cadena SER.
Es manté l'acusació de rebel·lió contra els processats de l'1-O
Fonts del Ministeri Públic han assegurat que no tenen intenció de modificar l’acusació per un delicte de rebel·lió contra els polítics presos, impulsada des del començament del procés judicial. Ara, després de gairebé cinquanta sessions, s’encara la fase final del judici en la qual es duran a terme la fase documental, es redactaran els informes i resten les últimes paraules.
La Fiscalia considera que ha quedat provada la rebel·lió per part dels polítics i activistes processats pel referèndum de l’1-O, així com el delicte de desobediència i la malversació de fons públics. A més, també ha afirmat l’existència d’una violència que els presos van fer servir per pressionar i aconseguir la independència de Catalunya.
Tot i que encara queda la reunió final entre els fiscals del cas, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno, per determinar les peticions de presó o inhabilitació, ja han anunciat que en cap cas modificaran l’acusació per rebel·lió. Per part de Manuel Marchena, el president del tribunal els ha demanat que elevin les seves conclusions «provisionals a definitives» un cop la fase documental finalitzi, «sense solució de continuïtat», i els possibles canvis es presentin per escrit.
Fins a 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió
Segons l’escrit provisional de la Fiscalia, presentat abans de l’inici del judici, el novembre de 2018, l’any 2017 es va produir un «aixecament generalitzat» a Catalunya amb «actes de força, agressió i violència», quelcom que els processats van instrumentalitzar per aconseguir la independència, per tant, els que van ser membres del Govern de Puigdemont van ser acusats d’un delicte de rebel·lió i un altre de malversació.
Amb tot, la Fiscalia va demanar pena de presó per tots els processats de l’1-O: 25 anys per Oriol Junqueras; disset per Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, només per rebel·lió; setze per Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull; i sis per Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, pels delictes de desobediència i malversació.