Des de finals del segle XIX es notava que alguna cosa estava canviant al món de l'art. Les avantguardes artístiques del segle XX van ser la resposta lògica a una sèrie de canvis al món de l'art (sobretot de la pintura) que estan estretament lligats als avenços tecnològics que van permetre, entre moltes altres coses, deixar de preocupar-nos per representar una imatge el més fidelment possible per a, 'simplement', capturar-la mitjançant la fotografia o el cinema.
Aquest canvi tecnològic, a més de l'arribada del principi de la fi de la modernitat que venia marcant els tempos des de la Il·lustració, va fer que els artistes entenguessin de manera diferent la pintura, l'arquitectura i l'escultura. Ara, el treball de l'artista deixava de centrar-se a aconseguir una tècnica perfecta que representés a la perfecció el que es proposava mostrar, sinó que es convertia en una representació de la relació entre el “jo” de l'artista i el món.
Així, després de la Primera Guerra Mundial, quan la situació a Europa es va estabilitzar, el ferment que comentàvem abans va tenir les condicions per a créixer. Així, el 1916, quan Hugo Ball, un poeta alemany, va obrir a Zurich (que era territori neutral) el Cabaret Voltaire, es va donar el moment clau de sortida a les avantguardes artístiques del segle XX.
Què són les avantguardes artístiques?
Les avantguardes són, abans de tot, una reacció davant d'una línia establerta en una disciplina (sigui política, pintura, cinema,…), una voluntat de canvi. Els moviments avantguardistes que dominen la situació artística durant el primer terç del segle XX són una resposta a la rigidesa establerta i als canvis històrics que afecten sempre l'art (Revolució industrial, Revolucions burgeses a la França del XIX, etc).
Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics que no guarden relació entre si més enllà que són breus, estaven dirigides a les elits culturals i intel·lectuals del moment, i se succeïen unes a altres en uns anys frenètics en els quals el món de l'art va viure una explosió vista molt poques vegades abans.
El llançament de les avantguardes sorgeix amb l'impressionisme al XIX, és el primer moviment que es pot considerar precursor de les avantguardes i arriben fins avui dia, passant per l'art pop de Warhol, el brutalisme de Le Corbusier o Basquiat. Però, les que pertanyen al període històric dels 'ismes' són les següents:
Les 10 avantguardes artístiques més importants del segle XX
Hi ha molts moviments d'avantguarda però no tots mereixen ocupar un lloc de preferència a la història de l'art. Aquí hi ha alguns dels més famosos, sense ordre cronològic.
1. Impressionisme
L'Impressionisme va ser el moviment que va permetre a les avantguardes alliberar-se de les cotilles establertes prèviament. No és un moviment avantguardista com a tal però val la pena que l'esmentem a causa de la seva importància en la florida dels avantguardismes posteriors.
Les seves majors aportacions van ser l'alliberament de l'ús del color, l'amor per la llum i els avenços tècnics. Els grans pintors d'aquest moviment van ser Monet (com a precursor), Degas, Manet, Renoir o Cézanne. La seva influència en les avantguardes és molt important, ja que la gran majoria d'ells va arribar fins al viure la Primera Guerra Mundial i el sorgiment dels 'ismes'.
Cézanne, per exemple, deixarà de fet el grup i es convertirà en l'avantguarda de l'avantguarda del cubisme. La pintura se centra en el color i la llum i deixa de preocupar-se per la forma, heus aquí la connexió amb els moviments avantguardistes del segle XX.
2. Expressionisme
És alhora l'últim corrent fora de les avantguardes i la primera manifestació artística del mateix període i és així per la seva intenció. L'expressionisme intenta expressar sentiments de l'ésser humà: fílies i fòbies, el que agrada i el que no, i no necessita pintors especialment tècnics per a dur a terme aquest objectiu.
Autors expressionistes famosos són Munch (autor de ‘El crit’), Klimt o Schiele i destaquen per expressar bé les emocions, a diferència de l'impressionisme, que es fixava en l'estètica per sobre de tota la resta.
Com a teoria es va oposar fermament a les idees realistes que regnaven en la cultura europea durant el segle XIX (no hi ha més que veure la novel·la o l'interès per la fotografia) i la seva influència va arribar a moltes altres disciplines. Cal destacar, entre elles, el cinema expressionista alemany amb obres mestres com 'El Gabinet del Doctor Caligari'.
L'expressionisme és un moviment aglutinant que compta amb diversos vessants molt diferenciats entre si, tant que, al final, van ser aquestes versions les que van desembocar en les avantguardes.
3. Constructivisme
El constructivisme va ser un moviment impulsat per Lissitzky, i un dels pioners de les avantguardes com a tal. Entre Alemanya i Rússia va portar endavant el constructivisme, una barreja d'expressionisme i dadaisme que va tenir molta presència a la Rússia dels inicis del comunisme.
Un de les obres clau de Lissitzky i més representatives del constructivisme són els 'Proun': dissenys geomètrics entre l'artístic i l'arquitectònic però impossibles de dur a terme en el món real ja que trenquen les lleis de la perspectiva.
El constructivisme neix a Rússia a principis del segle XX i es caracteritza per la inclusió dels conceptes d'espai i temps, que li donaven continuïtat a l'obra, a més de per la inclusió dels motius geomètrics.
4. Cubisme
Pot ser que el cubisme sigui el moviment d'avantguarda més important de tots; per descomptat és un dels que més. Va néixer a França el 1906. Se centra en descompondre les imatges en figures geomètriques, inclusió de lletres en els quadres i un desdoblament de la personalitat de l'autor en el quadre.
Els sentiments de l'expressionisme passen a un segon pla i s'intenta representar la realitat íntegrament a través de descomposicions geomètriques de diferents plans d'aquesta.
La seva importància radica en el fet que, a diferència de l'impressionisme i l'expressionisme, és la primera ruptura definitiva amb l'art anterior i la pintura de la representació realista. Els grans artistes del cubisme són Picasso (el seu iniciador), Juan Gris, Delaunay o Georges Braque.
De Picasso es conserva aquesta frase que mostra com es va desenvolupar el moviment: «Quan fèiem cubisme, no teníem cap intenció de fer cubisme, sinó únicament d'expressar el que teníem dins».
El que portaven dins els cubistes era la ruptura de la perspectiva, que era del poc que quedava de la pintura tradicional que s'inicia en el renaixement amb obres clau com 'La Gioconda'.
5. Surrealisme
Si el cubisme és l' 'isme' més important de les avantguardes artístiques del segle XX, el surrealisme és el més famós. Amb Salvador Dalí i André Breton al capdavant, el surrealisme va beure de les teories del subconscient de Freud i la psicoanàlisi i van voler desenvolupar un art que connectés amb el subconscient.
En literatura, van fomentar l'escriptura automàtica per a crear composicions belles i enigmàtiques. En cinema, el muntatge es va fer fonamental per a aconseguir una seqüència d'imatges que recordessin els somnis, d'on venia la seva inspiració.
En pintura va ser una mica més complicat però molt més espectacular. Amb Dalí com a màxim exponent, durant la dècada dels anys 20, el surrealisme va explotar amb un ús de les formes i el color (a més de la simbologia personalíssima de cada autor) que continua sent imprescindible per a entendre l'estètica avui dia i durant el segle XX.
Els surrealistes van ser els primers que, sobre un llenç, van somiar amb les formes deformes que inspirarien tantes i tantes coses el segle XX: arquitectura, mobiliari, cultura pop, etc. La primera aparició del terme surrealisme li correspon a Guillaume Apollinaire en el seu 'Las Tetas de Tiresias:
«Quan l'home va voler imitar l'acció de caminar, va crear la roda, que no s'assembla a una cama. De la mateixa manera ha creat, inconscientment, el surrealisme... Després de tot, l'escenari no s'assembla a la vida que representa més que una roda a una cama».
És, per tant, una representació creativa de la realitat a través de la ment humana.
6. Futurisme
Una avantguarda visionària en el seu moment que no va ser utilitzada amb la intel·ligència artística que mereixia. El futurisme de Marinetti va veure en els canvis tecnològics que vivia el món una font inesgotable d'inspiració.
L'automòbil, les fabriques, la maquinària… Tot el relacionat amb el progrés de la tècnica era important per als futuristes, que volien veure l'ésser humà elevar-se per sobre del que mai havia fet.
Va néixer, òbviament, a Itàlia el 1909. Va tenir un recorregut curt però inspirador per a bé i per a mal: Duchamp o Delaunay reben la influència del futurisme, però també aconsegueix molts simpatitzants entre els intel·lectuals que fan costat a Mussolini a Itàlia.
7. Fauvisme
El fauvisme és un moviment va néixer a França al voltant del 1904. El seu nom ve de 'fauve', fera en francès. Com tants altres noms de tendències artístiques. l'hi va posar un crític en veure la primera exposició a París amb quadres d'aquest tipus.
El gran artista (el més reconegut) d'aquest moviment va ser Henri Matisse, i recull les idees de filòsofs com Nietzsche o de novel·listes com Zola, que creien que l'experiència era imprescindible per a entendre la vida, a la qual veneraven.
Per a plasmar tot això sobre el llenç, el color es converteix en l'element indiscutible, desplaçant les formes i les siluetes. Per a Matisse, el color ho podia tot i servia per a expressar tot el que la pintura podia expressar.
De tots els grans moviments avantguardistes, el fauvisme va ser l'últim que va destacar per pintar a l'aire lliure. A partir d'aquí els estudis van ser el refugi dels artistes que estudiaven i descomponien formes i reinventaven l'espai. El fauvisme ho aconseguia amb un tractament del color excepcional.
8. Ultraisme
L'ultraisme va ser un moviment avantguardista nascut a Espanya a la fi de la dècada dels anys 10 del segle XX com a oposició als grans corrents de l'època: modernisme i noucentisme.
A diferència d'altres avantguardes, la poesia es converteix en peça indiscutible per a entendre l'ultraisme i, de fet, les seves referències són Vicente Huidobro, Apollinaire i Mallarmé.
Max Aub, un dels escriptors espanyols que van abraçar el moviment, recull l'esperit elitista de les avantguardes en proposar un:
«Desig d'apartament de la massa, portant la seva natural fi l'iniciat pels 'rars' de finals del segle XIX. La literatura era 'de' i 'per a' iniciats».
El famós escriptor Jorge Luis Borges va participar del desenvolupament de l'ultraisme però no va ser l'únic gran escriptor que va adoptar algunes de les seves idees; Guillermo de la Torre o un jove Gerardo Diego també tenien relació amb el moviment.
Va proposar una renovació de la poesia que incloïa l'ús de la metàfora, l'eliminació de la rima, el gust pels objectes i paraules del món modern o l'eliminació de paraules accessòries
9. Dadaisme
El dadaisme va néixer al Cabaret Voltaire, com a manera d'anar en contra de l'estat de les arts en aquest moment. Pintura i escriptura van ser les màximes expressions del dadaista, moltes vegades combinades.
El nom que més s'associa al dadaisme és el del romanès Tristan Tzara (que va donar nom al moviment en obrir un diccionari a l'atzar i trobar-se amb la paraula 'dadá'), però també el d'altres grans artistes del moment com els Duchamp o Marcel Janco.
Aquesta avantguarda es rebel·lava contra tot el que significava l'art burgès i la idea del positivisme filosòfic (idea que ve de la Il·lustració i que creu en el progrés permanent de la societat si confia en la raó i la ciència).
Així, tots els treballs dadaistes solen mancar de lògica, siguin paraules, imatges… o accions. Perquè el dadaisme també es va convertir en una manera de viure i de relacionar-se amb el món. Un món que semblava incomprensible vist des dels ulls dels qui havien viscut la Primera Guerra Mundial.
El dadaisme va contra tot l'absolut: bellesa, eternitat, el pensament inamovible, la puresa,… i així es va qüestionar l'art d'una forma particular que avui dia continua sent l'arrel i la inspiració de molts moviments avantguardistes de diferents disciplines.
10. Estridentisme
L'estridentisme és una avantguarda tardana que va resultar de la unió de diversos moviments. Es va donar a Mèxic entre el 22 i el 27 i va ser fonamental per al desenvolupament artístic del país asteca. Inclou artistes de molt variades disciplines que creien en una renovació total de la situació artística.
Es diu que el nom ve de l'enrenou que es va formar al seu voltant. Com tantes altres avantguardes, com el futurisme, ve de la revolució que va suposar la revolució industrial. A més, el seu caràcter eminentment mexicà va generar un consum altíssim de cultura mexicana.