El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha promès a Brussel·les que la reforma de les pensions a Espanya estarà a punt al febrer. Ho va fer a la reunió del passat vint-i-sis de gener, en què els comissaris li van demanar millorar la proposta. El Govern ultima aquests dies la reforma ambiciosa.
La reforma de les pensions és una de les condicions que la Unió Europea ha posat a Espanya per rebre els fons de recuperació. La primera fase de la reforma ha entrat en vigor l'1 de gener del 2023, amb diverses mesures. Ara falta emprendre la segona fase, que genera molta polèmica.
Les negociacions amb els agents socials estan trencades, i el ministre vol accelerar els terminis i tancar l'acord com més aviat millor. L'objectiu prioritari és augmentar els ingressos sense retallar les pensions. Un difícil equilibri que el Ministeri de Seguretat Social intenta resoldre amb tres propostes clau.
Les 3 claus de la reforma Escrivà
El Govern central ultima les mesures per millorar l'eficiència del sistema públic de pensions a Espanya. Es tracta d'una reforma molt important perquè marcarà les pensions de les dècades vinents i les generacions futures. Aquests són els pilars bàsics de l'acord que està a punt d'assolir-se.
Ampliació de la base de càlcul
El Govern proposa ampliar el període de càlcul de la base reguladora de la pensió, de vint-i-cinc a trenta anys. La proposta inclou poder eliminar les vint-i-quatre mensualitats amb pitjor base, així que a la pràctica serien vint-i-vuit anys efectius. Ha generat molta polèmica perquè suposaria una retallada generalitzada de les pensions.
En general, els primers anys d'experiència laboral són els que tenen una base de cotització més baixa. Les bases de cotització van augmentant, de manera general, i els darrers anys solen ser els millors. Si s'amplia la base de càlcul, els espanyols tindran en general pensions més baixes.
Entre el 2013 i el 2022, el període de càlcul ha augmentat de quinze a vint-i-cinc anys, i la intenció del Govern és continuar incrementant-lo. Segons el Banc d'Espanya, les pensions serien un 5% menors. El Govern també ha introduït factors de compensació a les llacunes de cotització (per exemple, per fills).
Cotització addicional per als sous més alts
En el seu afany per augmentar els ingressos sense retallar les pensions, el ministre Escrivà ha trobat una fórmula polèmica. Es tracta d'introduir una cotització addicional per als sous més alts. És a dir, que els sous més alts paguin més impostos per costejar la despesa de les pensions.
És la mesura estrella que Escrivà ha presentat a Brussel·les per compensar l'augment de la despesa en pensions previst fins al 2050. En concret, planteja treure, progressivament, les bases de cotització dels salaris més alts. Les bases dels trams més alts pujarien un 30% entre el 2025 i el 2050.
Si l'ampliació del període de càlcul compta amb el rebuig dels sindicats, aquesta mesura allunya la patronal de l'acord. La CEOE critica el que considera una pujada dels costos laborals per a les empreses. Actualment, els salaris per sobre de la base màxima (4.495 euros) no cotitzen.
Jubilació parcial i activa
La clau de la primera fase de la reforma de les pensions era el càstig a la jubilació anticipada i premiar la jubilació demorada. A la segona fase, el Govern planteja la introducció de canvis en la jubilació parcial i activa. La intenció és fer més compatible la jubilació amb la feina.
Actualment ja hi ha fórmules per continuar treballant després de la jubilació, però són molt poc atractives i gairebé no es fan servir. La jubilació activa la utilitzen sobretot els autònoms, que poden cobrar el 100% de la pensió si contracten un empleat. L'objectiu és millorar aquestes condicions.
El ministre Escrivà va mostrar la seva intenció d'«abordar millors i aconseguir que es produeixi una transició gradual entre estar actiu i deixar de cop el mercat laboral». La clau és introduir nous incentius per a la jubilació parcial. Cosa que és ben vista pels sindicats, però no pels empresaris.
Les 5 mesures que van entrar en vigor l'1 gener de 2023
L'1 de gener del 2023 van entrar en vigor les cinc mesures de la primera fase de la reforma de les pensions. La primera consisteix en el canvi de l'indicador per revalorar les pensions. La revaloració de les pensions sobre la base de l'IPC (preus) ha comportat una pujada de les pensions del 8,5%.
La segona mesura és l'augment progressiu de l'edat de jubilació, que aquest 2023 se situa en 66 anys i quatre mesos. L'objectiu és portar-lo fins als 67 els pròxims anys. La tercera mesura és precisament premiar la jubilació retardada amb bonificacions del 4% per cada any addicional.
La reforma també preveu penalitzar la jubilació anticipada, de manera que retirar-se abans d'hora (tret de comptades excepcions) comporti una retallada a la pensió. La cinquena pota de la reforma consisteix en els nous trams de cotització dels autònoms. Totes aquestes mesures ja estan en marxa.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp