L'1 de juliol de 2018, el Nou Estadi acollia la cerimònia de clausura dels Jocs Mediterranis. Tarragona deia adéu a l'esdeveniment esportiu més important que hagi acollit mai la ciutat. Dos anys després, el regust dels Jocs Mediterranis continua sent agredolç. Hi va haver de tot i cadascú es va quedar amb allò que va voler. Això sí, va quedar clar que, ni de bon tros, eren uns Jocs Olímpics i que no es va aconseguir transformar la ciutat, principal objectiu.
Aquesta cita va deixar diversos clarobscurs a la ciutat. Començant pel Palau d'Esports, un clarobscur de 18 milions d'euros. La considerada joia de la corona dels Jocs Mediterranis continua en desús. Han passat 24 mesos i l'únic esdeveniment destacat que s'hi ha celebrat ha estat el Circuit Pretemporada ACB, que va arribar a Tarragona de la mà de l'Associació Deportiva Torreforta (ADT). I això va ser el setembre de 2018.
Sembla que la solució pel Palau d'Esports està a prop, però la gran notícia d'aquest equipament en els darrers temps ha estat la cessió del parquet a la ciutat de Girona. Un parquet que tot just acaba de tornar a Tarragona per instal·lar-se de nou al magatzem, on continuarà agafant pols encara uns dies més.
A la Imperial Tarraco vam poder gaudir d'esportistes de primer nivell, amb la medallista olímpica Mireia Belmonte com a figura més destacada. Gràcies als Jocs, ara tenim la Piscina Olímpica Sylvia Fontana, encara que va costar sang, suor i llàgrimes. Així mateix, diverses instal·lacions esportives de la ciutat (i de la província) van gaudir d'una rentada de cara que va convertir-les en equipaments del segle XXI.
En aquest àmbit hi trobem l'Estadi d'Atletisme Natalia Rodríguez, convertit en una instal·lació atlètica de primer nivell després d'una completa remodelació, tot i que li falta una visera que cobreixi la graderia. Sense oblidar la renovació de diversos espais esportius del Complex de Campclar i l'espectacular espai en què s'ha convertit l'Anella Mediterrània, tot i que cal explotar-lo més. Es va projectar un camp de rugbi a l'Anella que va quedar en intent, tot i que sembla que tindrà una solució ben aviat.
El que no podem oblidar és que tot i la milionària inversió feta per acollir els Jocs Mediterranis, els camps de futbol municipals segueixen en el segle XX, tot i tenir gespa artificial (que necessita una renovació urgent), mentre que els pavellons municipals del Serrallo, Riu Clar, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau continuen necessitant millores urgents.
Els Jocs Mediterranis van millorar la infraestructura esportiva de la ciutat? Sí. Es podia haver fet millor? També. 731 dies després (que aquest 2020 és bixest) toca mirar endavant. Gaudim de les instal·lacions esportives que ens va llegar Tarragona 2018, reivindiquem les millores necessàries i, per sobre de tot, donem ús al Palau d'Esports d'una vegada.