Després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), aquest divendres entra en vigor la nova Llei d'Habitatge. Es presenta amb unes quantes novetats que afectaran tant llogaters com propietaris. Això sí, alguns detalls essencials de la norma encara trigaran uns mesos a aplicar-se.
Entre altres coses, a partir d'ara els intermediaris tindran l'obligació de facilitar informació sobre els immobles i els amos. A més, pel que fa a les noves deduccions fiscals, s'activaran a partir del gener del 2024. Això significa que no es podran recollir a la declaració de la renda fins al 2025.
Les principals mesures que inclou aquesta llei
Les dificultats per accedir a un habitatge per part d'un ampli sector de la població han obligat el govern espanyol a prendre mesures. Aquesta qüestió fa anys que es debat entre els diferents actors socials, però mai sense assolir el consens necessari.
La normativa va ser aprovada al Congrés dels Diputats amb els vots favorables del PSOE, EH Bildu, ERC i partits de l'Esquerra Confederal. Entre les mesures principals s'inclou el control de lloguers en zones amb tensió o un nou índex de referència per a les revisions de rendes. També es posaran en marxa nous incentius fiscals, a més de regular els desnonaments.
Tot el que has de saber
Perquè sàpigues com actuar amb la compra o el lloguer d'un habitatge, et resultarà de gran interès aquesta informació.
1. Limitar l'actualització de les rendes
La nova Llei d'Habitatge preveu un límit a les revisions de les rendes anuals. L'Índex de Preus al Consum (IPC) deixa de ser considerat la referència. Fins al 31 de desembre de 2023, les pujades no podran depassar el 2%, tant per a petits com per a grans tenidors.
El 2024, aquest límit queda establert en el 3%. Per part seva, el 2025 es fixarà un nou percentatge que determinaran el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana juntament amb l'INE.
2. Informació sobre l'immoble i el propietari
En les operacions de compravenda i lloguer, cal oferir informació sobre l'amo i l'immoble. Seran dades que hauran de facilitar els intermediaris en cas que el comprador o llogater ho demani.
Entre altres coses s'hi inclouen condicions econòmiques o les característiques de la casa i de l'edifici. A això se li uneix un punt força controvertit. I és que el potencial arrendatari podrà accedir a la identificació de l'amo o la persona jurídica que intervingui a l'operació.
3. Es redueix el nombre de cases dels grans tenidors
A partir d'ara es consideraran com a grans tenidors aquells que disposin de més de cinc immobles. Abans calia tenir-ne almenys deu. Aquest detall resulta especialment important, ja que se'ls aplicarà una sèrie de mesures concretes que afectaran entre altres coses, els màxims.
4. Programació de desnonaments
Hi haurà l'obligació de fer els desnonaments amb data i hora predeterminats. També es fixen noves pròrrogues en els processos de llançament, que s'allargaran fins als 24 mesos.
Els grups en situació de vulnerabilitat o en risc d'exclusió tindran garantit l'accés a procediments de solució extrajudicials. A més a més, els fons de plans estatals d'habitatge oferiran lloguers socials bonificats o reallotjament de persones.
5. Recàrrec a l'IBI als habitatges buits
Amb efecte immediat entra en vigor un recàrrec a l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) per a alguns habitatges buits. S'aplica sobre els que romanguin com a mínim un parell d'anys sense ús. Podria assolir fins al 150%.
6. Pagament per mitjans electrònics
L'abonament de les rendes es realitzarà en general a través de mitjans electrònics per als contractes que se signin a partir d'ara. Es posa com a excepció «quan alguna de les parts no tingui compte bancari o accés a mitjans electrònics de pagament».
7. Despeses d'immobiliària
A partir d'ara, les despeses de gestió immobiliària seran assumides obligatòriament per l'arrendador. Un altre punt que ha generat força controvèrsia.
8. Increment de l'habitatge protegit
El percentatge de reserva de sòl per a habitatge protegit passarà del 30% al 40% per a actuacions de nova urbanització. Augmentarà del 10% al 20% quan es tracti de sòl urbà no consolidat o actuacions de reforma o renovació de la urbanització.
9. Consell assessor d'habitatge
Aquest òrgan s'encarregarà que es compleixi la nova llei i promourà les futures polítiques d'habitatge . Estarà integrat per components dels diferents departaments ministerials amb competència en l'àmbit de l'habitatge.