Imatge de fons d'una ermita de Cabacés amb la senyera catalana i una altra imatge d'un home amb gest de sorpresa i una altra de diversos cartells sense nom

Els 9 pobles catalans amb els noms mal escrits, segons la normativa

L'ús generalitzat d'alguns topònims ha generat discrepàncies a la ciutadania i alguns municipis no compleixen les regles

Catalunya, amb 947 municipis, s'erigeix com una regió rica en diversitat geogràfica, econòmica, política i social, també lingüística. Tot i això, hi ha un grup de 9 pobles que no segueixen les regles establertes per l'Institut d'Estudis Catalans (INE), pel que fa als seus noms, per tant, estarien mal escrits.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya és l'eina que recull tots els noms de municipis. Tot i això, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat, més conegut com Optimot, recomana una cosa important. I és que cal utilitzar sempre la forma normativa dels topònims “des del punt de vista lingüístic” en usos no oficials.

Quins són els 9 pobles que tenen el seu topònim mal escrit?

Cabacés

El llistat comença amb Cabacés, ubicat a Tarragona. Aquesta és la seva forma oficial, però la normativa suggereix que hauria de ser Cabassers. El nom del municipi ha generat controvèrsia entre els ciutadans, que han instat l'ajuntament a revisar la versió castellana, imposada després de la Guerra Civil.

L'alcalde afirma que cal fer una consulta popular per validar qualsevol canvi, però Junts ja ha mostrat la seva indignació amb el manteniment d'aquest topònim.

Capmany

A la província de Girona trobem Capmany. Segons les normes, caldria escriure Campmany, però la forma oficial del topònim encara perdura.

Figaró-Montmany

D'altra banda, a Barcelona hi ha el poble Figaró-Montmany, que seria Figueró i Montmany, utilitzant el diminutiu de 'figuera', eliminant el guió i col·locant una 'i' llatina entre les dues paraules.

Torrelavit

El municipi de Torrelavit, també a Barcelona, s'hauria d'escriure Terrassola i Lavit, però el topònim es va formar amb la unió dels noms dels dos pobles.

Forallac

Forallac (Girona) té un cas semblant, ja que el seu nom neix de la unió de (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac).

Lladó

La província gironina també acull la discrepància entre la forma oficial de Lladó i la normativa Lledó, amb arrels ben documentades des del segle X.

Massans

Per part de Massanes, hauria d'adoptar la forma Maçanes a causa dels seus orígens llatins. La paraula prové de "mattiana", que significa "maçana" o "poma".

Navàs

Per altra banda, el topònim Navàs (Barcelona) hauria de ser Navars.

Rialp

Mentre que la forma normativa de Rialp (Lleida) seria Rialb. Segons explica l'Optimot, aquest nom "presenta una evolució regular segons les regles de la gramàtica històrica catalana, que ha donat com a resultat el grup consonàntic final que en català s'escriu -lb".

Aquesta situació ha donat lloc a iniciatives que treballen perquè, des de la Generalitat, s'implementi la forma normativa dels topònims a tots els municipis. La plataforma cabassers.org, impulsada per ciutadans d'un dels municipis afectats, reclama la correcció de tots els casos.