Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Una garrapata en la mano de una persona

Adverteixen de l'augment del nombre de paparres a Espanya: Com evitar la seva picada

Aquest estiu s'ha disparat el nombre de persones que acudeixen a centres d'atenció mèdica amb picades de paparra | Des del 2013, han mort tres persones per malalties provocades per les paparres

L'estiu és sens dubte l'època perfecta perquè es produeixin les picades de paparres en humans. És habitual, ja que durant aquests mesos l'activitat en espais naturals creix. Però alguns experts han advertit que els casos detectats aquest 2021 s'han multiplicat. L'Associació Nacional d'Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) ha volgut llançar una advertència a tots els habitants de la Península.

L'entitat explica que «s'ha disparat el nombre de persones que acudeixen a centres d'atenció mèdica amb picades de paparra». És per això que demana molta precaució, sobretot sabent que poden transmetre malalties greus. I és que encara que moltes vegades ens pensem que només poden afectar els nostres animals, no és així. A les persones ens poden contagiar malalties tan perilloses com la febre hemorràgia de Crimea-Congo, la malaltia del Lyme o l'encefalitis vírica.

Aquestes patologies poden ser desconegudes, però han provocat algunes morts a l'Estat espanyol. Un bon exemple és la febre Crimea-Congo, que s'ha detectat en almenys nou persones a Espanya des de 2013, la majoria a Salamanca. Des del mateix any han mort tres persones per picades d'una paparra que els va transmetre aquesta malaltia.

Els experts confirmen l'alta mortalitat que pot tenir. «És difícil que una paparra ens pugui transmetre una malaltia, però una vegada que ens transmet una malaltia com la de Crimea-Congo, la taxa de mortalitat és molt alta, del 30 per cent», afirma la presidenta d'ANECPLA, Milagros Fernández, a '20 Minutos'. Fernández recorda que «com a referència pel que fa a percentatge de mortalitat la Covid està entre el 0,5 i l'1%»

.

Com evitar que ens piqui una paparra

Les paparres solen habitar en zones amb la vegetació alta. Se solen enganxar o deixar-se caure quan passa pel seu costat un animal de sang calenta. Quan ho fan, gairebé no les notem, ja que expulsen un anestèsic just abans de començar a succionar la sang.

Milagros Fernández explica que això està canviant per culpa del canvi climàtic. «S'està percebent un canvi de comportament en les paparres. S'han trobat casos en què la paparra no es deixa caure, sinó que persegueixen el depredador i generen un moviment estrany, perquè es desplacen a la recerca de la seva víctima», afirmava en el mitjà citat.

A més, la presidenta de l'Associació Nacional d'Empreses de Sanitat Ambiental recorda com la Covid ha reduït els tractaments fitosanitaris que els ajuntaments feien per combatre-les. La presidenta d'ANECPLA lamenta que no s'ha netejat la mala herba. «Aquestes zones no s'han netejat, cosa que provoca que espècies com les paparres les colonitzin», declara.

El consell més senzill per evitar ser picats és portar pantalons llargs i samarreta de màniga llarga. Però sobretot «evitar anar per les zones de més vegetació quan caminem pels senders». Si anem acompanyats d'animals, sobretot els nostres gossos, cal protegir-los també a ells. No haurien de passar per zones de vegetació alta i cal posar-los repel·lent. I per si de cas, revisar-los bé: «És important mirar-los a les orelles i aixelles, en totes aquelles zones que són més calentes, perquè és on estaran els paràsits», explica Fernández.

Què fer un cop ens ha picat una paparra

Si no hem pogut evitar una picada de paparra, la recomanació és que li retiri un professional a l'animal. «Cal anar amb compte amb l'extracció, perquè de vegades s'estira i es queda l'aparell bucal de la paparra dins, cosa que produeix infeccions», afirma Fernández de Lezeta. En cas que això no sigui possible, hi ha una tècnica millor: l'ús d'una pinça.

Milagros Fernández explica com s'hauria de fer: «s'ha d'agafar del cap de la paparra i estirar-la cap amunt, per evitar que es quedi enganxada la boca». A més, s'hauria de dur l'animal a un laboratori «perquè analitzin els microorganismes i els paràsits que pugui tenir».