L'Agència Tributària adverteix dels problemes a què podem enfrontar-nos en cas de no complir les nostres obligacions tributàries. Caldrà declarar qualsevol guany, sigui en forma de diners o de propietat, perquè consti a Hisenda. Per això és molt important tenir-ho en compte a l'hora de rebre una herència.
És possible que a més d'una persona li sorgeixin dubtes arribat el moment. «És millor acceptar-la o rebutjar-la?», es pregunten molts. Ja se sap que, quan una persona es converteix en hereva, ho és en tots els sentits. Això implica que rep tant els béns del difunt com amb els deutes contrets. Per això és convenient analitzar-ho tot per conèixer què ens convé més en cada moment.
Quan acreditem que som hereus, per mitjà del testament o declaració d'hereus, es pot reclamar la informació sobre els béns, tant drets com obligacions. D'aquesta manera es podrà decidir si s'accepta o no, així ho expliquen a Legalitas.
Què vol dir acceptar l'herència?
Abans de comptar amb la condició d'hereu no es pot acceptar ni rebutjar l'herència. En cas de donar el vistiplau a aquest tràmit, cal saber que caldrà assumir l'impost de donacions i successions. La persona en qüestió disposarà d'un màxim de sis mesos des de la mort per abonar-lo.
Què passa si es renuncia al testament?
Qualsevol ciutadà té dret a renunciar al testament. Això sí, cal formalitzar-ho tot per mitjà d'una escriptura pública en una notaria. Es pot acudir a qualsevol notari per fer aquest pas. Exigiran el certificat de defunció de la persona morta, així com el testament o la declaració d'hereus.
Rebutjar una herència suposa una decisió «personal i independent». Cada hereu ha de prendre una decisió amb els béns i els drets deixats pel mort. També cal tenir en compte que és una postura que no té marxa enrere: si es renuncia a l'herència, més endavant no es podrà canviar d'opinió.
A més, recorden que, quan s'accepta, hi ha l'obligació d'acceptar-ho tot: no es pot triar només una part. En cas contrari, més d'un només es quedaria amb les propietats i deixaria de banda els deutes, però això no pot ser així. Assenyalen que «en una herència no podem triar amb quins béns interessa quedar-nos i a quins volem renunciar». Per tant, l'acceptació implica fer-ho amb «totes les conseqüències». I el mateix passa quan hi ha una renúncia, «es fa una renúncia de tot».
Què passa amb la part renunciada de l'herència?
En funció de «si som hereus forçosos o no i de si hi ha testament o no», la renúncia de l'herència també afecta altres persones. «La resta d'hereus podrien veure's beneficiats per aquesta mesura i aconseguir que sigui més gran la part que reben», assenyalen a Legalitas. Veurien augmentada la proporció que els correspon, o bé, els seus successors, en el cas que siguin hereus forçosos.
Què es pot donar sense declarar a Hisenda?
Molta gent, en lloc de cedir els seus béns als seus éssers estimats quan mor, decideix cedir-los en vida. És el que es coneix com a donació. A l'hora de sufragar els impostos corresponents, tant el donant com el perceptor han d'afrontar aquest pagament. La persona que rep la donació ha de pagar l'impost sobre la renda de les persones físiques de l'impost de successions i donacions. Les donacions s'han de declarar mitjançant aquest tribut.
Tot i això, si no s'excedeix un límit, no hi haurà investigació per part d'Hisenda. La xifra límit acostuma a rondar els 3.000 €. En cas de superar-la, les entitats bancàries tenen l'obligació de comunicar aquest moviment a l'Agència Tributària.