L’hivern astronòmic arriba el dilluns, 21 de desembre, a les 11:02h del matí pocs dies abans de finalitzar un any 2020 que ha estat ben convuls i estrany. Serà just a aquesta hora que es produirà el solstici d’hivern, segons informa l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). Un fenomen conegut popularment com el dia més curt i la nit més llarga de l’any
La nova estació durarà concretament 88 dies, 23 hores i 35 minuts, i finalitzarà de cara al 20 de març del 2021. De fet, l’hivern el viurem pràcticament tot al llarg del nou any 2021. D’aquesta manera, aquesta és l’estació més curta de l’any amb diferència amb un total de gairebé tres mesos plens d’esdeveniments astronòmics importants i que ens permetran gaudir del cel nocturn malgrat viure les nits més llargues i fredes de l’any.
Una extraordinària ‘estrella de Betlem’, l’arribada de l’any 2021, el solstici d’hivern, una pluja d’estels o fins a tres Llunes plenes són els principals atractius de l’apassionant agenda astronòmica de l’hivern.
Solstici d’hivern
El moment just en què arriba la nova estació, a les 11:02h del dilluns 21 de desembre, es produeix el solstici d’hivern, el que popularment es coneix com el dia més curt i la nit més llarga de l’any. Just aquest dia, tenim poc més de nou hores de llum solar, molt lluny de les més de quinze hores de Sol que tenim a l’altre extrem, és a dir, al solstici d’estiu.
A més, en el solstici d’hivern es produeix un altre fenomen destacat, i és que el Sol es troba en la seva màxima inclinació a l’horitzó de l’hemisferi nord. D’aquesta manera, la llum solar ens arriba més dèbilment i més inclinada a casa nostra, fent que tinguem les ombres més llargues de l’any a la superfície terrestre. De fet, a Catalunya es calcula que l’astre amb prou feines arribarà a alçar-se fins als 25º en la nostra vertical del cel. A l’hemisferi sud, passa justament al contrari.
‘L’estrella de Betlem’ més extraordinària dels últims segles
L’esdeveniment astronòmic més impactant d’aquest hivern serà ‘l’estrella de Betlem’, que tindrà lloc justament el primer dia de l’hivern, el 21 de desembre. Un inici de la nova estació per la porta gran que consistirà en l’apropament més important que han fet Júpiter i Saturn darrerament. Una conjunció que, mirant des de la Terra, farà la sensació que els dos planetes es fonen en un de sol, oferint una potent brillantor. El fenomen és tan extraordinari que es calcula que feia prop de 800 anys que no passava, des de l’Edat Mitjana.
El nom que rep aquest fenomen es refereix a la llum celeste que, segons explica la història, els Reis Mags de l’Orient van seguir per arribar fins a Jesús un cop va néixer. No obstant, aquest fet històric té una explicació científica, i és que aquell any es va produir un fenomen astronòmic únic amb la conjunció de molts planetes al cel, cosa que va provocar un gran raig lluminós al cel. Tot i que enguany es produeix en menor mesura, aquest Nadal tindrem una oportunitat única per veure aquesta històrica ‘estrella de Betlem’, així que no oblidem mirar el cel.
Just after sunset on the evening of Dec. 21, Jupiter and Saturn will appear closer together in the night sky than they have since the Middle Ages. Rice University astronomer Patrick Hartigan says there hasn't been this close of an alignment since March 4, 1226. #khou#HTownRushpic.twitter.com/cQTaMcRlp5
— The Bishop (@BillBishopKHOU) November 20, 2020
Pluja d’estels dels Quadràntids
L’any 2021 començarà amb un altre dels fenòmens astronòmics més destacats de l’hivern: la pluja d’estels dels Quadràntids. Tindrà lloc de l’1 al 5 de gener, amb el punt àlgid la matinada del 2 al 3 del mateix mes. En aquestes dates, la Lluna es trobarà en la seva faseminvant i farà una mica la guitza a l’hora d’observar una pluja d’estels considerada de baixa activitat.
Es calcula que poden caure prop de 40 meteors per hora en el punt àlgid del fenomen, i la Lluna farà que el millor moment d’observació sigui més enllà de la mitjanit. L’origen d’aquesta pluja d’estels el trobem en les restes de la pols del cometa 2003 EH que impacten contra l’atmosfera terrestre i produeixen la caiguda de petites roques que es tornen incandescents i es desintegren en pocs segons.
Tres Llunes plenes
La primera Lluna plena de l'hivern serà, precisament, l'última del 2020, tenint lloc el 30 de desembre. La següent serà el 28 de gener, coneguda com la Lluna del Llop per les tribus natives americanes a causa que era l'època de l'any en què els grups de llops famolencs udolaven fora dels seus campaments.
L'última Lluna plena de l'hivern serà el 27 de febrer i rep el nom popularment de la Lluna de Neu a causa que les nevades més fortes normalment tenien lloc cap a aquesta època de l'any.
Altres fenòmens astronòmics
A més dels fenòmens principals, també n’hi ha d’altres que cal tenir en compte. En concret, el dia 2 de gener es produeix la distància més curta entre la Terra i el Sol, és a dir, el màxim apropament dels 365 dies de l’any entre els dos elements. Concretament, la distància entre nosaltres i l’astre del Sistema Solar serà de ‘només’ 147.093.051 quilòmetres.
A més, el 24 de gener hi haurà la màxima elongació oriental de Mercuri i el 6 de març tindrem la màxima elongació occidental del mateix planeta. L'equinocci de primavera serà el 20 de març i posarà punt final a l'hivern.