Els experts adverteixen que part de la població podria patir agorafòbia després del confinament

«És un trastorn catalogat, no apareix d'un dia per l'altre», recorden els psicòlegs

Diverses persones passejant amb mascareta per l'Eix Comercial de Lleida, a l'alçada de la plaça de la Paeria, el 5 de juliol de 2020
Els menors i la gent gran són més propensos a patir agorafòbia després del confinament | Catalunya Diari

Feia unes setmanes sortien a la llum quins havien estat els efectes secundaris més notables del confinament. Entre altres trastorns, l’ansietat i la depressió eren els més repetits entre la població, ja que el nostre cos i la nostra ment van haver de conviure en un nou estil de vida completament diferent del que vivíem fa tan sols uns mesos.

Ara, els experts confirmen que l’agorafòbia també és un dany col·lateral d’aquests mesos de confinament. Es dóna sobretot en la gent gran, i poden estar acompanyades d’ansietat a causa de la por pel coronavirus.

Cal preocupar-se, però sense autodiagnosticar-se

Per definició de la Societat Espanyola per l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), l’agorafòbia es descriu com la por i el rebuig de qualsevol situació que pugui provocar un atac de pànic i fer perdre el control de l’ansietat. Aquesta malaltia es dóna en gent gran i menors, els quals han trobat una ‘zona de confort’ a casa de la qual no volen o és molt difícil sortir-ne.

Els experts, però, recorden no autodiagnosticar-se sobre aquest assumpte, ja que és normal sentir nerviosisme per tornar a sortir al carrer o la por pel virus, però aquest quadre no sempre representarà agorafòbia. Així ho assenyala el psicòleg José Ramón Ubieto: «És un trastorn catalogat, no apareix d’un dia per l’altre. No podem considerar que totes les persones que tinguin por de sortir pateixen agorafòbia», recorda.

Els menors i la gent gran, els grups d'edat més afectats per l'agorafòbia

Per altra banda, la directora del centre de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (OUC), María del Carmen Rodríguez, adverteix que les conseqüències i els efectes del confinament total han variat considerablement segons l'edat. La gent gran, en la seva majoria, no posseeix un aparell tecnològic per connectar-se a internet, raó per la qual aquests mesos tancats han pogut fer-se molt llargs i lents sense el contacte amb les seves famílies.

Els nens i menors, al seu torn, han substituït les seves relacions afectives en la vida real per jocs i simulacions d’internet. Per això, ara és molt difícil que tornin a sortir a l’exterior per relacionar-se, ja que han trobat a través de les xarxes i jocs una manera de fer amics sense sortir de l’habitació.

Com puc ajudar algú amb agorafòbia?

Amb la idea d’un segon confinament al cap de molts, el millor és prevenir que curar i els experts donen uns consells per ajudar a millorar la vida tant de grans com petits, així com gent de mitjana edat que també pot sofrir aquest trastorn durant el transcurs d’aquesta pandèmia.

Per començar, cal ser conscient que la por al virus no és inventada ni una exageració: la Covid segueix present a la societat, i la gent gran segueix sent la més feble i afectada davant el seu contagi. El psicòleg José Ramón Ubieto adverteix que el millor és no forçar ningú a sortir al carrer. El millor que es pot fer és escoltar, entendre a la persona i fer entendre que es pot conviure amb el coronavirus si es prenen les precaucions necessàries.

Tot i que no s’ha de forçar la sortida al carrer, sí que s’ha d’incentivar lenta i progressivament per tornar a poc a poc a una rutina diària. L’expert José Ramón Ubieto recorda: «Les persones afectades no s’estan imaginant situacions que no ocorren. El virus està aquí i hem d’ajudar-les a tolerar la por, perquè el perill no desapareixerà de moment». Per això, cal començar a poc a poc fins que la persona es trobi novament còmoda de passejar sola pel carrer.

Ubieto aconsella «Fer un volt pel barri i proposar alternatives progressives fins que es familiaritzin novament amb les sortides». Tot  i això, recorda quina és la millor manera de fer que aquestes persones vagin perdent progressivament la por: «Sortir respectant totes les mesures de seguretat i quan hi hagi menys gent és la clau».


Comentaris

envia el comentari