Els alcaldes dels diversos municipis del Segrià es van reunir amb la Generalitat el passat dilluns 6 de juliol per tractar el tema del brot de coronavirus de la comarca lleidatana. Segons asseguren algunes fonts al mitjà 'Crónica Global', «va ser una trobada molt tensa. Van saltar espurnes. Moltes crítiques i molt dures contra el Govern per la falta de coordinació i de recursos, sobretot per part dels alcaldes de Junts per Catalunya. Els primers batlles de la zona s'han rebel·lat contra la Generalitat».
Torra insisteix que la culpa és del govern central
Els alcaldes més contundents contra la Generalitat van ser Josep Antoni Romia (Seròs), Maria Rosa Pujol (Aitona) i Manel Esquerra (Alcarràs), que de seguida van desmuntar l'argument de Quim Torra que la culpa de la pandèmia és de Madrid. És la Generalitat qui té ara plenes competències per gestionar la situació a Lleida: salut, seguretat, serveis socials i inspecció de treball. Tot i això, Torra va assegurar que delegaria el control de la situació als alcaldes de cada localitat, encara que no va aclarir amb quin tipus de recursos comptarien.
«L'ambient està molt caldejat. La reacció a les xarxes socials i als carrers contra l'equip de govern de La Paeria i la Generalitat és molt dura. Hi ha un augment de contagis en el conjunt de la comarca i en pobles on fins ara gairebé no hi havia casos», confessaven alguns dirigents territorials.
Si @gencat i @paeria no entomen amb valentia la resolució de la crisi sanitària, incloent totes les institucions, agents econòmics i socials de Lleida, si no deixen d’ improvisar i no assumeixen responsabilitats, les conseqüències d’aquesta gestió recaurà sobre tots els ciutadans https://t.co/hGIqBImvyI
— Begoña Iglesias (@begonyaiglesias) July 8, 2020
Miquel Poyuelo també culpa a l'Estat
En la primera compareixença de l'alcalde de Lleida, Miquel Poyuelo, aquest va retreure a la Generalitat que no haguessin informat de la decisió de confinar el Segrià amb prou antelació. Poyuelo es queixava que menys de 24 hores abans de decretar el confinament, la consellera de Salut, Alba Vergés, va negar que s'estigués plantejant aquesta possibilitat. Això es va desmentir posteriorment.
Només un dia després de reunir-se amb la Generalitat, Poyuelo va canviar el seu discurs i va passar a culpar a l'Estat de «mirar cap a un altre costat» pel que fa a l'arribada de temporers a la comarca. «Dues setmanes abans que es decretés el confinament a Lleida, Aragó ja havia retrocedit a la fase 2. Sent una comunitat limítrofa, a ningú se li va ocórrer que s'havien d'adoptar mesures?», manifestava el batlle.
Falta de lideratge
La falta de lideratge per part de la Generalitat també va ser un dels temes que es va posar sobre la taula. Els alcaldes del Segrià van insistir en la necessitat de «sumar» i treballar conjuntament entre tots els sectors afectats, administracions públiques i societat civil. A més a més, van reclamar més suport a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, més efectius dels Mossos per controlar els accessos i garantir que la població fa ús de la mascareta i respecta la distància de seguretat. També van demanar ajudes econòmiques per part de la Generalitat i la Diputació de Lleida als ajuntaments afectats i destinar recursos per allotjament dels temporers.
Des de la Junta Clínica de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i la Direcció d'Atenció Primària, van emetre un manifest on demanen «que les institucions pertinents implicades estableixin directrius clares i urgents, i que intensifiquin les mesures fins ara instaurades». Els professionals sanitaris també s'han mostrat preocupats «per les dades epidemiològiques actuals i per la seva evolució en un futur proper». Demanen a la població que compleixi les mesures de prevenció, distanciament, contacte social i higiene. Tot i això, asseguren que faran tots els esforços possibles per donar cobertura a la situació clínica que es requereixi.