La guerra a Ucraïna s'agreuja per moments, ja que els atacs de Rússia no cessen. A més, en les últimes hores s'han sortit a la llum els últims detalls dels plans de Putin. Segons sembla, hauria sol·licitat ajuda militar a la Xina per continuar amb la invasió.
Els Estats Units van confirmar el dilluns, 14 de març, a última hora que Pequín estaria disposat a prestar aquesta col·laboració. Gest que, com no podia ser d'altra manera, ha disparat totes les alarmes. Així, el país nord-americà ja ha posat en coneixement dels aliats les intencions del gegant asiàtic.
Va ser una de les conclusions que es van extreure de la trobada entre delegacions de Washington i Pequín a Roma. La Xina ha intentat mantenir-se neutral en aquesta guerra, encara que en cap moment va condemnar els bombardejos ni la invasió. Apostava per mantenir un diàleg i assolir un acord, però sempre des d'un discret segon pla.
A la reunió entre les dues potències hi va haver una «una discussió substancial» sobre el conflicte a Ucraïna. Van abordar la «importància de mantenir obertes les línies de comunicació» entre els dos països, van revelar fonts de la Casa Blanca.
Va ser una cimera d'alt nivell, on van participar l'assessor de seguretat nacional dels Estats Units i el director de l'Oficina de la Comissió d'Afers Estrangers de la Xina. Aquesta trobada es va produir només unes hores després que transcendissin els plans de Rússia.
Funcionaris nord-americans van filtrar que havien sol·licitat col·laboració militar a la Xina, sobretot davant de l'escassetat de certes armes. Però tant el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, com l'ambaixada xinesa a Roma van negar aquest fet.
Van acusar Joe Biden de «difondre informacions falses» respecte al conflicte a l'est d'Europa. Expliquen que la «posició de la Xina sobre la qüestió ucraïnesa és coherent i clara. Sempre hem desenvolupat un paper constructiu donant suport a la pau i promovent les negociacions».
Al compte de Twitter afegeixen que el «deure més important en aquest moment és exercir la moderació i reduir les tensions». Tot això en lloc de «afegir gasolina al foc, per promoure una solució diplomàtica».
Als Estats Units intenten pressionar la Xina perquè no s'involucri en aquesta guerra. A més, els nord-americans ja van advertir que hi hauria «conseqüències» en el cas que s'aliessin amb els russos. I és que no volen que cap país exerceixi de «salvavides» per a Putin.
El gegant asiàtic insisteix que no hauria rebut cap mena de petició i titlla de «desinformació» aquestes notícies. El CNI va assegurar que van reclamar l'enviament de drons militars per fer servir a Ucraïna.
Per part seva, la Xina ha jugat en tot moment amb l'ambigüitat i s'ha situat en terreny de ningú. Això sí, asseguren que cal tenir en compte les «demandes de seguretat legítimes» plantejades per Putin. Fins i tot es van arribar a oferir com a intermediaris en aquest conflicte, encara que sense aclarir com ho farien.
La guerra també té lloc als despatxos
En aquesta guerra també entren en escena les dues principals potències del món, com són els Estats Units i la Xina. Aquests últims s'oposen frontalment a les sancions a Moscou aprovades per la UE, el Japó i els Estats Units, entre altres països. Entenen que «perjudiquen la recuperació de l'economia global» després de la pandèmia del coronavirus.
A la Casa Blanca hi ha una gran preocupació per tot el que ha d'arribar. Sí, perquè fa tan sols quatre dies, Joe Biden va advertir que un enfrontament directe amb Rússia originaria «una tercera guerra mundial».
Per tant, hi ha motius perquè sospitin de la Xina. I és que rebutgen qualificar el que passa a Ucraïna com una «invasió» o una «guerra». Sempre es refereixen als atacs russos com a «conflicte» o «crisi».
La Xina és el segon país que més inverteix en Defensa al món per darrere dels nord-americans, puix que la despesa militar és de 200.000 milions d'euros. Compte amb equips d'última generació que podrien ser molt útils a Rússia en aquesta guerra, com drons i munició.