Alerta per un greu atac informàtic diversos organismes de l'Estat. El hackeig afecta principalment l'Agència Tributària, que ha patit una usurpació de les dades de centenars de milers d'espanyols. Ara, la informació privada dels ciutadans recau en mans dels ciberdelinqüents.
L'organisme públic que va resultar més afectat per l'atac va ser Hisenda. Els pirates informàtics van aconseguir les dades privades de mig milió de ciutadans. En aquest sentit, els serveis d'Informació i Intel·ligència, juntament amb l'Audiència Nacional, van iniciar un procés per aclarir-ne el cas.
Des d'un primer moment, el personal encarregat de la investigació va destacar un factor clau. I és que, segons expliquen les fonts a elDiario.es, el robatori massiu de dades no va ser en va, ja que els hackers es van centrar a buscar algunes identitats en concret. La principal sospita recau que els noms rastrejats pertanyen a persones amb perfil públic.
Els organismes afectats pel ciberatac
Aquest ciberatac a les administracions públiques espanyoles va ser comunicat pel Consell General del Poder Judicial el 8 de novembre passat. L'organisme donava la veu d'alarma per «una afectació al Punt Neutre Judicial».
Es tracta del sistema que manté comunicats els òrgans judicials amb les altres institucions de l'Estat. Aquesta xarxa de telecomunicacions és controlada per l'òrgan de govern dels jutges. Pel que sembla, els precursors del delicte tenien clara la seva missió: atacar el Punt Neutre Judicial per tal d'entrar les altres entitats unificades a la mateixa xarxa.
Pel que sembla, els precursors del delicte tenien clara la seva missió: assaltar el Punt Neutre Judicial per entrar a les altres entitats unificades a la mateixa xarxa. L'atac ha recaigut principalment a l'Agència Tributària. Les dades de mig milió d'espanyols han deixat de ser de domini privat.
Ara, els ciberdelinqüents tenen accés a la informació sobre la seva identitat, ingressos, propietats i declaracions a Hisenda.
Els delinqüents han aconseguit les dades de 50.000 policies
La Direcció General de la Policia també ha estat una de les institucions greument afectades per l'atac. Els ciberdelinqüents han aconseguit obtenir la informació privada de fins a 50.000 integrants de la Policia Nacional. Segons elDiario.es , els hackers s'han fet amb els noms, l'adreça i altres dades dels membres del Cos.
A més de les esmentades, també s'han vist involucrades al hackeig entitats com el Servei Públic d'Ocupació i l'Institut Nacional de Seguretat Social.
Quan es va detectar l'amenaça, l'òrgan de govern dels jutges va comunicar la situació al Centre d'Operacions de Ciberseguretat de l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Públics (COCOS). També es va traslladar la informació al Centre Criptològic Nacional, l'organisme adjunt al CNI.
S'ha iniciat una investigació
El 20 d'octubre passat, el titular del Jutjat d'Instrucció número 2, José Manuel Calama, va posar en marxa un procediment de recerca. Segons el comunicat publicat aquest dijous per l'Audiència Nacional, s'acusa els atacants d'«un delicte contra alt organisme de la nació i un altre de descobriment i revelació de secrets».
Com a mesura preventiva, el jutge ha dictaminat el secret de les actuacions durant un mes. Així mateix, l'instructor ha demanat informes a l'Agència Tributària i al Centre Criptològic Nacional que siguin de rellevància per al cas.
Ara com ara, es desconeix la procedència i els objectius de l'atac al CGPJ. Tot i això, hi ha constància que es tracta d'un pla premeditat, amb alguna intenció. Tal com exposa el Diario.es , els ciberdelinqüents tenien molt clar com executar l'operació.