Són moltes les persones que alguna vegada han experimentat temor o estrès pel carrer. També les que surten per relaxar-se o desconnectar de les seves vides domèstiques o laborals. L’espai és el mateix, però les experiències són clarament diferents. Tot i que el carrer és un espai important a les nostres vides, a dures penes sabem per què a algunes persones els hi genera emocions positives i a altres negatives.
Nombrosos municipis han invertit quantitats rellevants de diners per «polir», «millorar» o «modernitzar» els seus carrers, places o parcs. Generalment, consisteix a canviar la urbanització, augmentar el mobiliari urbà o afegir vegetació. Però, en realitat, no deixen de ser intervencions merament formals: no s’ha estudiat fins a quin punt milloren les emocions que la gent experimenta als espais públics. Per tant, són realment efectives aquestes mesures?
Identificar les emocions
Tradicionalment, s’han identificat les emocions mitjançant diferents tipus d’enquestes. Aquesta aproximació té alguns problemes; principalment que la gent, de manera conscient o inconscient, menteix. No se’n recorda, no vol admetre que una cosa li fa por o no omple correctament el qüestionari.
Era necessari un nou mètode. I això ha estat possible al llarg dels últims anys gràcies a la miniaturització (i abaratiment) d’alguns aparells mèdics. Ara la gent pot desplaçar-se pel carrer amb una sèrie d’instruments que mesuren les seves emocions.
Un dels indicadors és la freqüència cardíaca. Quan diem que algú té un ritme cardíac de 60 batecs per minut podríem deduir que el temps entre batecs és d’un segon. Però, realment, durant aquests 60 segons la freqüència s’altera per adaptar-se als canvis que experimenta la persona. Mesurar aquestes variacions permet identificar canvis en les emocions experimentades.
I com podem detectar-los? Per exemple, amb instrumental com són les bandes cardíaques esportives, capaces de mesurar els intervals entre batecs. Si aquesta informació es localitza a un punt concret –per exemple, amb el GPS del mòbil– podem saber en quins llocs s’han produït alteracions en els batecs i buscar possibles causes.
Diferents reaccions en funció del gènere
Els canvis de freqüència cardíaca posen de manifest algunes diferències importants entorn de com diferents grups de persones viuen l’espai públic. Per exemple, permeten identificar canvis en la percepció de l’espai segons el gènere.
En una de les primeres proves realitzades per identificar aquests canvis, que va ser desenvolupada pel centre històric de Lleida (Espanya), els resultats han revelat que les dones experimenten un grau d’estrès d’un 17,34% més alt que els homes durant tot el recorregut. A més, un 20,52% de les participants femenines van qualificar algun dels espais visitats com a «desagradable», respecte a un 8,6% dels homes. D’aquesta manera, es van identificar diferències significatives en els espais que generaven aquestes emocions.
Les dones acostumen a presentar nivells d’estrès més alts als carrers estrets per a vianants, especialment si hi ha altres persones o vehicles aparcats que generen espais amb una visibilitat limitada. En canvi, als homes els estressen més els parcs i jardins i els carrers comercials amb una presència elevada de gent.
Una situació curiosa s’observa precisament als parcs i jardins. Aquests espais produeixen una sensació de benestar a les dones, mentre que pels homes el sentiment majoritari és d’estrès. Aquest és un exemple de com un mateix espai pot ser percebut de manera diferent per diversos col·lectius.
També és important assenyalar que, a l’hora d’identificar les emocions viscudes al llarg del recorregut, les dones expressen la por i la tristesa amb major facilitat que els homes. En canvi, aquests tendeixen més a exterioritzar l’alegria i la ira.
S’ha de planificar la ciutat pensant en les emocions
Amb la pandèmia de la Covid-19, es va poder veure un augment de l’ansietat i de la por a sortir al carrer. Conèixer l’origen d’aquestes emocions permet conèixer les causes d’aquesta situació i generar un disseny dels espais públics que incorpori criteris relacionats amb el benestar i la salut mental de la població.
Petits microespais que veiem diàriament, com passos de zebra, voreres estretes o cotxes aparcats, poden tenir una relació directa amb el fet que ens sentim bé o malament als espais públics. Pensar-los de manera adequada resulta fonamental per tal de generar espais amables per a la població.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.