Recorden la pel·lícula Papillon, protagonitzada per Steve McQueen i Dustin Hoffman i estrenada el 1973? És tot un clàssic basat en la novel·la homònima i autobiogràfica de l’escriptor i expresidiari francès Henri Charrière.
A la pel·lícula, a Henri Charrière (encarnat per Steve McQueen) el condemnen a cadena perpètua per un crim que no ha comès i és enviat a una colònia de leprosos de la Guayana Francesa. A una escena immortal de la cinta, un leprós li ofereix un cigar al protagonista, que accedeix a fumar. El malalt li pregunta com és que sabia que la seva lepra no era contagiosa, i ell li contesta: «No ho sé».
La lepra pot semblar una malaltia del segle XIX, però no és així. Lluny d’haver desaparegut, es considera una malaltia tropical desatesa i encara present a més de 120 països, que origina més de 200 000 nou casos cada any.
La gravetat de l’escenari és tan alarmant que l’OMS ha establert una estratègia denominada «Cap a la lepra zero», que proposa zero infeccions i malalties, zero discapacitat, zero estigma i discriminació i l’eliminació de la lepra com a objectiu per l’any 2030.
Per a contagiar-se es necessita un contacte prolongat
Denominada mal de Sant Llàtzer a l’Europa medieval i encara coneguda en alguns llocs com a malaltia d’Hansen, la lepra és una infecció causada pels bacteris Mycobacterium leprae i Mycobacterium lepromatosis. Aquest últim va ser descobert l’any 2008. La infecció afecta la pell i els nervis perifèrics, i pot conduir a certes limitacions funcionals pronunciades.
La lepra pot contagiar-se de persona en persona quan les gotetes expulsades pel nas i la boca de l’infectat són inhalades o tocades per una altra persona no infectada. El mecanisme de transmissió exacte és desconegut, però les dades apunten que és necessari estar en contacte durant un temps prolongat amb algú infectat.
En alguns casos ha estat observada la transmissió des d’armadillos, que actuen com a reservori del bacteri.
La malaltia pot ser classificada en tres tipus segons la resposta cel·lular i de les troballes en l'avaluació clínica.
- A la denominada lepra tuberculoide apareixen poques lesions cutànies, en forma de màcules d’hipoestèsia amb hipopigmentació central i vores netes sobre elevades.
- A la segona categoria, anomenada lepra lepromatosa, la neuropatia perifèrica és més greu i apareixen moltes àrees entumides, i fins i tot alguna compromesa, com els ronyons, el nas i els testicles.
- Al tercer tipus es combinen característiques de les dues anteriors, i rep el nom de lepra limítrof.
Ha augmentat un deu per cent: per què?
Malauradament, la lepra ha registrat un augment significatiu en els últims anys. Segons dades de 143 països recopilades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i difosos per la fundació Fontilles amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Lepra, el nombre de casos ha augmentat un 10% només en un any, passant de 128 405 casos localitzats el 2020 als 140 594 nous casos registrats al món el 2021.
A Espanya, només l’any 2022 van ser notificats 10 nous casos de lepra al Registre Estatal de Lepra de l’Institut de Salut Carles III (contra els 4 nous casos notificats l’any 2021). El sud-est asiàtic continua sent l’àrea més afectada, i l’Índia el país amb un major nombre de casos notificats.
El Dia Mundial contra la Lepra es va instaurar el 1954 per iniciativa del periodista francès Raoul Follereau i se celebra el 30 de gener de cada any o el diumenge més proper, en commemoració de la mort de Mahatma Gandhi, qui va comprendre la importància de frenar aquesta malaltia.
Tapats per la Covis-19
És possible que aquest aflorament inusual estigui relacionat amb l’augment de casos no detectats arran dels confinaments portats a terme per combatre la pandèmia de Covid-19. Al cap i a la fi, la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha afectat greument la salut mundial, ha provocat la suspensió de molts serveis de salut regulars i ha dificultat el diagnòstic d’altres infeccions com la lepra.
Les xifres evidencien que cada dia es continuen detectant 385 nous casos de lepra al món, 23 amb discapacitats visibles.
Abans de l’arribada dels antibiòtics i les sulfonamides no existien tractaments eficaços. Els pacients infectats acostumaven a patir desfiguracions visibles i aparents, sovint acompanyades de discapacitat. Això ocasionava temor i rebuig, i provocava l’estigmatització dels malalts que, com si no tinguessin prou a sobre, també patien el fort impacte psicològic.
Avui dia, l’Organització Mundial de la Salut ofereix de forma gratuïta als pacients amb lepra el règim convencional farmacològic. Consisteix a prendre durant dotze mesos 600 mg de rifampicina i 300 mg de clofazimina per via oral una vegada al mes, sota supervisió mèdica. S’hi sumen 100 mg de dapsona amb 50 mg de clofazimina per via oral una vegada al dia, sense supervisió. L’avantatge que presenta la dapsona és que és relativament econòmica i acostuma a ser segura.
El tractament antibiòtic pot detenir la progressió de la lepra, però no aconsegueix revertir les lesions dels nervis o les deformitats. Per això la detecció i el tractament prematur resulten de vital importància.
Desafortunadament, encara queda molt camí per recórrer. Els quatre pilars estratègics per erradicar la lepra a escala mundial inclouen implementar fulls de ruta de zero lepra integrats i propis a tots els països endèmics, que pugui ser ampliada la prevenció de la lepra amb una detecció activa integrada de casos, que es controlin la lepra i les seves complicacions, i que es combati l’estigma que provoca la malaltia garantint que es respectin els drets humans.
No hem d’oblidar que el prejudici i la discriminació contra les persones que pateixen la lepra suposa una violació dels drets humans. Com va definir clarament la Mare Teresa de Calcuta, una de les persones que més ha fet pels leprosos, «la malaltia més gran avui dia no és la lepra o la tuberculosi, sinó el sentiment de no ser estimat».
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.