Tot i ser una comarca poc poblada i de dimensions reduïdes, l’Alta Ribagorça concentra un dels patrimonis naturals, històrics i culturals més rellevants dels Països Catalans. Un destí que alhora és ineludible per a tots els amants dels esports d’aventura, senderisme i neu.
El patrimoni romànic de la Vall de Boí
A més a més de ser un espai de bellesa natural, la Vall de Boí té el privilegi de concentrar el nombre més gran d’esglésies del singular romànic català; construccions plenament medievals de característica unitat d’estil arquitectònic, amb un acurat treball de pedra, esvelts campanars de torre i pintures murals d’un valor artístic incalculable.
Declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat, Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro, són l’excusa perfecta per deixar-se perdre pels paratges de la vall, i descobrir aquests petits tresors medievals.
Les Falles del Pirineu
Declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les Festes del Foc del solstici d’estiusón una tradició pirinenca mil·lenària, totalment arrelada als pobles de l’Alta Ribagorça; la comarca amb més pobles fallaires del Principat.
Pels volts de juny, els ribagorçans preparen fins a tres tipus de falles diferents, en una litúrgia col·lectiva de culte al foc ancestral, que els porta a carregar a les espatlles aquestes torxes enceses des de dalt de les muntanyes fins al centre dels respectius pobles, on formant una gran pira, donen inici a la festa i les danses populars.
Tota una experiència que s’ha de viure almenys un cop a la vida.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Dividit administrativament entre l’Alta Ribagorça, els dos Pallars i la Val d’Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional del Principat; una mostra única dels principals ecosistemes del Pirineu català.
En són característics el seu relleu abrupte, amb circs glacials, estanys, congostos i tarteres, que s’acompanyen d’una vegetació i una fauna típicament pirinenques. Uns ecosistemes que varien en funció dels grans desnivells que es troben entre els cims de més de 3.000 metres, i la part més baixa del parc que s’arriba a situar per sota dels 1.000.
Tot plegat un paratge increïble i d’obligada visita per a tots els amants de la natura i el senderisme; un indret que compta amb 1.940 espècies de flora i 340 espècies de vertebrats, i sobretot, unes vistes meravelloses.
Aigua, prats i muntanyes
Històrica terra de ramaders i transhumància, l’Alta Ribagorça ha esdevingut una destinació admirada per la seva bellesa incomparable; un racó remot dels Pirineus on gaudir a cada passa de paisatges únics.
Més enllà del ja mencionat Parc Nacional d’Aigüestortes i el Patrimoni Mundial de les seves esglésies romàniques, tota la comarca és un continu de prats verds, cims majestuosos, poblets idíl·lics -molts d’ells ja deshabitats-, rierols, estanys i grans embassaments d’aigua que conformen un dels indrets més atractius del país.
Endemés, l’Alta Ribagorça ofereix tota mena de propostes per perdre’s en els seus paratges fent tota mena d’esports d’aventura d’aigua, aire i neu, així com rutes de senderisme de tots els nivells.
Altres espais d’interès
El lligam de la comarca amb l’aigua, es fa evident també en el termalisme; el poble i santuari de Caldes de Boí és, des d’època romana, un indret de repòs i guariment. Les seves aigües mineromedicinals brollen de trenta-set deus, i són utilitzades tant per al balneari, com per a la comercialització.
La indústria hidroelèctrica, instal·lada a la comarca des de mitjans del segle passat, va transformar el paisatge i va crear espais singulars. Entre aquests, destaca la presa i pantà d’Escales; una construcció monumental de 125 metres d’alçada, acompanyada d’unes escales excavades a la roca i un embassament de quasi 400.000 m³ de capacitat, que s’ha convertit en un atractiu més per a tot visitant.
El Pont de Suert, capital comarcal, esdevé el centre logístic, administratiu i de serveis de l’Alta Ribagorça; essent el municipi més modernitzat de la comarca. Tot i això, compta encara amb un nucli antic ben atractiu que combina elements medievals que van des del romànic al barroc, on destaca molt especialment, el conjunt patrimonial de l’església Vella i el Palau Abacial.