Els professionals sanitaris adverteixen d'una malaltia silenciosa que passa pràcticament desapercebuda. Tot i això, pot arribar a provocar importants danys sobre les persones infectades. A Espanya apareixia amb molta freqüència sobretot al nord, però ara ja ha aconseguit estendre's per altres punts del país.
Es tracta de la malaltia de Lyme, que és una infecció provocada per la picada d'una paparra. La majoria de casos es concentraven sobretot a Astúries, el País Basc, Galícia, la Rioja i Cantàbria. Això provocava que hi hagués molt pocs metges especialistes per tractar-la.
Entre la dècada dels 80 i l'any 2000, gairebé tots els infectats es diagnosticaven a les mateixes zones. Tot i això, l'infectòleg Manel Cervantes, de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha volgut fer una crida al respecte.
«Ara veiem que els casos creixen a Catalunya, a València i una mica menys a Andalusia», explica. Alhora admet que aquesta patologia «ha desaparegut a Extremadura». Atribueix l'aparició d'aquesta malaltia a causa de «la situació de les paparres a la regió en aquests instants».
Ell té previst penjar la bata en qüestió de molt poc temps i detecta que amb prou feines hi ha relleu generacional per tractar aquesta malaltia. Revela que al nostre país s'han diagnosticat de manera oficial uns 150 casos de Lyme. Tot i això, sospita que aquest nombre es pugui elevar per sobre del miler. Explica que «molts no es diagnostiquen i en altres desapareixen els símptomes». Per tant, és complicat aportar xifres exactes.
Com es manifesta la malaltia?
La malaltia de Lyme està considerada silenciosa, però això no li resta transcendència. Aquesta patologia es manifesta en dues etapes diferenciades, explica Cervantes. Hi ha una fase inicial molt infecciosa, mentre que més endavant n'hi ha una altra amb afectacions més greus, indica a l'agència Efe.
Però, la majoria de vegades acaba desapareixent sense que arribi a tractar-se. En el període inicial apareix amb «febre i malestar», a més de «taques a la pell, per la qual cosa es pot diagnosticar fàcilment un Lyme». La situació es pot arribar a complicar amb el pas dels mesos.
La malaltia afectaria el «cor o el cervell, amb arítmies, paràlisi facial i pèrdua de memòria o sensibilitat», ha recalcat. Per tant, ens trobaríem davant d'una cosa molt seriosa a què caldria prestar-li una certa atenció.
Detalla que un percentatge elevat de malalts presenta manifestacions cròniques de Lyme. Solen ser problemes lleus, encara que força molestos, com cansament, dolors ossis o artromiàlgies, que els impedeixen portar una vida normal.
Com tractar el Lyme?
És habitual que entre les dues etapes de la malaltia transcorri un llarg període de temps. Això fa pensar que possiblement no es tracti de Lyme, sinó d'una altra malaltia.
A això se li uneix que de vegades «les proves diagnòstiques no són bones i surten negatives, encara que hi hagi infecció". En vista d'això, l'infectòleg estima que cal buscar una solució immediatament.
Avança que «ja hi ha algunes proves a punt de sortir amb probabilitat de ser molt més efectives». Cervantes lamenta que es facin diagnòstics erronis, confonent-los amb episodis de «nervis, de depressió o com una grip mal curada».
Fins no fa gaire, era una malaltia pràcticament desconeguda. No obstant això, va començar a tenir una certa rellevància a partir que la patissin unes quantes cares conegudes. És el cas dels actors Ben Stiller i Richard Gere, el cantant Justin Bieber o la pilot Laia Sanz.
Quan les proves surtin negatives proposa que es recepti al pacient un antibiòtic. Tot i això, adverteix que és una cosa complicada de decidir en no haver-hi pràcticament facultatius especialitzats en aquesta patologia.
Explica que es tracta d'una malaltia amb futur. Ens ensenya que cada vegada ens trobarem davant de patologies amb una fase infecciosa clara i una altra de persistent». Ho compara amb el cóvid, on «el virus ja no hi és, però els símptomes romanen».
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp