El cas Dani Alves ha posat de manifest l’eficàcia dels protocols contra les violències sexuals als entorns festius. La sala barcelonina on van succeir els fets està adherida al protocol «No callem» de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que implica que el personal que treballa al local està sensibilitzat i format entorn de les violències sexuals i com actuar davant d’elles.
Fa dècades que des de diferents entitats es treballa l’abordatge de les violències sexuals als espais d’oci, però especialment durant els últims anys s’ha constatat la necessitat de comptar amb eines per a prevenir-les i reaccionar enfront d’elles adequadament, tant per part de les administracions com pel mateix sector.
Com a punt de partida, s’ha de tenir present que el procediment en relació amb aquests comportaments s’hauria d’incloure en els plans de seguretat de les activitats, però és essencial assenyalar que el seu tractament ha de ser específic. No estem davant d’un delit més, no només perquè l’impacte que té una violència sexual per qui la pateix és molt major que el d’altres delictes i infraccions, sinó perquè la seva detecció sovint és complicada.
En contexts de festa existeix un procés de normalització d’algunes conductes (com hem pogut veure també a la festa posterior a la gala dels premis de cinema Feroz, que es va celebrar el passat 29 de gener) que facilita la impunitat dels agressors i que porta a la justificació del seu comportament.
Els mites de les violències sexuals encara són defesos pels qui agredeixen i pel seu entorn com a veritats que recolzen la seva actitud i els eximeixen de culpa, de manera que la responsabilitat del que ha succeït recau sobre la persona agredida. A més, és habitual identificar la violència sexual només des de la perspectiva penal, la qual cosa deixa fora moltes conductes que són reprovables. Si el personal no té formació especialitzada, és possible que no detecti els fets o que no reaccioni de la manera adequada.
Els recintes poden dissenyar el seu propi protocol o adherir-se als que ja han estat creats per diferents administracions. Per exemple, el citat «No callem» o el «Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci» del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. També algunes entitats realitzen procediments per festes concretes com el «Protocol municipal per a l’atenció de dones víctimes d’agressions sexuals i altres tipus de violències masclistes a les festes de carnaval de Santa Cruz de Tenerife». És essencial que tot el procés de diagnòstic, disseny, implantació i avaluació es portin a terme per professionals experts en igualtat, gènere i seguretat.
En relació amb el contingut, existeixen diferents aspectes a tenir en compte, com la prevenció, la detecció, la reacció i l’atenció a la persona afectada.
Prevenció
La formació de tot el personal és el punt de partida per prevenir la violència sexual. Els continguts han d’incloure diferents temes com la sensibilització, conceptes jurídics bàsics, procediments operatius per actuar davant de determinades conductes, coordinació amb altres recursos i atenció a la persona afectada.
A més, el compromís contra la violència sexual ha de visibilitzar-se a través de cartells o missatges a les xarxes socials. Aquesta pràctica ajuda a crear un entorn segur per als treballadors i assistents i pot ser dissuasiu per a potencials agressors, els qui sabran que en aquell recinte es reacciona activament contra determinades conductes.
Les diferents metodologies de prevenció de la inseguretat que ens aporta la criminologia ambiental també ens seran molt útils. S’ha d’analitzar el disseny del local i detectar les zones que puguin ser de risc i buscar solucions per combatre-les: millorar la senyalització i la visibilitat, evitar racons, implantar sistemes tecnològics que permetin demanar ajuda en entorns allunyats de la multitud o, contràriament, amb un excés de soroll, una major presència de personal a determinades zones…
Detecció i reacció
Un dels aspectes a incloure en el protocol és un procediment operatiu per tal que el personal actuï de manera correcta en cas de detectar-se una agressió. Tot i que la reacció serà diferent segons de qui es tracti –no serà la mateixa actuació la del personal de barra que la del personal de control d'accés o de seguretat privada– tots han de saber com actuar, directament o avisant a qui correspongui. És essencial una bona coordinació de les forces i cossos de seguretat i altres recursos com els sanitaris.
Atenció a la víctima
La persona agredida mereix la millor atenció possible des del primer moment. Totes les actuacions han de girar al voltant de la seva protecció i benestar. S’han de respectar els seus drets, les seves necessitats, temps i decisions. D’aquí que la formació hagi d’incloure com h de ser aquesta atenció inicial fins que arribi o es derivi a un professional especialitzat.
També s’ha de conèixer quina informació és especialment rellevant per traslladar-la a la policia quan sigui el cas i com preservar les possibles proves i l’escenari dels fets.
Finalment, és important que els recintes comptin amb els anomenats «punts liles». Aquests punts són espais estàtics de referència des dels que s’ofereix informació i atenció. En ells ha d’haver-hi persones expertes capaces de gestionar les diferents situacions amb què puguin trobar-se i han de treballar en coordinació amb la seguretat pública, privada i el personal sanitari. Si per les característiques del local no resulta viable, com a mínim s’ha de comptar amb un responsable del protocol contra les violències sexuals que a més pugui realitzar inicialment les funcions d'atenció i acompanyament de les persones afectades.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.