A Bausen (Val d'Aran), hi ha un dels cementiris més petits de l'Estat. Es tracta d'un cementiri civil que recentment el Conselh Generau l'ha declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Conegut com el cementiri de Teresa, està situat al mig del bosc. És un recinte singular perquè acull la tomba d'una única persona: Teresa.
La seva història narra que a principis del segle XX, Sisco i Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesiàstic per contraure matrimoni però se'ls va denegar perquè eren parents. Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916 i el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut «en pecat».
Tots els habitants de Bausen es van posar d'acord per construir un cementiri per a Teresa.
Els veïns van construir el cementiri en 24 hores
Els veïns de Bausen van treballar nit i dia i en tan sols 24 hores el recinte estava finalitzat per poder enterrar a la Teresa. Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romàntica tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància.
«A mi amada Teresa» es pot llegir sobre la pedra, on sovint s'hi veuen flors fresques, un lloc màgic de visita obligada. El cementiri, a encara no un quilòmetre del poble, s'hi accedeix per un bonic sender ple de faigs mil·lenaris.
El cementiri es troba al Coret, un petit planell on hi ha el cementiri. Un recinte tancat per parets de pedra i una porta de ferro per accedir-hi. Tot plegat uns cent metres quadrats.
Bausen, un poble amb dos cementiris
Bausen, no solament té el cementiri més petit l'estat espanyol sinó que és un poble amb dos cementiris; el cementiri parroquial, situat al costat de l'església de Sant Pèir, i el cementiri civil o cementiri de Teresa, situat als afores del poble.
Aquesta aprovació, que va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció del grup de CDA, afecta l'església parroquial de Sant Pèir i el seu cementiri, la capella de Sant Ròc, el cementiri civil de Teresa i la capella de Santa Anna.
La iniciativa de la declaració d'aquests elements com a BCIL va partir inicialment de les associacions culturals Es Sarnalhèrs i Lanaranesa de Bausen, que van presentar la petició al Conselh Generau d'Aran el mes de desembre de 2019.
La sol·licitud va ser valorada en la Comissió de Patrimoni on, per unanimitat, es va estimar quins eren els elements que reunien les característiques per a ser considerats Bé Cultural d'Interès Local, excloent alguns que ja comptaven amb la consideració, com els safaretjos, o perquè no tenien entitat suficient.
«Aquesta ha estat una petició dels veïns de Bausen que considerem molt interessant perquè tots aquests elements, que per si mateixos tenen un gran valor patrimonial, mereixen ser protegits i hem d'evitar que es malmetin», assegurava l'aleshores síndic d'Aran, Francés Boya, afegint que: «Amb aquesta catalogació com a BCIL existeix l'obligació per part de les administracions d'invertir recursos per a la seva preservació, garantint així la protecció del nostre patrimoni i la nostra cultura, que són un dels grans tresors de la Val d'Aran».