El 2020 passarà a la història per ser un any fatídic a tot el planeta per la pandèmia de la Covid-19, però a Catalunya aquell any ja va començar amb molt mal peu amb l’arribada d’una borrasca excepcional que va marcar un abans i un després a casa nostra. Estem parlant de l’històric temporal ‘Glòria’, el més dur i devastador de tot l’actual segle XXI a Catalunya.
I és que aquella profunda borrasca que va afectar sense pausa tot el territori entre els dies 19 i 23 de gener va deixar un balanç tràgic i catastròfic amb quatre morts, diversos ferits, tota la costa destrossada per un temporal de mar històric, ventades excepcionals, centenars de litres de pluja, nevada extraordinària al Pirineu de Girona, diversos rècords arreu del territori i inundacions en moltes poblacions i carreteres.
Segurament, les imatges que tothom té al cap quan parlem del temporal ‘Glòria’ és el Delta de l’Ebre totalment destrossat i amb danys pràcticament irreversibles, o la destrucció del pont ferroviari sobre el riu Tordera, totalment desbordat, i que va tardar mesos a reconstruir-se. Però la borrasca va deixar titulars per pràcticament tot el territori, amb milers d’incidències i danys mediambientals gairebé irreparables.
El Delta de l’Ebre, la icona d’una costa destrossada
Sense cap mena de dubte, l’extraordinari temporal marítim va ser una de les notícies més destacades del ‘Glòria’. El fort onatge va ser de rècord, sobretot per la seva durada, ja que les onades de més de 6 metres d’altura van durar més de 48 hores, cosa que va provocar greus destrosses arreu del litoral. La zona més perjudicada va ser el Delta de l’Ebre, que va quedar totalment destrossat (amb la barra del Trabucador trencada) i amb milers d’hectàrees inundades d’aigua salada amb conseqüències mediambientals que encara duren actualment.
Però el cert és que les platges de tot el territori van quedar literalment destrossades, des de l’Ebre fins a la Costa Brava, amb una dada que posa els pels de punta: la boia de Begur (Baix Empordà) va registrar una onada de 14 metres d’altura. Una xifra dantesca que deixa palès fins a quin punt va quedar destrossada tota la línia marítima catalana, incloent-hi habitatges. Inclús es van formar espectaculars marees d’escuma en algunes poblacions costaneres.
El temporal marítim va deixar danys irreversibles i, tot i que moltes de les incidències s’han acabat resolent, un any després el Delta de l’Ebre ha quedat molt vulnerable davant de futurs temporals, algunes platges no han pogut recuperar el terreny perdut i, inclús, s’ha creat una nova illa a la desembocadura de la Tordera. També hi ha hagut desperfectes en el fons marí català. De fet, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va crear una eina per veure des de l'aire les afectacions més greus a l'Ebre i la resta de la costa catalana.
Vent huracanat, pluges excepcionals i greus inundacions
Les ventades d’entre gregal i llevant van ser huracanades i, en alguns casos, de rècord, com és el cas de l’Observatori Fabra de Barcelona, on amb més de 100 anys de dades mai abans s’havien registrat dos dies consecutius superant-se els 100 km/h. El Port de Barcelona també va superar aquesta xifra, fet inèdit i de rècord, però això també va passar a més punts del territori, sobretot al litoral i prelitoral, amb el resultat de la caiguda de milers d’arbres i infraestructures, entre d’altres.
Pel que fa a les pluges, van ser molt excepcionals pel gener, mes en què a Catalunya cauen uns 50 l/m² de mitjana. Es van acumular inclús més litres que en els pitjors temporals de la tardor o la primavera. La dada més escandalosa van ser els 516 l/m² de Lliurona (Alt Empordà), però en tot el temporal es van acumular entre 100 i 400 l/m² a moltes poblacions, sobretot a les comarques de Girona, Terres de l’Ebre i litoral i prelitoral de Barcelona. A Lleida és on menys va ploure.
Més enllà dels morts, tot plegat va deixar desenes de ferits, la majoria per la caiguda de branques, arbres o objectes a causa del vent. Diversos rius es van desbordar, com ara la Tordera o el Ter, en l’últim cas a causa del desembassament urgent del pantà de Susqueda i els centenars de litres caiguts. Això va provocar greus inundacions, com a la mateixa ciutat de Girona, amb desenes de municipis confinats.
En el cas de la Tordera, els danys van ser catastròfics, amb dos ponts destruïts i pèrdues materials valorades en milions d’euros. Altres rius també van provocar molts problemes, com ara el Daró, la Muga, l’Onyar, el Fluvià, el Segre o el Sió, mentre que desenes de carreteres van quedar afectades durant molts dies pel fort temporal a tot el territori. La xarxa Rodalies Renfe i altres serveis també van patir incidències. En total, el telèfon d’emergències 112 va arribar a rebre més de 15.000 trucades per incidències relacionades amb el temporal.
Nevada històrica al Pirineu de Girona
La cota de neu va quedar inicialment molt baixa, deixant una nevada important a les Terres de l’Ebre, però la cota va anar pujant ràpidament i la neu es va concentrar a les parts altes del Pirineu, especialment del de Girona, on es va viure una nevada extraordinària que va arribar a deixar, com a dada més important, fins a un metre i mig de neu a Ulldeter en pocs dies, una dada gairebé històrica.
Aprendre d’un temporal que es repetirà pel canvi climàtic
El ‘Glòria’ va agafar desprevingut a tothom, tant per les dates en què es va produir com per la seva intensitat tropical i, inclús, huracanada com feia dècades que no es veia a Catalunya. Va ser un clar indici del clima cada cop més extrem que tindrem a causa del canvi climàtic.
Això fa pensar que, sense cap mena de dubte, aquest tipus de temporals es repetiran al llarg dels propers anys amb més constància del que creiem. L’escalfament global provocarà que, aquí al Mediterrani, tinguem borrasques més violentes i freqüents, com va ser el cas del gener del 2020, però també podem agafar d’exemple la ‘Filomena’, que va deixar una nevada històrica a mitja península. També tindrem sequeres i onades de calor més constants. Per tant, ens hem de preparar, tant a nivell humà com mediambiental, per un temps d’extrems els propers anys.