Fa dècades que els científics estan molt pendents de la SARS-CoV-2. Un d'ells és l'asturià Juan Fueyo, professor al Departament de Neurooncologia de l'MD Anderson Cancer Center a Houston (EUA). Fueyo, que treballa en un laboratori que codirigeix amb Candelaria Gómez-Manzano, explica al diari ABC què ens deparà la pandèmia de la Covid-19 en els pròxims temps.
La pregunta que tots ens fem des de fa un any és què vindrà després de la pandèmia. Fueyo explica que «ve una sindèmia. Vol dir que el virus estarà vivint amb nosaltres. Si es fan bé les coses a Espanya, si l'oposició i el Govern treballen junts, i si participen tots els estaments socials en la campanya de vacunació a l'estiu, el coronavirus serà història: hauríem superat la pandèmia. Però el problema és que els països en desenvolupament no disposen de vacunes, la qual cosa vol dir que allà el virus segueix infectant i replicant i apareixeran ceps que seran resistents a la vacuna», explica Fueyo.
«L'única manera de combatre el virus és vacunar tothom a tot arreu»
«Si això és així, l'any que ve podríem tornar a estar a la casella de sortida tenint a la població vacunada, però amb un virus que n'és resistent. Per això la vacunació només funciona quan es vacuna el planeta. L'única manera de combatre el virus és vacunar tothom a tot arreu. I això és una cosa que no veuen, de vegades, els governs molt centrats en el seu 'melic' quan diuen comprarem la vacuna per a nosaltres sols. Si compres la vacuna només per a tu, en 3 mesos tenim una altra vegada el problema. Pot aparèixer una nova soca, per exemple, al Congo, i tres mesos després pot estar en qualsevol barri d'una ciutat espanyola», confessa l'expert.
El científic asturià assegura «no ser molt pro OMS. La CNN afirma que ells van dir que hi havia una pandèmia abans que l'OMS. Però la responsabilitat de la CNN no és la mateixa que la de l'OMS. L'OMS va actuar amb cautela. Des del primer moment va treballar amb el govern xinès perquè es tornés més transparent i va intentar coordinar-se amb altres països, però els Estats Units s'hi va oposar i el Brasil també. Hi ha hagut molta ceguera de molts governants amb la pandèmia, la Covid-19 no hauria tingut el greu impacte que està tenint», explica en l'entrevista a l'ABC.
Juan Fueyo considera que el virus «no ha estat dissenyat per humans»
«L'OMS, al capdavall, és el conjunt de les actuacions de tots els governs i, per això, la mala resposta que han tingut els governs en particular són els que han fet la seva actuació hagi estat menys efectiva. Per exemple, l'OMS no ha fracassat en la seva recerca de l'origen del coronavirus, sinó que la Xina no els ha deixat treballar», sentencia.
Sobre l'origen de virus, Fueyo apunta que «no ha estat dissenyat per éssers humans; això està clar. Es tracta d'un virus salvatge que ve d'un animal, però el gran dubte és d'on ve i com arriba als humans. Assumim que aquest virus prové d'un ratpenat, que és el més probable».
Fueyo explica que hi ha diverses teories sobre l'origen de la Covid-19, com «la de mercat, però el problema és que a Wuhan, no es consumeixen ratpenats com, per exemple, a la ciutat xinesa on va sorgir la SARS-CoV-1. Llavors, és un virus de ratpenats i el volen posar en un mercat on no n'hi ha? No obstant això, tot just a uns quilòmetres, està situat el millor laboratori de biologia de Xina. I allà treballa l'experta mundial en coronavirus i s'estan fent constantment investigacions amb coronavirus. Hi ha el dubte que hi hagi hagut un accident perquè els accidents passen i no es poden evitar a el 100%. Algú es va infectar i aquest va ser el primer pacient», confessa.
«Les vacunes només es dirigeixen a un virus i, a vegades, només durant un any»
Finalment, qüestionat per què els antivirals són tan complicats de desenvolupar, l'expert assegura que «els virus són molt petits. El nombre de dianes és molt reduït. En el cas de la SARS-CoV-2 ofereix més dianes moleculars, però gairebé no s'ha treballat amb ell perquè només causava el constipat. Però molts virus gairebé no tenen dos gens o dues o quatre proteïnes, i és molt difícil trobar una d'elles com a diana molecular», exposa.
«El segon problema que tenen és que les dianes moleculars canvien constantment, és a dir, que els virus muten constantment i un antivíric que pogués ser desenvolupat contra un virus, potser al cap de 2 o 3 mutacions, ja no seria eficaç. A més, les vacunes només es dirigeixen a un virus i, a vegades, només durant un any. I això no passa amb els bacteris», conclou.