Treballar o desenvolupar una ocupació és una de les accions més comunes dels éssers humans. Totes i cadascuna de les persones que componen una societat han de treballar per obtenir ingressos. D'aquesta manera, aconsegueixen diners per poder dur a terme la seva vida d'una manera plena i feliç.
Tot i això, no tothom treballa, sigui perquè la persona no vol o no ho necessita o per una altra raó completament diferent. I és que, malauradament, hi ha malalties o accidents que impossibiliten el desenvolupament d'una ocupació. Per això, es pot demanar la incapacitat absoluta permanent .
Es tracta d'una condició en què una persona està completament inhabilitada. És a dir, sense capacitat per exercir qualsevol activitat laboral remunerada a causa d'una malaltia o lesió greu i permanent.
És un terme de l'àmbit de la seguretat social i de la legislació laboral per descriure el segon grau més alt d'incapacitat reconeguda oficialment. Només és superat pel grau de gran invalidesa, quan la persona necessita l'assistència d'una altra a la vida diària.
A Espanya, quan una persona és declarada amb una incapacitat absoluta permanent, pot rebre una pensió per discapacitat i un altre tipus de beneficis econòmics per ajudar a cobrir les seves necessitats bàsiques i despeses mèdiques.
De quina quantitat és la pensió que puc cobrar?
Segons dades de la Seguretat Social el maig del 2019, el país comptava amb 342.470 afectats per aquesta incapacitat permanent absoluta. Aquest important nombre de persones rep una quantitat mensual molt interessant.
El mal tràngol que suposa tenir aquesta ingravidesa es compensa econòmicament de la millor manera possible. De fet, el valor d'aquesta pensió és el 100 % de la base reguladora, el màxim possible.
En el cas de les pensions contributives, aquestes tenen quantitats màximes i mínimes. Aquestes quantitats són establertes pel govern als pressupostos generals de l'Estat, per la qual cosa poden variar cada any.
Per conèixer la quantitat exacta cal tenir en compte una sèrie de condicionants, com ara l'edat o si tens cònjuge a càrrec. Les quantitats mínimes mensuals oscil·len, aproximadament, entre els 743,30 euros i els 966,20 euros. La màxima està fixada el 2023 en 3.059,23 euros al mes.
No obstant això, per a molts sorgeix el dubte de quines són les malalties per les quals sí que es pot cobrar aquesta pensió. Al contrari del que es pensa, no hi ha una llista oficial de malalties. No obstant això, en coneixem algunes per les quals es pot concedir aquesta incapacitat permanent.
Aquestes són les malalties per les quals (segurament) et donaran la incapacitat permanent
La llista següent representa les malalties per les quals podries rebre la incapacitat permanent absoluta: Acromatòpsia, acondroplàsia, agorafòbia, Alzheimer, arterioesclerosi, cardiopaties, càncer, demència senil, ELA (esclerosi lateral amiotròfica)…
També la malaltia de Crohn, malaltia pulmonar, malaltia de Raynaud, malaltia de Paget, malaltia de Pompe, espondilitis anquilosant, esquizofrènia, fibromiàlgia, fibrosi pulmonar, glaucoma, hipoacúsia…
S'inclouen també la insuficiència renal crònica, isquèmia arterial crònica, narcolèpsia, neuropatia, obesitat mòrbida, parkinson, paràlisi cerebral, prosopagnòsia, pòlio, síndrome de Takotsubo, síndrome de Brugada, síndrome de Meniere.
En aquesta llista s'inclouen malalties comunes com càncer o fibromiàlgia (dolor musculoesquelètic generalitzat). Però, també altres considerades 'rares' com la síndrome de Takotsubo o la de Brugada.
Per poder rebre aquesta pensió és indispensable passar per un tribunal mèdic. Això és necessari sigui quina sigui la malaltia i el grau d'incapacitat. Això sí, l'equip de valoració d'incapacitats (EVI) té sempre l'última paraula.