El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, explica que la gestió de la pandèmia «ha estat, en tot moment, molt complicada» i reconeix l'«element de soledat» en la presa de decisions «difícils». En una conversa publicada al llibre '2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l'envolta' —editat per Símbol Editors—, Argimon i el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, parlen com han viscut aquests mesos, sobretot en la segona onada, quan transcorre part de la trobada: «S'han hagut d'anar reobrint determinades activitats econòmiques, malgrat que les xifres de contagis continuen sent elevades. I això calia explicar-ho apel·lant a la responsabilitat i la solidaritat. I ens ha fet veure que, malauradament, la vida té un preu».
Segons explica en el llibre, una conversa amb la periodista Gemma Bruna, una de les decisions que més va costar prendre a Argimon va ser tancar l'activitat econòmica en la segona onada davant de les dades d'incidència que li arribaven, ja que «no es tractava de deu dies, sinó de diverses setmanes» i «afectava moltes persones». «L'economia és salut, ens agradi o no. És a dir, la pitjor malaltia que té una societat és la pobresa», afirma el secretari de Salut Pública.
La baixa mèdica d'Argimon va crear «un buit d'autoritat»
El doctor Padrós elogia el lideratge d'Argimon al capdavant de la crisi del coronavirus: «Les teves explicacions no són només tècniques, i empatitzes amb els sectors que estan resultant més afectats per les mesures restrictives. Durant aquests mesos, algú ha dit de tu que hauries de ser conseller, però el que està clar és que, sense ser cap polític, has fet intervencions pròpies d'un president de la Generalitat. I quan vas haver de marxar, per culpa de la teva malaltia per coronavirus, vas crear un buit d'autoritat».
El secretari de Salut Pública i el president del CoMB reflexionen en més d'una ocasió sobre la comunicació de la pandèmia i coincideixen en la necessitat de tractar la ciutadania de forma adulta. A més, Argimon advoca per un debat científic permanent en els canals tradicionals especialitzats i no a través de les xarxes socials i lamenta que en la crisi sanitària hi ha hagut «molt missatge simplista. Quan algú aporta solucions màgiques, ràpides i simples amb missatges breus i senzills, immediatament, li ho compren. Si la gestió de la pandèmia fos tan simple de resoldre, per què no s'apliquen aquestes solucions màgiques?».
Alerten sobre el «risc» que corre el sistema sanitari públic
El secretari de Salut Pública alerta del risc que el sistema públic acabi sent «únicament per a la gent amb menys recursos» i diu que, això, «a mitjà termini, pot passar per la franja de serveis intermedis», amb referència al fet que moltes persones recorren a la xarxa privada per, per exemple, operacions de varius o maluc. «El dia que deixem d'atendre la classe mitjana, el sistema sanitari estarà 'mort'», adverteix Argimon. «Deixarà de ser un factor de cohesió», coincideix Padrós.
Argimon situa el debat a garantir un finançament «cent per cent públic» del sistema sanitari i a «oferir una cobertura universal» mentre que, pel que fa a la provisió dels serveis, defensa que «més que prioritzar la titularitat», cal analitzar-ne la qualitat dels serveis. Els dos doctors també identifiquen com un problema important del sistema sanitari la precarietat dels professionals, que han estat «molt mal pagats i considerats», diu Argimon.
«La política catalana fa molts anys que 'espanyoleja'»
Els dos doctors critiquen alguns aspectes de la política, com el fet que alguns que l'exerceixen només hagin estat polítics: «A la política espanyola i catalana, comencem a tenir polítics que no han treballat mai fora de la política», afirma Argimon. «No pot ser que una gran proporció dels governants i polítics del nostre país no hagi treballat mai fora de les estructures d'un partit polític o de l'administració pública», recalca Padrós.
El president del CoMB, que va ser diputat al Parlament per Convergència i Unió del 1989 al 1995, defensa la recerca de consensos en política i destaca els acords de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), aprovada el 1990. «En aquest aspecte, la política catalana fa molts anys que 'espanyoleja'», sentencia Argimon, sobre la pèrdua de «capacitat d'entesa» i de «dialogar sense matisos».
Els dos doctors critiquen el govern espanyol per «centrifugar» les decisions difícils de la pandèmia. Padrós, que ha demanat en diverses ocasions que l'executiu espanyol oferís més ajudes, afirma sentir-se «desconcertat» pel fet que el Govern es presti «a un desgast tan gran davant de la població». «El govern espanyol, en això, jo crec que sempre, en general, és molt més llest que tots nosaltres», opina Argimon.
«Hi ha el risc que ens hàgim tornat massa dòcils»
Preguntats per com serà el món després del coronavirus, Argimon s'imagina un món «més desigual» i afirma que la societat haurà de recuperar drets i llibertats i esperit crític: «Hi ha el risc que ens hàgim tornat massa dòcils». «Caldrà que el món sigui més democràtic del que era abans, cosa que dubto que acabi passant», afegeix.