D'aquí només tres setmanes, el 27 de març, el canvi horari d'estiu serà un fet a la Unió Europea. Els rellotges s'hauran d'avançar una hora per entrar a l'horari d'estiu, per això aquella nit dormirem una hora menys.
Quan arribin les 2:00 de la matinada, s'hauran de col·locar les agulles del rellotge a les 3:00. La modificació horària de primavera serà efectiva a tots els països de la Unió Europea (UE), amb l'objectiu d'ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural. A partir del diumenge 27 de març, es farà de dia i de nit més tard fins a la tardor.
Una de les raons que avalen el canvi horari és que es considera que l'estalvi energètic potencial és d'un 5% a Espanya, uns 300 milions d'euros. D'aquesta xifra, 90 correspondrien al consum domèstic i la resta, a la indústria o a la il·luminació d'edificis de serveis.
Quin dia cal canviar l'hora?
El canvi a l'horari d'estiu té lloc a Espanya la matinada de l'últim diumenge de març, que aquest any cau en 27. Així, es mantindrà l'horari d'hivern durant gairebé tot el mes.
L'efecte que provoca el canvi horari és que es farà de dia i de nit una hora més tard, i hi haurà més estona de llum solar a les tardes. Un fet que beneficiarà molt el sector de l'hostaleria, després de dos anys molt durs de restriccions per culpa de la pandèmia.
Efectes del canvi d'hora a la nostra salut
El canvi a l'horari d'estiu sol provocar insomni, somnolència, irritabilitat o marejos, especialment en nens i ancians. A més, aquestes seqüeles es poden veure agreujades pel confinament.
Sí que està demostrat que l'alteració del son es produeix pel canvi d'hora, ja que l'horari de treball continua sent el mateix encara que s'hagi dormit una hora menys. Aquesta modificació de la rutina provoca un efecte semblant al del jet-lag, o un augment de migranyes.
Això pot generar, segons una investigació realitzada per científics espanyols, un creixement de la mortalitat a les carreteres d'1,5 morts cada any. Les raons són clares: la fatiga per la suma d'una hora més de son.
Amb el canvi horari, s'altera el son i creix el nombre d'infarts
Una altra conseqüència de l'alteració del son seria una pujada del nombre d'infarts aguts del miocardi, entre el 4% i el 29%. La taxa d'atacs cardíacs durant els primers tres dies de la setmana després del canvi a l'horari d'estiu creix un 5%, apunta l'European Review for Medical and Pharmacological Sciences.
Això sí, aquests efectes no seran els mateixos d'altres anys per la limitació de la llibertat de circulació fixada per la pandèmia de la covid.
Així, a més de l'ésser humà, s'estudien també els problemes que poden afectar els animals, especialment els de granja. El canvi d'horari modifica les hores d'alimentació, com en els porcs, i els causa una certa ansietat. També canvia les hores de munyir a les vaques, cosa que genera pèrdues en el total de litres obtinguts aquell dia.
A Espanya, el primer canvi horari va arribar el 1974
El canvi d'hora va començar cap a la dècada dels 70, coincidint amb la primera crisi del petroli. I és que alguns països van prendre la decisió d'avançar l'hora per aprofitar millor la llum del sol i consumir menys electricitat. En el cas d'Espanya, el primer canvi horari va arribar el 1974.
A més, el 1980, la CEE, tot i que Espanya encara no hi formava part, va executar la primera directiva per posar ordre sobre aquest assumpte als diferents països.
D'altra banda, sobre el final del canvi d'hora, la CE s'havia fixat l'objectiu de posar fi als canvis el 2019, però no va ser així. I el Parlament Europeu va proposar que el darrer any amb canvi d'hora fos el 2021, i tampoc no ha estat així.