Novetats judicials en el cas de Vox contra l'humorista Jair Domínguez. Tot i que el cas s'havia arxivat, l'Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra l'humorista català per dir el febrer passat a Catalunya Ràdio que el «feixisme» i «Vox» s'havien de «combatre amb un cop de puny a la boca».
En aquest sentit, la interlocutòria, consultada per Europa Press, revoca la decisió del jutge instructor, que el passat mes de juny havia arxivat la causa, i accepta un recurs del partit d'ultradreta per continuar investigant el cas, obligant el jutjat a interrogar com a investigat l'humorista.
Cal recordar que Vox atribueix a Domínguez un delicte d'odi per vincular la formació de Santiago Abascal amb el feixisme i instar a combatre-la amb violència. Per això va presentar una querella contra ell i contra Saül Gordillo, director de la ràdio pública catalana.
Els magistrats consideren que les paraules de Domínguez podrien constituir un discurs d'odi
La causa contra Jair Domínguez té el seu origen en una intervenció de l'humorista al programa 'El Matí de Catalunya Ràdio' del 16 de febrer del 2021, dos dies després de les eleccions al Parlament del 14-F. En aquest sentit, Domínguez, segons recull la interlocutòria, va desitjar «un dia de merda» als votants de Vox a Vilamalla (Girona) i La Pobla de Mafumet (Tarragona), els dos municipis on el partit d'Abascal va ser la força més votada.
Així mateix, el text recull que «identifica a Vox amb el feixisme titllant com a 'neonazis' a aquestes poblacions, a les quals també qualifica de 'poligoneras', i expressa literalment que 'al feixisme, als nazis, se'ls combat amb un cop de puny en la boca, no hi ha mitges tintes».
Segons l'Audiència de Barcelona, com que Jair Domínguez no ha declarat en la causa, es remet a «la incontrovertida literalitat de la concreta expressió que refereix que als feixistes, en referència a Vox, se'ls combat amb un cop de puny en la boca».
La interlocutòria assenyala que aquesta asseveració, «per la seva contundència i grafisme, manca d'aparent acomodament en l'exercici de la llibertat d'expressió», alhora que també rebutja emmarcar-la en un to humorístic, motiu pel qual creu que podria constituir un discurs d'odi.