L'avís del Banc d'Espanya sobre les pensions: s'hauran de prendre noves mesures

Les mesures i reformes que s'adopten al voltant de les pensions gairebé sempre s'acaben quedant curtes. O almenys no acaben convencent tothom. El Banc d'Espanya ha estat l'últim de pronunciar-se sobre els canvis en el sistema.

Entenen que les propostes adoptades no seran suficients i que caldrà fer més esforços. «L'anàlisi conjunta dels principals canvis normatius introduïts al sistema de pensions des del 2021» apunta a fer més variacions.

Les conclusions extretes de l'anàlisi

Indiquen que possiblement s'hauran d'implantar noves solucions a partir del 2025 «per reforçar la seva sostenibilitat financera». Suposa un avís per al govern espanyol. Entenen que a partir d'aquesta data caldrà avaluar l'impacte i els resultats de la reforma de les pensions.

A l'informe anual que acaben de presentar detecten la presència d'«una font d'incertesa addicional». Es tracta del «possible impacte que les mesures d'ingressos adoptades el 2023 tindrien sobre l'ocupació, els salaris i la competitivitat de l'economia».

Assenyalen que un augment d'un punt percentual en el tipus efectiu mitjà de les cotitzacions socials generaria una caiguda del nombre d'ocupats. Al cap de quatre anys aquesta pèrdua seria propera al 0,25%. Això donaria com a resultat uns ingressos que no s'ajustarien a les estimacions inicials.

Recomanen reduir el temps de prestació als aturats

En aquest document, el Banc d'Espanya qüestiona el funcionament del sistema de prestacions per desocupació. Fan una recomanació que pot resultar força impopular. Entenen que encara té «marge de millora».

Assenyalen que el seu disseny és el responsable que es compti amb una de les taxes d'atur més altes del seu entorn. La conclusió a què arriben és que aquest problema es podria reduir si es rebaixés el temps de l'ajuda per desocupació. Només així s'aconseguiria una tornada al mercat laboral més ràpida.

La proposta que plantegen al text implica reduir en un 5% la durada temporal de totes les prestacions, publica El Mundo. Si això passa, en el cas de tenir accés a la màxima, que puja als 24 mesos, la pèrdua seria d'1,2 mesos. Afegeixen que la quantia mensual d'aquestes pagues creix «a través d'un augment de dos punts percentuals».

Si es dugués a terme aquesta modificació, s'incrementarien també les opcions de reincorporar-se al mercat laboral amb més celeritat. Indiquen que tindria un impacte «major per als beneficiaris amb menys estudis i de més edat». El director general d'Economia i Estadística de l'entitat, Ángel Gavilán, afegeix que «una prestació descendent anima a tornar al mercat».

Tot i la recuperació de l'activitat, la taxa d'atur és alta

En aquest text es recullen algunes de les dificultats que presenta Espanya respecte als països del seu entorn. Asseguren que «la taxa d'ocupació més baixa s'observa en tots els grups de població, i reflecteix la incidència més gran relativa d'atur».

Des del Banc d'Espanya detecten una recuperació «vigorosa de l'activitat» durant els dos últims anys. Fins i tot aprecien un cert «sobreescalfament» al mercat laboral. Però això no és suficient per rebaixar les taxes de desocupació, que encara es manté al voltant del 13%.

Roman molt lluny de la mitjana de la Unió Europea, que està fixada en el 7%. També incideixen en l'«escàs dinamisme de la productivitat al nostre país». Això ho vinculen sobretot amb l'escàs pes que té la innovació.

Aquestes mesures de l'organisme central només es tracten de recomanacions. En qualsevol cas, aquests plantejaments haurien de ser avaluats pel govern espanyol amb vista al futur. De moment, no contemplen fer variacions en el sistema de pensions ni de prestacions.