Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Un nen jugant amb un telèfon mòbil

Avís clau dels experts sobre els mòbils i els nens: el consell dels psicòlegs

Rafa Guerrero ha advertit que els dispositius electrònics fiquen als nens en «mode avió»

Una nena jugant amb un telèfon mòbil
Rafa Guerrero ha advertit que els dispositius electrònics fiquen als nens en «mode avió» | Unsplash | McKaela Taylor

La tecnologia es manté en auge constantment i, per aquest motiu, s'ha convertit en una de les grans apostes per a regalar per Nadal. No obstant això, el psicòleg Rafa Guerrero destaca que és important que els pares coneguin el funcionament del cervell davant aquesta mena de regals.

En una entrevista amb 'ABC', l'expert assenyala que «l'important és l'aparença» i que «tot això influeix en el nostre dia a dia, la nostra manera de ser». Per això, subratlla que és important tenir en compte el que suposa la tecnologia per al cervell d'un nen.

Compleixen amb tots els estímuls d'atenció i segreguen dopamina

L'expert adverteix que els aparells electrònics són tan atractius per als més petits perquè compleixen amb tots els estímuls d'atenció d'un nounat: llum, música o sons i moviment.
Cada vegada que els nens estan amb algun aparell electrònic estan segregant dopamina, i això els genera plaer i els incita a voler repetir.

És precisament est el motiu pel qual els costa tant abandonar els aparells electrònics, perquè estan ficats en aquests «circuits de plaer, que són exactament els mateixos que es donen en els consums addictius».

«Si jo acostumo a un nen al fet que hi hagi constantment música, llum... Li estaré generant una sobre estimulació en el cervell que primer, no és necessària; i segon, tindrà les seves conseqüències».

Els aparells electrònics «posen al nen en 'mode avió'»

A més, Rafa Guerrero també subratlla que «vivim en una societat creada per i per a l'adult, on no hi ha temps per a criar, per a estar amb els nens». Avui dia l'important per als pares no és l'educació de l'infant, «és que el nostre fill es vesteixi de pressa, que mengi, i no arribi tard al col·legi», recalca l'expert.

«El que estem fent en primer lloc no és educar en una manera sana i respectuosa, i en segon lloc estàs perpetuant l'error i retardant hàbits saludables».

Molts pares donen menjar als seus fills mentre li posen dibuixos o algun vídeo que els distregui, però el que realment estan fent és «anestesiar el gust pel menjar d'aquest nen, està posant al nen en 'mode avió'» i, a més, empobreix la seva capacitat de comunicació i el priva de moments en família.

«L'esmorzar, el dinar i el sopar són la pedra angular a través de la qual es desenvolupa el benestar de la família. Però quan un va per un camí i s'adona ha de retrocedir».

«Si quan el nen és petit jo el que faig és endollar el dispositiu a l'hora de menjar o de vestir-se, no sols no estic fomentant la maduració del seu cervell, sinó que l'estic perjudicant».

Els nens no són els únics que mengen enfront d'algun dispositiu electrònic, els adults també ho fan i, com succeeix amb els més petits, «estan menjant mecànicament i és impossible que siguin conscients del sabor, de la textura, de la quantitat que ingereixen... en definitiva, del gaudi».

No ser conscients del que estan fent i el que estan ingerint, augmenta molt «les seves probabilitats de patir sobrepès».

Cal esperar que el cervell maduri

Rafa Guerrero assenyala que com més tard s'iniciïn amb la tecnologia, més madur i preparat estarà el cervell i, per tant, serà «més conseqüent». «D'aquesta forma l'escorça prefrontal, que és l'última zona del cervell que es desenvolupa, estarà tan madura com sigui possible».

L'escorça prefrontal, explica l'expert, és la que «ens permet concentrar-nos, controlar i retardar determinats impulsos, planificar-nos, ser conscients del que estàs dient, menjant», i la regulació emocional «també està implicada».

No obstant això, insisteix que són els pares els que han de decidir si consideren als seus fills prou madurs per a regalar-los un mòbil o no, encara que també remarca que «no és solament quedar-se de braços plegats esperant que el cervell maduri».