La petita pagesia viu una situació molt crítica. A la gran pujada dels preus, se'ls suma la sequera, un problema que no poden solucionar i que els aporta molts problemes. Alerten d'una situació preocupant pel país: desaparició de ramats, restriccions d'aigua, manca de farratge i desabastiment alimentari.
La collita del cereal fa uns dies que ha començat i ja s'han registrat pèrdues de més del 80% en la collita d'aquest cereal. La situació a la Catalunya Central és de desesperació absoluta davant aquestes xifres. De fet, n'hi ha molts que han decidit no engegar les segadores perquè no els surt a compte.
«Les assegurances no podran fer front a aquest desastre», lamenta Santi Caudevilla, responsable de cereals i herbacis d'Unió de Pagesos. Aquestes pèrdues no s'han registrat només en els cereals, de fet, ja fa temps que asseguren que el sector va en davallada i que, a poc a poc, anirà desapareixent.
Els pagesos toquen fons
La situació d'extrema sequera del país provoca que no hi hagi collita de farratge, un fet que perjudica el bestiar. Aquesta manca significa que no hi haurà suficient aliment per mantenir els ramats. De fet, els pagesos ho tenen clar: hi haurà desabastiment, conseqüències greus i la desaparició de ramats sencers.
Davant aquesta pèssima situació, Unió de Pagesos lamenta que el poc farratge que queda s'exporta cap a l'estranger, on estan disposats a pagar preus desorbitats. Això, fa encarir encara més el preu del farratge d'aquí i és per això que reclamen que el farratge es quedi al país i serveixi per cobrir l'emergència actual.
La pagesia és el col·lectiu que més enyora la pluja. Lamenten ser el primer sector que ha patit restriccions mentre es dona prioritat al turisme. En aquest sentit, Santi Caudevilla ho denuncia: «Estem apostant per un turisme que té estacionalitat i poca qualificació de la gent, amb sous molt baixos, i estem deixant de valorar un sector com el primari, que és molt reconegut a escala internacional i dona feina tot l'any».
A més, Caudevilla subratlla la importància de la pagesia en la gestió del territori: «Després ens queixarem que hi ha incendis», afegeix. A més, destaca que la qualitat de l'alimentació també està en joc. «S'importarà menjar perquè aquí no n'hi haurà, però la qualitat no tindrà res a veure», assegura.
La qualitat alimentària, en declivi
Josep Serra és el propietari d'un dels últims ramats d'ovelles que queden al Bages. Un ramat que el Josep cuida des que era ben petit. Cada dia les porta a pasturar i la seva feina és imprescindible per al sotabosc de la zona. Amb la sequera, es troba sense camps ni boscs per pasturar perquè els animals no hi troben aliment. Assegura que la situació és «molt greu».
Davant la situació, no troba cap solució. No contempla sacrificar el ramat perquè, d'una banda, no li pagarien el preu que val, però sobretot perquè hi ha dedicat tota la seva vida. «Per fer aquest ramat m'hi he passat molts anys, anar-lo fent, anar-lo millorant. M'hi he deixat tota la vida i haver-lo d'abandonar és molt fotut. És com una família, te les estimes».
Segons explica Serra, cada cop hi ha menys ramats i això té una conseqüència directa, cada cop menys carn bona. «La gent va plegant i, si vols menjar xai bo, no n'hi haurà. Et fotran gat per llebre», lamenta.