Els carrers de l'Estat espanyol tenen un dia marcat en vermell: el 20-M. Amb l'empresonament de Pablo Hasel encara a la memòria, sorgeixen poc a poc diferents crides per a omplir els carrers de Madrid i Barcelona que han posat en alerta la policia. A la convocatòria s'hi sumaran també Tarragona, Lleida i Girona; a més de Gijón, Alacant, Màlaga o Saragossa.
En aquests llocs s'han convocat concentracions per reclamar la llibertat del raper Pablo Hasél, però la policia té la seva atenció fixada en el que pot passar a Madrid. Allà, un conglomerat d'organitzacions i col·lectius antifeixistes, on predominen els grups anarquistes, amenacen de prendre els carrers i convertir la capital en un infern.
El nucli dur d'aquesta amalgama es troba reunit al Moviment antirepressiu de Madrid (MAR), una plataforma antifeixista que difon les seves convocatòries per canals de Telegram, i que fa dies que caldejant l'ambient amb una campanya de pintades en edificis emblemàtics de Madrid. En ells es pot llegir «Violència és abús policial», «Violència són els desnonaments» o «Violència és privatitzar».
Les pintades porten una data, una hora i un lloc: «20-M, 19h, Atocha». Serà un nou repte per a la policia, que en les últimes manifestacions ja van patir els atacs enfurismats dels grups més desinhibits. No hi va haver ni de lluny la violència que es va desencadenar a Barcelona, però així tot es van viure incidents greus com l'agent enderrocada amb un patinet i colpejada a terra amb una barra de ferro.
Els detinguts d'aquelles jornades eren majoritàriament menors d'edat, i aquesta és una de les característiques d'aquest tipus d'altercats, ja que cada vegada estan protagonitzats per gent més jove. L'esquerra assenyala que és a causa de l'esclat de ràbia d'una nova generació de joves sense futur ni perspectiva per les successives crisis. Però la policia ho atribueix a una utilització d'aquests menors per part dels grups radicals, ja que en ser detinguts tenen menors conseqüències penals.
Els grups més actius a Madrid
El moviment antirepressiu té el seu centre neuràlgic a 'La Traba', un famós Centre Social Okupat (CSO) situat a Atocha. El formen una trentena de grups repartits per barris majoritàriament de sud, com Vallecas, Carabanchel, Moratalaz, Vicálvaro i Usera. La policia té identificats en aquests barris, i alguns el centre i el nord de la capital, com a 'Juventud Activa del Pilar', 'Trinchera Noroeste', 'Juventud Antifascitas de Hortaleza', 'Distrito 14', 'Rebeldía Vallekas' y 'Prosperidad 16'.
Manifiesto sobre la convocatoria del 20M. Porque sobran los motivos, demasiado hemos callado ya. Impidamos al estado negarnos nuestros derechos y libertades organizándonos y saliendo a la calle.#20MAmnistiaTotalpic.twitter.com/uRAKBvcCFP
— Movimiento Antirrepresivo De Madrid (@AntirrepreMad) March 5, 2021
Aquests grups es veuen reforçats a més per altres de la perifèria en els quals destaquen el 'Colectivo Antifascista de Fuenlabrada', 'Alkorkón Comativo', 'KAF Coslada', 'Comité 1-20' i 'Resistencia Antifascista de Parla'. A ells se sumen els de fora de Madrid, especialment Esquerra Castellana i Yesca.
Entre 100 i 600 euros de multa
La policia es troba amb el repte de fer front a aquest conglomerat d'organitzacions que no tenen un líder ni funcionen de forma homogènia. En aquesta ocasió, el Moviment antirepressiu ha convocat la protesta, però no l'ha de comunicar a la delegació de Govern com marca la norma, sinó que es farà de forma clandestina.
El mateix moviment reconeix que en altres ocasions ha comunicat les manifestacions i han estat prohibides, i aquesta vegada no ho han fet perquè no els passi el mateix. En tot cas, la manifestació no és il·legal, sinó simplement no comunicada. Un lleu matís, però de gran importància pel que fa a les conseqüències penals.
Si el Govern prohibeix una manifestació, llavors és il·legal i els organitzadors s'enfrontarien a penes d'entre sis mesos i un any de presó. D'aquesta manera, com que no convoquen la concentració només s'enfronten a una multa d'entre 100 i 600 euros, que es paguen amb les aportacions solidàries del moviment antirepressiu.
El problema per a la policia és que aquestes manifestacions són més imprevisibles perquè es poden descontrolar en qualsevol moment i amb l'experiència del que ha succeït en les últimes ocasions, la policia sap que això passa «quan apareixen els anarquistes». La policia no vol que passi com a Barcelona, on una petita minoria la fa grossa quan la majoria ja s'ha anat a casa.
Llavors comença una guerra de guerrilles pel centre urbà amb destrosses, saquejos, incendis i una gran violència contra la policia. L'últim exemple va poder acabar en tragèdia: una anarquista italiana va calar foc a una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb agents dins, que van poder sortir a temps.
Esperen fins a 4.000 persones
A Madrid no hi ha tanta influència dels grups anarquistes estrangers, que sí que estan més arrelats a la realitat del moviment antifeixista a Barcelona. Però la policia és conscient del risc que té la presència de petits grups anarquistes en concentracions multitudinàries com les de Madrid.
La policia té clar del risc que comporta la convocatòria de dissabte, ja que l'extrema esquerra «és capaç de convocar fàcilment a 3.000 o 4.000 persones», a més la manifestació preveu començar a Atocha i acabar a Cibeles. La convocatòria s'ha fet per xarxes socials i s'està fent de forma discreta per jugar amb el factor sorpresa. Els centres d'informació de la policia ho tenen clar: «El 20 de març, l'extrema esquerra l'embolicarà a Madrid».