La Policia Nacional sempre està alerta per informar sobre els rumors que sorgeixen a internet, els trucs dels lladres per robar o les maniobres que utilitzen per cometre delictes i activitats il·legals. En aquesta ocasió, el cos de seguretat ha realitzat una piulada al seu compte de Twitter per informar d'un avís sobre el DNI que és totalment real.
El text diu el següent: «Has rebut un correu electrònic com aquest i no saps si desconfiar? És real, es tracta d'un avís per renovar els certificats», han publicat en el seu compte oficial de Twitter. L'avís té sentit perquè renovar aquest certificat és voluntari i gratuït per això avisen que el correu és normal i no es tracta d'una notícia falsa ni res 'fake'.
Has rebut un correu electrònic com aquest i no saps si desconfiar? És real, es tracta d'un avís per renovar els #certificados de la teva #DNIehttps://t.co/7suxa5pm7P ]pic.twitter.com/hTaNVYDxg1
- Policia Nacional (@policia) February 5, 2020
Tal com ve publicat a la pàgina oficial de la policia «en dates pròximes a la caducitat dels seus certificats, rebrà, en el compte del correu electrònic que vostè hagi proporcionat en el moment de l'expedició del seu DNI, un avís procedent de l'adreça oficial notificaciones@policia.es, en el qual li adverteixen de la propera caducitat dels seus certificats electrònics», diu el text.
Així han de renovar el seu DNI els ciutadans espanyols
La Policia Nacional assegura que per «procedir a la renovació ha d'haver-hi la presència física del titular en una oficina d'expedició», continua el missatge del seu página web. «El ciutadà, fent ús dels Punts d'Actualització del DNIe 3.0 habilitats en aquestes oficines i prèvia autenticació mitjançant la targeta i les plantilles biomètriques (impressions dactilars) capturades durant l'expedició de la Targeta, podrà desencadenar de forma desatesa el procés de renovació de seus certificats», conclou l'avís.
L'origen ocult de la lletra del teu DNI per evitar falsificacions
Alguna vegada t'hauràs preguntat per què el teu número del DNI acaba amb una lletra i d'on surt aquesta lletra. És aleatori? Per resoldre aquesta qüestió has de saber que la lletra que acompanya la numeració del teu document d'identitat és un dígit de control que també es troba en altres numeracions bancàries i comercials.
Els dígits de control són nombres o lletres que acompanyen alguns codis d'identificació, com ara el número de DNI, un compte bancari o els codis de barres, per controlar la seva veracitat i evitar errors i falsificacions. Però l'important és que aquests dígits de control, que en el cas del DNI és una lletra, no són aleatoris, sinó que surten d'una operació matemàtica sobre els números que acompanyen i que per motius de seguretat sol ser secreta. No obstant això, aquest codi es pot desxifrar amb models matemàtics una mica avançats.
Si fins ara creies que la lletra del teu DNI era aleatòria, estàs equivocat, ja que aquest dígit de control compleix una funció de seguretat molt útil per evitar errors i falsificacions. Així, en escriure un DNI fals o davant un error en posar algun nombre, la incongruència entre la lletra escrita i el codi detecta la falsedat de document.
Lluny de ser una cosa aleatòria, la lletra del DNI surt d'una operació matemàtica. Per obtenir-lo es divideix el nombre corresponent dels 8 dígits entre 23 i es pren la resta de la divisió. Per exemple, el nombre 12345678, en dividir per 23, fa un restant de 14. A cada nombre restant se li fa correspondre unes lletres segons una taula d'equivalències.
És el que passa per exemple en escriure un número de compte, ja que si comets algun error en teclejar el nombre a què vols fer una transferència, quan els dígits de control no es corresponen amb el codi a què acompanyen detecten l'error i bloquegen l'enviament de diners. A més, hi ha mecanismes matemàtics que permeten identificar l'error que s'ha comès i corregir-ho. Són els coneguts com a codis detectors d'errors. Així, a través de complexes operacions matemàtiques es pot arribar a desxifrar fins al procés de càlcul dels dígits de control dels comptes d'un banc en concret, encara que alguns són més hermètics que altres.