El curs passat (2020/2021), el Sistema de Vigilància de la Grip a Espanya (SVGE) de l'Institut Carlos III va notificar només 12 casos. L'any anterior n'hi va haver 9.391, quan la covid-19 encara no havia incidit tant en la salut dels espanyols. Gràcies a uns experts en la matèria, sabem el per què d'aquest canvi.
D'una banda, les mesures anticovid han tallat les cadenes de transmissió de virus respiratoris. A més, la gran força de la SARS-CoV-2 ha restat poder als patògens que causen la grip.
Segons el vicepresident de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), Óscar Zurriaga, la incidència tan baixa de grip que hi ha hagut aquest curs s'ha degut, sobretot, a les mesures no farmacològiques per a frenar la covid-19. Parlem de la mascareta o de la distància social.
«Els sistemes de vigilància estaven fets unes guineus. Va ser molt difícil fer un seguiment de la grip perquè es van centrar totes les forces en la detecció de la SARS-CoV-2. Així que potser molts casos van passar desapercebuts», ha assegurat al diari 'La Razón'.
«L'absència de circulació de certs patògens comportaria una disminució de la immunitat»
Experts del Centre Nacional de Grip de Valladolid, dels hospitals Clínico Universitario i Río Hortega i de la Universitat de Valladolid han dut a terme un estudi. Han conclòs que la propera epidèmia de grip podria començar abans del previst i ser més greu i llarga que les anteriors.
«L'absència de circulació de certs patògens pot conduir a una disminució de la immunitat col·lectiva davant d'aquests. Això pot promoure l'augment d'epidèmies més greus i duradores que comencen abans», avisa Raúl Ortiz de Lejarazu, responsable del Centre Nacional de Grip de Valladolid.
En l'estudi s'explica que, en el cas de la grip, la protecció serològica cau entre el 6 i l'11% cada mes després del pic màxim d'anticossos. La seroprotecció després de la vacunació antigripal cau per sota del 60% davant dels subtipus de grip A (H1 i H3) i de grip B un any després de la immunització, aconseguint títols d'anticossos similars als analitzats abans de la vacunació.
A més, aquesta seroevanescència passa amb més intensitat en la gent gran que en els infants. El fet que l'any passat es vacunés més gent contra la grip, un 61% més, no és cap garantia.
«La vacunació és només una part de la protecció que establim contra el virus. La major part procedeix de la gent que s'infecta, i com que aquest any això no ha succeït, la immunitat segur que està baixant i la següent epidèmia pot ser pitjor en tres aspectes: pot començar abans, durar més i ser més greu», afirma Iván Sanz Muñoz, responsable científic i de vigilància virològica del mateix centre.
De què dependrà que s'avanci la campanya de vacunació contra la grip?
Els resultats són concloents. Quan la grip es contagia menys, la immunitat se'n ressent. De manera que el 72% de les futures epidèmies començaran abans i seran més llargues i severes.
«Actualment ens trobem davant d'una situació similar. Hem tingut una temporada en què amb prou feines hi ha hagut casos, i l'escenari seria molt equiparable i fins i tot augmentat. I és que en els hiverns temperats, encara que menys, hi continua havent contagis».
Pere Gullón, especialista en medicina preventiva, adverteix que «dependrà molt de si avancem la campanya de vacunació com l'any passat. També de si mantenim algunes de les mesures anticovid, com la limitació d'aforaments. O del tipus de soca que vingui aquest any, però encara és aviat per aventurar-nos-hi».
«L'únic que es pot preveure és que la grip és imprevisible», assegura l'especialista Pedro Alsina Mier. «Ara bé, especulant, es pot donar l'escenari que, com que hi hem estat menys exposats, a nivell col·lectiu tenim una immunitat menor, així que amb una grip convencional la gravetat pot ser més gran».
Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva, preveu que la propera temporada de grip no canviarà gaire respecte a l'anterior. «Les dades publicades per la xarxa de vigilància epidemiològica de l'OMS mostren que allà amb prou feines hi ha hagut circulació de grip», sosté.
«És cert que a Austràlia ara hi ha confinaments parcials perquè ha tornat a créixer la incidència de covid i no es poden extrapolar dades. Però en països llatinoamericans com Xile, l'Argentina i el Paraguai, on no hi ha aquest tipus de restriccions, la grip gairebé circula. Això em fa pensar que, si tenim grip a l'hemisferi nord, en tindrem poca», afegeix.
Per què no cal retardar la tercera dosi de la vacuna de la covid?
Tot apunta que s'avançarà la vacunació de la grip al mes d'octubre. Campins afirma que «abans de 2020 s'administrava al novembre perquè la immunitat de la vacuna es perd al cap de sis mesos. Quan s'arribava al pic de l'epidèmia, algunes persones ja estaven amb els anticossos en baixada».
«Quan va arribar el coronavirus, es va avançar a octubre per evitar coinfeccions, i aquest any tot sembla indicar que serà igual. Així mateix, tampoc cal retardar gaire més la tercera dosi de la vacuna de la covid-19 en gent gran i immunodeprimits. Cal tenir en compte l'avanç de la variant delta i la fuita dels sèrums actuals davant d'aquesta variant», conclou Campins.