Els catalans amb habitatges en propietat hauran de tenir un document nou. Es tracta d'un certificat d'eficiència que, com a mínim, ha d'assolir el nivell D el 2033.
Això suposarà un dur revés per a la majoria de les construccions a Catalunya. Sobretot, per a aquelles que ja presentin una certa antiguitat, com són les d'abans del 1979, recull El Periódico. Hauran d'assumir una sèrie de modificacions per ajustar-se a la nova normativa.
Actualment, segons les dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE, per les seves sigles en castellà), la majoria d'habitatges no arriben al mínim exigit: més del 80 % dels edificis tenen una qualificació energètica E, F o G.
Està previst que a final d'aquest any o al començament de 2024 s'aprovi la nova Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació. Aquesta normativa pretén que, a partir de 2040, totes les construccions comptin amb una qualificació A o B. Tanmateix, totes aquestes obligacions no resultaran tan senzilles de dur a terme.
Adaptar-se a les noves exigències sembla molt complicat i, a més a més, en tan poc temps. Així ho estima Rosa Claverol, experta en la inspecció tècnica d'edificis i certificats d'eficiència energètica. Explica que, per assolir la qualificació energètica D, s'exigeixen certes qualitats a les cases, la majoria de les quals actualment no en tenen.
El parc d'habitatges és molt antic
Un percentatge molt elevat dels habitatges que hi ha a Catalunya es van edificar abans de la dècada dels 80. Aleshores, les lleis de construcció no requerien ni aïllament ni mesures d'optimització energètica. Claverol creu que «és molt difícil implicar-hi les comunitats de propietaris per afrontar les despeses necessàries per millorar la qualificació energètica».
Això és el que impedeix, en certa manera, que es materialitzin els objectius en matèria mediambiental pel que fa a habitatges. Els experts encarregats d'aquestes revisions posen un interès especial a certs detalls, entre els quals hi ha l'aïllament de les parets i finestres o els sistemes de calefacció.
Concedir una qualificació D necessita anàlisis tècniques de transmitància. Fa referència principalment a les pèrdues de calor, l'energia que travessa les parets. En aquest punt, la majoria d'immobles no arriben a l'aprovat i queden molt lluny de complir les normatives.
Aquesta especialista destaca que les cases construïdes als anys 60 i 70 no compten amb aïllament a les seves parets. A més, els seus sistemes de calefacció impliquen emissions que els condemnen a unes qualificacions F o G. A això s'hi uneix que una caldera de calefacció prèvia al 1994 suposa una pèrdua rellevant en la categoria energètica.
Es pot millorar l'eficiència energètica?
Els propietaris dels habitatges més antics potser es pregunten si és possible millorar l'eficiència energètica. La resposta és afirmativa, però per això cal afrontar una elevada inversió.
Claverol apunta que una manera de millorar la qualificació energètica consisteix a col·locar aparells de bomba de calor d'alta eficiència. A causa de les seves baixes emissions, permetrà compensar d'alguna manera les deficiències d'altres sistemes. També es tenen en compte a les inspeccions els tancaments, sobretot els vidres amb cambres d'aire de 12 mil·límetres.
Tot això implicarà un desemborsament important, però amb el temps s'acaba rendibilitzant la inversió, perquè abaratirà la factura del gas i l'electricitat. Sense oblidar-nos tampoc del confort que se n'obté.
La directora general de Green Building Council Espanya, Dolores Huerta, incideix en quin és l'objectiu de l'any 2050. A partir d'aquell any «tots els edificis han de tenir un certificat d'eficiència energètica A», és a dir, «han de ser zero emissions».
