Les autoritats sanitàries adverteixen d'una malaltia que es donava pràcticament per controlada. Tot i això, els últims 20 anys s'ha experimentat una important pujada del 100%. En molts casos, la gravetat dels fets arriba a requerir l'hospitalització del pacient.
Ens referim a l'herpes zòster, que sol ser una mena de variant de la varicel·la. Es produeix sobretot perquè el virus que va provocar la varicel·la es manté a l'organisme. Davant d'una caiguda de les defenses, es pot reactivar, sobretot entre les persones de més edat.
Totes dues malalties es poden prevenir gràcies a la vacunació. Gràcies a això, la varicel·la ha reduït la seva incidència els darrers 40 anys, ja que va passar de 241.659 infectats a 6.792. Així ho mostren els estudis de l'Institut de Salut Carles III.
Però, no es pot dir el mateix de l'herpes zòster, que ha registrat un increment de casos al llarg de les dues últimes dècades. Una investigació del Centre Nacional d'Epidemiologia de Carles III i del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública ho adverteix així. Des del 1998 fins al 2018 s'han comptabilitzat més de 65.000 infectats amb aquesta patologia requerint ingrés hospitalari.
Per què hi ha hagut un increment de la incidència?
El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties indica que aquesta malaltia suposa «un problema de salut pública» al nostre país. Val a dir que no va ser fins al 2022 quan es va incloure al calendari de vacunació la injecció per a l'herpes zòster.
Es recomana l'administració d'aquest fàrmac als més grans de 65 anys. Els més afectats solen ser els que tenen més de 85 anys, apunten. La taxa d'hospitalització d'aquest grup d'edat a causa de la infecciosa malaltia va passar de menys del 30 al 70% en dues dècades.
L'epidemiòloga Josefa Masa-Calles explica a El Español que la principal causa d'això és «l'envelliment de la població». Indica que en tenir una «esperança de vida més llarga, la probabilitat que l'herpes es reactivi també és més gran». Aclareix que això no implica que els hagin patit la varicel·la durant la seva infància hagin de patir aquesta infecció alguna vegada a la seva vida.
Quins grups de població són els més afectats?
L'experta indica que «es produeixen més hospitalitzacions en homes», sobretot perquè les patologies que es vinculen amb herpes zòster «són més comunes en ells que en elles».
En alguns casos, sí que detecten situacions de gravetat, sobretot entre aquells amb algun tipus d'immunodepressió d'importància. Es refereixen principalment als que estan sotmetent-se a tractaments de quimioteràpia, diagnosticats amb VIH o que pateixen un trasplantament. En qualsevol cas, el simple fet de tenir una certa edat ja és motiu perquè aparegui aquesta infecció en la gent gran.
Com sorgeix l'herpes zòster?
L'herpes zòster també se'l coneix com a culebreta. Adquireix aquesta denominació de manera informal a causa de la manera com sorgeix. Es tracta de petites butllofes, que apareixen a un costat de la cintura o de l'esquena, tot i que es pot reproduir també en ulls, orelles o cara.
El que és realment característic és la seva forma allargada. Triga entre dues i quatre setmanes a desaparèixer. És possible que en algunes ocasions derivi en una neuràlgia posttherpètica, que és la complicació més comuna entre els que pateixen herpes zòster.
Si es complica aquesta infecció, pot arribar a provocar pneumònia, encefalitis, problemes auditius o de visió. En cas d'això, la pèrdua ocular pot ser temporal o fins i tot permanent.
Tot això ha originat que les autoritats sanitàries hagin fet una crida. Tot i que es donés per controlada, continua sent una malaltia amb molta presència actualment.