La tristesa postpart o ‘baby blues’ és una síndrome que apareix en moltes dones després del part i que té un caràcter lleu i transitori. Entre les dones que la pateixen és comú el sentiment de culpa a causa d’una sensació de contradicció.
Si donar a llum és una cosa magnífica, per què estic trista? Doncs, aquesta és una de les principals preguntes que les noves mares es plantegen, i els hi genera incomprensió i malestar. A més a més, davant de la societat aquests pensaments només poden aparèixer com un símptoma de debilitat i manca d’habilitat, cosa que genera més frustració entre les dones que ho pateixen.
Què és el ‘Baby blues’ i què ho causa?
La tristesa postpart o ‘baby blues’ és una alteració emocional lleu de caràcter depressiu que apareix entre la primera i segona setmana després de donar a llum. La seva durada és breu: sol desaparèixer progressivament després de 15 o 20 dies, més o menys.
Els factors que la provoquen poden ser diversos, des del gran canvi físic que es produeix amb el part fins a l’adaptació a la nova rutina, passant per les alteracions hormonals que tenen lloc a l’organisme per la maternitat.
Els nivells de progesterona i estrògens baixen i els de l’oxitocina i prolactina augmenten; l’organisme s’està preparant per a la lactància. Però, malauradament encara que de manera natural, aquestes fluctuacions hormonals poden causar símptomes de tristesa.
Prevalença d’aquest fenomen
La prevalença de la tristesa materna varia segons la cultura de la mare, encara que és comú a tot el món. A la cultura oriental la prevalença ronda el 20%, mentre que a Occident és entre el 40% i el 80%.
Això vol dir que és una síndrome molt comuna i present en gran part de les dones que donen a llum. Per aquest motiu és important no alarmar-se excessivament i deixar que el cos equilibri els seus nivells hormonals i s’adapti al nou estil de vida.
Tot i ser tan comú, el ‘baby blues’ és un factor de risc relacional a la depressió postpart i es fa servir com a predictor pel seu diagnòstic. I, quan el sentiment de tristesa és molt intens, existeix un risc més gran de patir depressió postpart.
Símptomes i signes principals
Alguns dels símptomes característics del ‘baby blues’ són la tristesa sense motiu aparent, l’enuig, la desesperança, el plor, la inquietud, l’ansietat i la fatiga. Així mateix, són comunes la falta de concentració, l’insomni i els canvis d’humor.
Es pot observar que la gran majoria dels símptomes són congruents amb la nova situació de ser mare. La inseguretat de si s’està exercint un bon paper i s’estan cobrint les necessitats del nadó poden generar frustració i ansietat.
Alhora, l’insomni pot provocar irritabilitat i la falta de concertació incidiria de forma negativa en la cura o l’atenció proporcionada al petit. Això, alhora, retro-alimenta els símptomes anteriors creant una espiral sense sortida, aparentment.
Factors de risc associats a la tristesa postpart
S’ha estudiat l’existència de diferents factors que predisposen a patir ‘baby blues’. Alguns dels més importants són haver passat per episodis depressius abans del part, tenir una baixa autoestima o patir alteracions del son.
A més a més, tenir antecedents de la mort d’algun fill o patir ansietat i estrès elevats també condicionen l’aparició d’aquest sentiment de tristesa i poden derivar a una alteració més greu, com la depressió postpart.
Diferencies entre ‘Baby blues’ i depressió postpart
El ‘baby blues’ difereix de la depressió postpart en la intensitat i la freqüència dels símptomes. Mentre que al ‘Baby blues’ es produeixen sentiments de tristesa lleus i aïllats, a la depressió postpart es tornen més persistents i intensos.
D’altra banda, la tristesa postpart mal elaborada podria entendre’s com l’estadi que precedeix la depressió; d’aquesta manera, si el ‘baby blues’ no ha desaparegut en els 15 – 20 dies després del naixement del bebè, és convenient anar a un professional per remeiar els símptomes i que no s’intensifiquin ni tampoc perdurin.
Per tant, el ‘baby blues’ és considerat una síndrome passatgera i lleu mentre que la depressió postpart és més greu i provoca símptomes més significatius de tristesa, apatia i sentiments negatius que poden fer que hi hagi una incorrecta atenció cap al nounat, si no es tracten abans de temps.
La tristesa postpart en homes
Si bé la depressió postpart sol ser més comuna a les dones, també existeixen casos en què els homes que han acabat de ser pares presenten aquests símptomes de tristesa. Normalment es dona quan la mare també pateix el trastorn.
Múltiples factors poden donar aquest tipus de situació i alguns d’ells varien respecte a les dones. Mentre que els canvis hormonals són una de les principals causes en el sexe femení, en els homes entren en joc factors externs.
Entre els homes les preocupacions financeres, la responsabilitat de tenir cura tant de la mare com del fill, la privatització del son o els canvis a nivell sexual dins la parella són factors que poden provocar aquesta tristesa postpart.
Els símptomes són els mateixos que els esmentats anteriorment en dones, i les conseqüències també: la desesperança, la pèrdua d’interès i d’energia i els sentiments de culpa fan que el bebè pugui caure en una situació d’abandonament.
Com apaivagar els símptomes del ‘Baby blues’?
No existeix un tractament establert per accelerar la recuperació de la tristesa postpart, ja que es considera una síndrome passatgera que el mateix organisme és capaç de gestionar per si mateix, a menys que els símptomes i signes es tornin més intensos.
Tot i això, existeixen activitats que faran que la persona que ho pateix se senti millor. Una d’elles és descansar sempre que es pugui, en cas de fatiga; encara que només siguin uns minuts, serviran per recuperar una mica d’energia després de cuidar al petit.
Caminar uns minuts al dia o practicar exercici físic també contribuirà al benestar emocional. També tenir la confiança de parlar amb la parella o família sobre les emocions i els símptomes ajudarà a totes les persones afectades a acceptar i entendre que el ‘baby blues’ és un fenomen normal i passatger.
D’altra banda, cada vegada és més comú la presència de grups d’ajuda mútua en què les noves mares comparteixen les seves experiències i les seves emocions. Aquestes reunions periòdiques poden ser molt útils tant pels primers dies d’inestabilitat emocional com per al posterior desenvolupament del bebè.
Referències bibliogràfiques:
Romero Gutiérrez G.; Dueñas de la Rosa, E.; Regalado, C. & Ponce, A. (2010). Prevalencia de tristeza materna y sus factores asociados. Revista de Ginecología Obstetricia de México, 78(1): 53-57.
Henshaw, C.; Foreman, D. & Cox, J. (2004). Postnatal blues: a risk factor for postnatal depression. Journal of Psychosomatic Obstetrics & Gynecology, 25: 267-272.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina EspañaDiario.tips