Les targetes de crèdit són llamineres pel fet que l'usuari pot disposar de diners que no té immediatament i abonar-los més tard. Però no és or tot el que rellueix. Ho sap bé un veí de Llagostera (Gironès), que ha hagut de recórrer a la justícia per un cas que, segons el 'Diari de Girona', afecta moltes persones a la província.
L'home en qüestió va signar un contracte l'any 1996 amb la financera Citibank, que actualment pertany a WiZink, per disposar d'uns 1.500 euros de crèdit, prop de 250.000 pessetes en aquells temps. Però els interessos ascendien a més del 20% de l'import, de manera que l'usuari continuava pagant l'any 2018. Precisament aquell any va decidir deixar de pagar i portar el cas a la justícia.
Ara el jutjat n. 5 de Primera Instància de Girona ha condemnat l´entitat financera WiZink pel cas, avança el mitjà citat. El banc ha de pagar 20.000 euros al seu client de Llagostera per usura en la targeta de crèdit.
A més, l'advocat de l'afectat assegura que no es tracta d'un cas aïllat: «Nosaltres actualment portem una cinquantena de casos així només a Girona, però hi ha moltíssima gent en aquesta situació. Jo calculo que, a la província, una de cada cinc persones té problemes amb aquest tipus de contractes».
«Deute etern»: la lletra petita del 'diner fàcil'
Aquesta mena de targetes de crèdit com la del cas que ens ocupa, anomenades 'revolving', són arma de doble fil. Per una banda, ofereixen al client 'diner fàcil' i al moment, amb la possibilitat de retornar-lo com es vulgui, però per altra banda, obliguen a pagar interessos astronòmics a canvi, superiors al 20%.
I és per això que la justícia ha condemnat el banc WiZink. Perquè el 20% d'interessos és el límit que la justícia marca per determinar si l'entitat està practicant usura.
Fins ara pràcticament ningú s'atrevia a reclamar, però arran d'una sentència favorable al client el 2015 i la confirmació del Suprem aquest 2020 sobre el frau en el crèdit 'revolving', cada vegada són més els afectats que decideixen prendre mesures legals contra les entitats financeres que abusen amb tals targetes de crèdit.
«Moltes empreses es van posar les botes oferint crèdits impagables amb un deute etern. Les condicions s´especificaven a la lletra petita, que era pràcticament il·legible, de manera que molts usuaris no sabien que acabarien pagant aquests interessos», assegura l'advocat del veí de Llagostera que ha guanyat el cas.
Moltes persones contractaven el crèdit per necessitat i acabaven demanant un altre crèdit per poder assumir el cost del primer. Un peix que es mossega la cua, en mans d'entitats com WiZink, una de les que més ha fet servir la pràctica, tot i que no l'única: Bankinter, Cofidis, Creditea o fins i tot grans bancs o targetes de centres comercials també han propiciat aquesta mena de contractes.
El problema de la lletra petita d'un contracte és que la informació que s'hi especifica és normalment la més important per al client i, en canvi, la que l'entitat bancària fa menys visible. La necessitat econòmica o pressa del client fa que passi per alt els 'contres' del contracte, que l'acabaran portant a una situació pitjor a llarg termini.
Aquesta mena de crèdit ofereix al client la possibilitat d'establir la quantitat que vol pagar al mes per retornar el deute, però les quantitats baixes que solen escollir els usuaris no són suficients per cobrir els alts interessos del crèdit, de manera que es genera un nou deute sobre el deute i, de rebot, nous interessos. Una situació insostenible en la majoria dels casos, tot i que sembla que la llei pot jugar-hi a favor.