Els bancs tenen l'obligació de comunicar a l'Agència Tributària una sèrie de moviments als comptes dels clients. Afectarà sobretot aquelles operacions que puguin ser considerades com a sospitoses. Per evitar certs problemes, els usuaris haurien de conèixer els marges en què es mou Hisenda quant a limitacions de diners.
En general, la majoria de gestions que es fan a les entitats bancàries solen ser pagaments, ingressos o transferències. Són tràmits molt senzills que, en principi, no haurien de crear cap contratemps al client. Ara bé, es pot donar el cas que des del banc aprecien alguna cosa inusual o estranya.
Això sol passar quan hi ha un moviment de diners que crida massa l'atenció per les seves altes quantitats o la freqüència de les transaccions. Si és així, al banc no li quedarà més remei que posar-ho en coneixement d'Hisenda. Amb això es pretén evitar certes activitats irregulars com el blanqueig de capitals o el frau il·legal.
Què es comunica a Hisenda?
Cada any les entitats bancàries comuniquen a l'Agència Tributària la situació financera de cada contribuent. En aquesta informació apareixeran el saldo dels comptes, els interessos generats i les inversions. Entre aquestes es trobaran els fons d'inversió, els dipòsits o les accions.
Aquestes dades serviran de referència a Hisenda, a partir de les quals podrà fer l'esborrany i elaborar una estimació dels nostres guanys. Ara bé, més enllà de la campanya de la Renda, els bancs han de posar a la seva disposició altres justificants.
Tal com indica la Llei 7/2012 de 29 d'octubre, hauran de facilitar al fisc la informació sobre els pagaments i cobraments en metàl·lic. Afectarà totes aquelles quanties que superen els 3.000 €, independentment de si l'ingrés s'ha fet a un dels caixers o a la finestreta de la sucursal.
Serà el primer moviment en què prestaran una atenció especial els tècnics d'Hisenda. Tot i això, també li concedeixen molta rellevància a un altre que comporta una gestió de diners molt alta: quan se superin els 10.000 € i els préstecs i crèdits per sobre dels 6.000 €, recull El Debate.
Aquests tipus de notificacions per part dels bancs a l'Agència Tributària resulten independents a les comunicacions ordinàries de caràcter anual, les quals també es remeten als contribuents perquè puguin fer la Declaració de la Renda.
L'advertiment de l'Agència Tributària
La Llei General Tributària indica que els bancs tenen l'obligació de «proporcionar a l'Administració tributària tota mena de dades». Sempre que guardin relació amb el «compliment de les obligacions tributàries o deduïdes de les seves relacions econòmiques i professionals».
A partir dels 10.000 €, caldrà donar explicacions a l'Agència Tributària. Encara que fixen aquesta quantia, l'organisme controla tots els moviments i pot reclamar a l'entitat bancària l'aportació de més detalls sobre qualsevol transacció.
En cas de no informar Hisenda sobre aquestes transferències superiors als 10.000 €, el ciutadà s'enfronta a possibles multes des dels 600 € fins al 50 % de la quantitat enviada. També es pot donar el cas que hagin de justificar-ne l'origen. Si no es pogués demostrar, les sancions serien des de 60.000 € fins a més de 150.000 €.
S'han de declarar els bizums?
Les operacions a través de plataformes com Bizum també s'han de declarar a Hisenda. Tenen el mateix règim que el de qualsevol transferència bancària. En aquest sentit, els bancs també han de posar en coneixement del fisc qualsevol transacció excessivament alta, a més d'aquelles que es repeteixin massa sovint.
