BBVA, Santander i Sabadell van deixar escapar una molt bona oportunitat per seguir amb el seu creixement. Així és, ja que els darrers esdeveniments succeïts els deixen en una situació d'espera.
Aquestes tres entitats es mantenien a l'aguait, pendents de la batalla interna que hi havia a Unicaja. Els enfrontaments pel poder a la companyia d'origen malagueny facilitava d'alguna manera aquesta sortida al mercat. Així, l'ombra d'una possible compra sempre hi va ser molt present.
Tot i això, tot fa indicar que aquesta operació perdrà força després dels últims canvis de governança a Unicaja. Isidro Rubiales, que reemplaçarà Manuel Menéndez com a conseller delegat, proposa recuperar l'essència malaguenya de l'entitat, apunta Vozpopuli.
Des del seu nomenament, la possibilitat de venda s'ha anat allunyant una mica més. Sobretot per la sortida del consell d'administració del fons Oceanwood, que havien entrat a Liberbank el 2014 i al seu dia van ser uns dels grans responsables de la integració amb el banc malagueny.
Només designar Isidro Rubiales, el fons anglosaxó es va desfer de la major part de la seva participació en la companyia. Així mateix, el seu representant a l'accionariat va acabar presentant la seva renúncia.
Tal com indica aquest mitjà, la sortida de Menéndez va obligar Oceanwood a moure fitxa. En concret, expliquen que «quedava en una posició debilitada davant del bloc andalús».
De fet, aquest fons havia proposat alguna vegada al consell que s'analitzaran possibles operacions corporatives. No obstant això, sempre es van trobar amb l'oposició del bàndol malagueny, que no era partidari d'una possible venda.
Els principals bancs van estudiar la possible compra
La crisi interna que hi havia a Unicaja des de fa dos anys suposava una bona oportunitat per a altres entitats, perquè entenien que així se'ls aplanava el camí en cas que volguessin desprendre's del banc. I, com calia esperar, abans de prendre qualsevol tipus de decisió van fer números per conèixer si l'operació valia la pena.
Al contrari que altres vegades, fins i tot en públic alguns van admetre l'interès per aconseguir Unicaja. El conseller delegat de Santander, Héctor Grisi, es va pronunciar sobre aquesta possibilitat quan se li va plantejar.
Així indicava que «estem obligats a mirar-ho tot. Veurem les que vinguin i si alguna val la pena». Tot seguit va dir que «veurem què fem i si no valen la pena, les rebutjarem com en el passat».
Els altres dos bancs que van sonar amb força per entrar en aquesta fusió van ser també el BBVA i el Sabadell. Tanmateix, els responsables d'aquestes companyies van ser més contundents i van rebutjar aquesta possibilitat que els oferia el mercat, ja que entraven el seu objectiu en aquests instants al creixement orgànic.
En quina situació queda Unicaja ara?
Després que el fons Oceanwood es desfés de les seves participacions, el consell d'Unicaja queda molt bolcat cap al bloc andalús. Els màxims accionistes són la Fundació Unicaja, amb el 30,2%, i els propietaris de Mayoral, amb el 8,5%. Disposen de cinc de les quinze butaques al consell.
Amb el 7% hi ha l'empresari Tomás Olivo, que amb la sortida del fons guanyarà pes, cosa que li servirà per pressionar i demanar una cadira. De l'herència de Liberbank només en queda la Fundació Cajastur, que compta amb el 6,6% i un conseller. Assenyalen que el més probable és que a curt termini busquin una sortida, com també ho farien altres accionistes de l'era Liberbank.
Amb tots aquests canvis, el nou CEO d'Unicaja es marca com a objectiu recuperar la pau interna de l'entitat. Però, alhora, també tornar-li al banc l'essència d'abans. I una de les opcions que es fan servir és la recuperació d'antics directius de la companyia que van sortir per discrepàncies amb Manuel Menéndez.