La justícia belga es pronuncia: Valtònyc no serà extradit a Espanya
El músic era reclamat per una condemna de tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons
28/12/2021 12:12h
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, no serà extradit a Espanya. Així ho ha decidit el Tribunal d'Apel·lació de Gant, rebutjant així la petició de la justícia espanyola, que el reclamava per una condemna de tres anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons.
La decisió del tribunal pot ser recorreguda ara per la fiscalia en les pròximes 24 hores, un fet que els advocats del raper veuen «poc probable». «Ens hem blindat al màxim possible recorrent als tribunals més alts de Bèlgica i Europa, si volen anar a cassació i gastar els diners del contribuent, que ho facin, però no tenen res a fer», ha dit el músic.
Cal recordar que el raper està a Bèlgica des del maig del 2018, quan havia d'entrar a presó per una condemna de tres anys i mig. Després d'un llarg procés, però, la justícia belga ha denegat l'extradició a Espanya.
L'advocat d'Arenas, Simon Bekaert, ha afirmat que «el tribunal ha dit clarament que no és terrorisme, que no hi ha amenaces de la manera que serien delicte a Bèlgica i que tipificar injúries al rei com a crim contravé drets fonamentals».
Valtònyc es mostra «content» amb la decisió
En sortir de la seu del tribunal, Arenas ha assenyalat que està «content» per la decisió, tot i que ha assegurat que sent «molta ràbia i molta impotència» pels músics que estan a les presons espanyoles pels continguts de les seves lletres: «Si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa».
Valtònyc ha manifestat que «avui, quatre anys després de començar aquest procés, el tribunal de segona instància ha tornat a dir que el que jo vaig fer no pot ser terrorisme, que no hi pot haver amenaces de mort en una cançó i injuriar el rei no pot ser delicte mai més a Bèlgica».
El músic s'ha compromès a treballar amb organitzacions de defensa dels drets humans per «pressionar i denunciar el que està passant a l'estat espanyol», ara amb la resolució del Tribunal d'Apel·lació com a argument de «reforç».
