Ei! Hola, com esteu? Bé, no? Ja us han tornat les terrasses i ja ha desaparegut la Covid-19. Els carrers s'han omplert de l'alegria de la gent que estava a casa tancada, com si s'hagués acabat el món i fora les quatre mateixes parets de sempre, no hi havia res. Però la vida ha continuat i des del meu últim bitllet, ha canviat bastant el panorama.
Ara tenim un pla de desescalada. Esperem que aquest no fracassi com el primer, que per poder «gaudir» d'un estiu decent i salvar la temporada, ara ha passat lo que ha passat. Però bé, esperem que aquells qui dominen del tema, n'hagin après una vegada i no ens toqui lamentar-nos de nou, amb noves mesures tancant espais, com els culturals, on era un lloc segur. Des d'aquí, tot el suport al sector cultural o restauració —tot i estar en mode take away—, i tots aquells que aniran obrint.
És avorrit el tema de la Covid, no? Doncs encara queda una miquetona més. Cada cop està més a prop la vacuna. Les farmacèutiques ja es freguen les mans amb les inversions dels països per salvar la salut, de la gent, i la salut, econòmica, la que de veritat els importa. Ara bé, ens venen l'elevat percentatge d'una vacuna amb poc temps de vida. Com sempre, la part que els interessa. Ja hi ha un pla com ha d'anar el tema, qui vacunar primer i quantes se'n disposarà per cada zona. Però, els efectes secundaris? Que li pot comportar la vacuna aquest petit percentatge de gent que no li funciona? Quedarà infectat? La seva vida es posarà en risc, segons com l'afecti el virus? No ho sabem. Moltes preguntes que ningú ens respon. Segurament, perquè no interessa.
En aquest text ja hem tractat l'inici del pla de desescalada i la vacuna de la Covid-19. Ara toca el moment estel·lar, que segurament, tothom coneix. El cas Elena Cañizares. Què no sabeu qui és? El podeu llegir a l'enllaç que he posat unes paraules abans. Per definir-ho. L'evolució de la pandèmia a Espanya: per cada persona que ho vol fer bé i evitar contagis, n'hi ha altres tres que volen fer tot lo contrari. Conseqüència: més infeccions. Així anem —i anirem.
Doncs això, vaig acabant. Cada cop que avancem, veig diverses accions que ens poden fer reviure situacions passades. Com si no acabéssim de tirar endavant. I la cosa no va d'obrir i tancar, va de fer-ho bé. I no és així.