Al barri Sol i Vista de Reus s'està gestant un projecte pioner energètic i social. Un dels objectius que persegueix és poder actuar en aquelles que pateixen pobresa energètica, però no persegueix només aquesta finalitat. Encara en fase inicial, la iniciativa implica multitud d'actors, des de veïns particulars fins a entitats i institucions.
La setmana passada, durant una roda de premsa de balanç de la regidoria de Relacions Cíviques de l'Ajuntament de Reus, el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus, Marcos Massó, va fer incís en el paper que juga l'entitat en la societat reusenca.
Un dels exemples que va exposar va ser aquest «projecte energètic per crear energia per tota aquella gent que no pugui pagar-la». No en va donar gaires detalls, més enllà d'afirmar que, en algun punt del seu desenvolupament, confiaven comptar amb la implicació de l'Ajuntament de Reus.
Un exemple d'aquesta implicació seria cedir el sostre d'espais municipals per instal·lar-hi plaques solars. Entre els agents implicats en aquesta iniciativa, que insisteixen que es troba en fase molt inicial, hi ha l'Associació de Veïns de Sol i Vista. La seva presidenta, Anabel Castaño, també sense donar gaires detalls, valorava que «no és només posar plaques i ja està», sinó que compta amb un vessant social i un altre de didàctic.
Des d'acostar la generació d'energia als infants del barri a través de l'escola, fins a poder adequar la tarifa elèctrica a la situació econòmica de les famílies vulnerables. La idea neix arran de la mateixa normativa europea que també serveix de base per al projecte, aquest sí impulsat per l'Ajuntament, previst al barri Gaudí.
La normativa estableix que, els habitatges situats en un radi de 500 metres des d'una instal·lació energètica, puguin consumir aquesta energia. La dimensió del barri, apunta Castaño, permet que això pugui suposar arribar a gairebé tots els habitatges que hi ha.
Alguns dels implicats en aquest projecte subratllen que les decisions sobre comunicació no les pren un actor en particular, sinó el conjunt d'agents que acabarà formant aquesta comunitat energètica. Això, sumat al fet de no trobar-se, encara, en una fase d'execució, fa que se'n donin pocs detalls concrets.
Un laboratori social pioner entre els agents implicats
Un dels agents destacadament implicats en el projecte és Ciutat Sàvia, un laboratori d'innovació social. Sota aquesta etiqueta s'emmarquen, arreu d'Europa, col·lectius de persones, empreses o institucions que, de vegades sobre un àmbit concret, de vegades amb una mira més àmplia, volen impulsar canvis socials, econòmics, ambientals o de qualsevol mena.
Ciutat Sàvia va néixer arran d'un congrés que es va fer a Reus en el marc de la Capital de la Cultura Catalana sobre les ciutats del futur. Un grup de persones que va coincidir-hi va acabar impulsant aquest laboratori social, que després d'uns anys de treballar internament, vol començar a traslladar la feina feta en projectes concrets.
Dins d'aquest grup impulsor hi ha Jordi Cartanyà, que explica que la idea bàsica de la qual parteixen és que els pròxims anys canviarà el paper que juga la ciutadania en la societat. Actualment, explica Cartanyà, «esperem serveis públics que ens ho arreglin tot i empreses privades a les quals comprar les coses».
«El nou protagonisme, la transició a la qual anem, és una comunitat no només apoderada, sinó amb poder per fer les coses junts i per poder treballar en pla d'igualtat amb les institucions i les empreses per proveir-se de serveis i activitats», exposa.
Aquests laboratoris socials, aclareix Cartanyà, són «noves estructures que ajuden a dinamitzar la comunitat i a crear noves maneres de fer les coses». En el cas concret de Ciutat Sàvia, com a laboratori social compta amb una particularitat poc comuna arreu d'Europa, que «és la societat civil qui porta el lideratge del laboratori».
En la majoria de casos és habitual que aquest paper el jugui una institució —des de governs a cambres de comerç— o una universitat, siguin públiques o privades. Aquí no se'ls tanca la porta, sinó que aquest organisme s'anirà relacionant amb aquelles administracions i ens que puguin participar en els projectes que es proposin o es vulguin estudiar.
La filosofia de Ciutat Sàvia plasmada en un projecte
L'estiu del 2018 van decidir posar en marxa Ciutat Sàvia, i el primer pas va ser un «període de reflexió» per observar els models d'aquesta mena de laboratoris que ja funcionen i començar a estudiar els primers projectes. L'últim any han estat plantejant les iniciatives que podrien emprendre i que transmetessin la filosofia del laboratori social.
A grans trets es tracta d'«ajuntar diferents actors en un espai comú». És aquesta filosofia el que ha acabat derivant en el projecte que s'està plantejant per al barri Sol i Vista de Reus, una comunitat energètica local. Sense entrar en detalls, Cartanyà valora que «s'hi donen tots els condicionants de tot el que un laboratori fa».
«Hem assegut damunt de la taula una associació de veïns, l'Ajuntament, l'Institut Català de l'Energia, un grup d'investigació de la URV... I ara treballem per desenvolupar el projecte junts», resumeix. Amb aquesta mateixa filosofia, el laboratori social Ciutat Sàvia vol començar a donar-se a conèixer.
Cartanyà s'ofereix a qui pugui tenir «un repte social complex que afecta la ciutat i que necessita diferents actors amb diferents interessos». Per posar un exemple, afegeix, s'estan fixant en l'envelliment de la societat. Des de l'àmbit residencial, que admet que pot haver pres protagonisme darrerament, fins a tot el que suposa, per a la societat, que la mitjana d'edat de la seva població s'hagi incrementat tant com ho ha fet les darreres dècades.