Les ruptures amb altres persones són doloroses. Sigui una relació familiar, d'amistat o romàntica, el patiment sol aparèixer inevitablement. En el cas de les ruptures amoroses, aquest dolor és amb freqüència intens i persistent, depenent de diversos factors.
El llaç emocional que s'ha construït amb el pas del temps és molt difícil d'esborrar, sobretot si es produeix de manera abrupta. Per aquest i per altres motius, les persones solen preferir mantenir relacions d'amistat, més o menys pròximes, amb les seves exparelles, però és recomanable aquesta pràctica? S'ha de mantenir una relació d'amistat amb les exparelles?
Motius per a mantenir l'amistat
Existeixen més maneres de viure una relació sentimental que persones hi ha en el món. Els alts i baixos d'una relació poden provocar una ruptura definitiva, comportant una quantitat de problemes variables, depenent dels trets de cadascun dels components de la parella.
Cada persona reaccionarà d'una forma davant la ruptura, en gran part condicionats pels motius de la decisió final. De fet, la majoria de parelles que trenquen la seva relació ho fan de manera unilateral, és a dir, és molt estrany que tots dos estiguin d'acord a trencar la relació definitivament.
Per això, hem de tenir molt present que el més freqüent és que un vulgui acabar la relació i l'altre, continuar-la. Depenent de quina sigui la teva posició dins d'aquestes dues opcions, hauràs de plantejar-te unes coses o unes altres.
Les següents motivacions i les seves conseqüències han estat descobertes i estudiades en un estudi del 2017 a la revista Personal Relationships titulat: Staying friends with ex-romantic partners: Predictors, reasons, and outcomes.
1. Seguretat
Les relacions amoroses ben construïdes aporten unes grans dosis de seguretat i tranquil·litat. Poder comptar amb aquesta persona tan especial tant en els dies bons com en els dolents crea un 'matalàs' que pot ajudar a suportar els cops més durs de la vida.
És per això, que moltes persones es neguen a deixar escapar aquesta seguretat i prefereixen continuar tenint una relació d'amistat amb l'altra persona, encara que ja no hi hagi amor de parella.
2. Pragmatisme
Aquest motiu fa referència a la motivació que sent una persona per mantenir la relació amb l'altra per a obtenir beneficis pràctics. La persona pot obtenir beneficis econòmics, facilitats en el transport, allotjament, millorar la seva imatge i relacions socials, etc.
3. Cortesia
Unes certes persones prefereixen mantenir una relació d'amistat per por de distanciar-se massa i ferir la seva exparella. Aquestes persones solen tenir trets de cuidador/a i es preocupen generalment bastant pels altres. Podria ser que a la llarga fos pitjor, però si la comunicació és bona, a poc a poc la distància pot anar augmentant per a fer-ho més suportable per als dos.
4. Desitjos romàntics
Una de les causes més freqüents i més amagades són els desitjos romàntics per una de les dues persones que componien la parella. Aquestes persones, normalment de manera encoberta, prefereixen tenir una relació d'amistat, per així almenys, continuar veient i mantenint contacte amb l'altra persona. Més endavant veurem les implicacions d'això.
Motius i conseqüències
Depenent de la motivació de cada persona, els resultats poden ser nocius o no ser-ho per a la relació. Si bé les intencions poden ser positives, potser no és el millor per a l'altra persona.
A continuació, veurem quines d'aquestes motivacions que hem descobert són les millors o les pitjors per a mantenir una relació d'amistat amb la nostra exparella.
Motius sans
La seguretat és el primer motiu que assegura amb una certa fiabilitat que l'amistat no sigui tòxica per a la parella. Les persones que mantenen una relació d'amistat amb les seves exparelles per aquest motiu solen tenir unes relacions d'amistat més sanes i fructíferes.
El pragmatisme, encara que soni com una motivació maquiavèl·lica i psicopàtica, és en realitat un tipus de relació generalment poc nociva amb resultats positius per a la parella. Sempre que no s'excedeixin els límits i consisteixi en un quid pro quo, el benestar estarà assegurat.
Motius perjudicials
Desgraciadament, els motius sentimentals són els més perjudicials per a intentar mantenir una relació d'amistat amb l'exparella. Aquesta motivació sol ser encoberta per una de les dues persones i acaba fent malbé la relació a la llarga.
Però és obvi, si la relació no va funcionar quan era romàntica, una relació d'amistat basada en l'atracció d'aquest tipus no podrà funcionar.
Abans de començar una amistat amb el/la ex, hem d'assegurar-nos que no ens estem fent mal o que l'altra persona no s'està aferrant a una possibilitat ínfima.
Quines amistats són més llargues?
De les 4 motivacions analitzades, existeixen 2 que prediuen amb força certesa una llarga durada de la relació d'amistat. Aquestes són el pragmatisme i la cortesia. Però, per sobre d'aquestes dues, estan els desitjos romàntics.
Independentment de si la relació és còmoda i sana (cadascú haurà d'avaluar la seva situació), la veritat és tant la cortesia com el fet de tenir una visió pràctica de la relació comporta, en molts casos, mantenir la nova relació al llarg del temps.
Per sobre de l'anterior, les relacions amistoses motivades pels desitjos romàntics van ser les més duradores, però sense obtenir beneficis. És a dir, el desig és suficient per a mantenir 'l'amistat' encara que la relació no sigui positiva. Això és potencialment perillós, perquè pot mantenir al llarg de molt de temps amistats tòxiques en les quals una de les persones senti un desig amorós per l'altra persona.
La clau eterna: comunicació
Seria ridícul pretendre anticipar els resultats de qualsevol mena de relació tenint en compte només les estadístiques de diversos estudis. Si bé donen informació molt útil que hem de tenir sempre present, el realment important és adaptar aquestes dades a la casuística especial de cada relació.
La millor via, per tant, serà, en primer lloc, aconseguir una comunicació de qualitat entre els dos components de la parella. Si un dels dos (o els dos) sempre ha tingut dificultats per a expressar-se, haurà de fer un esforç pel bé de tots dos, i expressar quines són les seves necessitats, temors i objectius pel que fa a la nova situació.
En segon lloc, però no menys important, ser sincer amb un mateix pel que fa a les motivacions serà la base per a una bona comunicació.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'CarácterUrbano'.