Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Representants d'entitats comercials i de l'Ajuntament mostrant els cartells de la nova campanya de Bons Reus davant del Gaudí Centre

La primera fase d'enguany dels Bons Reus s'obre a tothom amb 200.000 euros de pressupost

Es tracta d'una primera tanda que cobreix prop d'una tercera part de la inversió prevista per tot l'any

Des d'avui hi ha disponible una nova edició dels Bons Reus. Amb 200.000 euros de pressupost del Pla de Reactivació Econòmica i Social s'han posat en circulació, des d'aquest dilluns al matí, 40.000 bons de descompte de cinc euros cadascun. El funcionament és igual que el de les primeres fases de la campanya, i en aquest cas son oberts a qualsevol persona major d'edat, independentment de si està empadronada a Reus o no.

Serviran per a qualsevol dels 440 establiments adherits fins ara, una xifra que no es descarta que torni a augmentar durant aquesta campanya. Cobreixen, per tant, tots els sectors econòmics, també el de l'alimentació, que n'havia quedat exclòs durant les fases inicials.

Es podran descarregar des del web de la campanya directament al mòbil, però també se'n podrà demanar la versió impresa anant presencialment al Gaudí Centre, al punt d'informació de la plaça del Prim, a la seu de l'Agència Reus Promoció del carrer de Sant Joan, o a l'Estació Enològica.

Els 40.000 bons que avui s'han posat a disposició cobriran fins al 20 de juny, quinze dies després de l'últim dia de descàrrega hàbil, el dia sis. Fins llavors funcionaran amb la mateixa mecànica que durant el 2020. Cada persona podrà descarregar-se quatre bons de cinc euros cadascun.

Es podran fer servir d'un en un o diversos de cop en funció del valor de la compra. Per gastar un bo cal que el tiquet de compra sigui de quinze euros. Amb una compra de 30 euros se'n podran fer servir dos, amb una de 45, tres, i si la compra és d'almenys 60 euros, tots quatre alhora.

Es preveuen edicions dels Bons Reus al llarg de l'any

Segons es va anunciar amb la segona edició del Pla de Reactivació Econòmica i Social, la partida prevista per als Bons Reus és de 720.000 euros. Aquesta primera fase d'enguany compta amb un pressupost de 200.000 euros, és a dir, entre una quarta part i una tercera part del total.

Les següents fases tenen calendari previst, però la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, no l'ha volgut fer públic. «Les fases les anirem marcant en funció de com vagin les possibilitats de mobilitat i la situació de pandèmia i l'estratègia del calendari de ciutat», ha exposat.

«Tenim una previsió, però m'agradaria ser prudent i no anunciar-la perquè és un pla viu que haurem d'anar adaptant a quina sigui la situació», ha afegit. Sí que ha deixat entreveure, però, que si l'evolució de la pandèmia és la que ara es preveu, podria haver-hi noves fases de Bons Reus per la campanya d'estiu, a la tardor, abans de Nadal i durant les Festes en si.

Reus exporta el model dels Bons arreu de Catalunya

Caelles ha definit els Bons Reus com «un exemple clar de col·laboració publicoprivada d'un Ajuntament i el sector privat d'una ciutat, en aquest cas, la Cambra de Comerç de Reus i les entitats comercials de la ciutat». Tots els implicats veuen amb molt bons ulls aquesta campanya, com ja van fer-ho durant el tancament de l'anterior.

Pau Salvadó, president del Centre Comercial El Pallol, com a representant de les entitats participants, ha destacat que «és una molt bona notícia que tornem a tenir activats els Bons Reus; l'Ajuntament va ser molt ràpid a reaccionar la primera edició i això va repercutir en un moviment de facturació».

També n'ha aplaudit la reedició Josep Baiges, secretari general de la Cambra de Comerç de Reus. És l'entitat encarregada de la infraestructura i la gestió dels bons, que Baiges considera que son «terapèutics, balsàmics» per a la ciutat. Ha aplaudit molt la posada en marxa de la primera edició i la decisió de tornar-hi ara.

Ha destacat que la Cambra de Comerç també gestiona els Bons Cambrils, fets seguint el model de Reus i que s'han exhaurit en deu dies. «A partir de l'exemple de Reus s'han desenvolupat a Calafell, a Figueres i ara es posaran en marxa a Manresa», ha posat en relleu. «Això demostra que Reus continua sent capital», sentencia Baiges.