La nit d'aquest dijous, 31 de desembre, es produirà el canvi d'any de 2020 a 2021, un motiu de celebració que sol generar trobades familiars o d'amics, àpats i festes. La situació de pandèmia pel coronavirus fa que el Cap d'Any preocupi especialment per la possibilitat que es produeixin contagis. La capacitat assistencial ja s'ha vist reduïda en les darreres setmanes a Catalunya i una nova onada de contagis podria ser letal per al sistema sanitari.
No es prendran mesures addicionals a les ja vigents a Catalunya
És per això que tothom donava per fetes noves restriccions de cara a Cap d'Any a la roda de premsa que el Govern va convocar el migdia del passat dilluns, 28 de desembre. Quan l'executiu havia d'anunciar noves mesures sanitàries per intentar evitar el màxim de contagis en motiu de les celebracions de l'1 de gener, però, el Govern va sorprendre: no es prendran mesures addicionals a les ja vigents a Catalunya.
La decisió ha generat una sèrie de crítiques per part dels experts mèdics, que han demanat en els darrers dies una rectificació a l'executiu que, de moment, no obre la porta a modificar la seva decisió. Els indicadors sanitaris semblen estancats, però en canvi des dels hospitals s'assenyala el 'crescendo' d'ingressos i de malalts a l'UCI. El còctel sembla pintar un futur negre, però per ara l'executiu català no dona el seu braç a tòrcer.
Budó assegura que Catalunya és la comunitat amb més restriccions... i no era cert
El darrer argument contra un augment de les restriccions el donava aquest dimarts, 29 de desembre, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, en la roda de premsa de cada dimarts posterior al Consell Executiu. Budó apuntava que el fet de no aplicar mesures addicionals no resta contundència a les mesures ja vigents a tot Catalunya des del passat 21 de desembre. «Cap altra comunitat autònoma té mesures tan dràstiques com Catalunya», reblava Budó.
Una afirmació de la portaveu del Govern que representava una ficada de pota per part de la consellera. L'exemple més clar és el País Valencià, on les reunions estan limitades a sis persones i on hi ha confinament perimetral: a Catalunya, les trobades poden reunir fins a una desena de participants i es pot sortir de la comunitat per retrobar-se amb familiars d'altres territoris —on no hi hagi, és clar, confinament perimetral.
Altres comunitats també presenten mesures més dràstiques que Catalunya. Les Balears, Extremadura i Cantàbria, per posar tres exemples, han augmentat les restriccions en els darrers dies. A Madrid les reunions també estan limitades a sis persones i a Galícia i Extremadura s'ha posat horari màxim a l'obertura de la restauració. Mesures, doncs, tant o més restrictives que les de Catalunya, que assenyalen que Budó va patinar en dir que Catalunya era la comunitat on hi ha les mesures més dures.