Hi ha molta expectació per conèixer què passarà el pròxim 23 de juliol. S'auguren unes eleccions generals molt disputades, que arriben després de l'hecatombe del PSOE als comicis autonòmics i municipals. I un dels sectors més pendents pel resultat serà el de la banca, entre els quals hi ha BBVA i CaixaBank.
Arran de les pròximes eleccions podria mantenir-se la línia de Pedro Sánchez o produir-se un canvi de cicle. Si això últim succeeix, el més probable és que ens enfrontarem a una revolució des del punt de vista econòmic i social. A priori, un triomf dels populars comportaria unes polítiques més favorables a l'empresa i una reducció d'impostos.
Aquesta descàrrega de la pressió fiscal podria provocar que tombessin algunes de les mesures plantejades per l'actual executiu. Moltes pensades per fer front a l'alta inflació. De fet, entre elles estarien l'impost extraordinari a la banca i a les companyies energètiques.
Aquest gravamen es va presentar com una cosa temporal, que únicament s'estendria durant els dos propers exercicis (2023 i 2024). Amb això pretenien que les grans empreses, que presentaven un ampli marge de beneficis, no es lucressin amb els preus tan elevats. Els diners recaptats, a més a més, anirien a sufragar les diferents mesures posades en marxa per alleujar la butxaca dels ciutadans.
La banca va mostrar el seu descontentament
La banca no va encaixar bé en cap moment la mesura adoptada pel Govern. Des del primer instant es van repetir les seves queixes i confiaven que es pogués derogar aquest impost. Però amb el pas de les setmanes han pogut comprovar que la situació feia un tomb.
Les principals entitats del país van haver d'aportar 1.120 milions per aquest concepte durant el primer trimestre de l'any. CaixaBank, per exemple, va desemborsar 373 milions, mentre que el Santander en va abonar 224. Tot i aquest gravamen, els bancs van obtenir un benefici de 5.696 milions fins al març, que suposa un 13,9% més.
Així mateix, més d'una vegada han amenaçat de recórrer aquest tribut. Però això no ha suposat cap impediment perquè l'Executiu se'n plantegés una possible ampliació.
PSOE i PP mediten seguir amb l'impost
Encara que sembli una mica estrany, tant el PSOE com el PP coincideixen en els seus plans sobre l'impost extraordinari a la banca. I és que allò que es preveia com una cosa temporal, amb data de caducitat el 2024, es podria allargar en el temps.
Per tant, les dues principals formacions del nostre país deixen la porta oberta a aquesta possibilitat. Tanmateix, de moment prefereixen mostrar-se cauts, reservant la seva decisió per al proper exercici. Per ara, ni el Govern ni els populars tampoc no contemplen suprimir-lo abans d'hora.
«Estem veient com evoluciona la recaptació i hi haurà una revisió per prendre decisions de cara al futur», va apuntar la vicepresidenta de l'Executiu. Nadia Calviño admetia recentment en una trobada amb els bancs que la seva situació econòmica els permetia assumir aquest gravamen. Els comptes del primer trimestre van resultar especialment bons, per la qual cosa no va dubtar a llançar-los aquest advertiment.
En una línia semblant es va expressar unes hores més tard el vicepresident d'Economia del PP, Juan Bravo. La seva idea sobre la taxa temporal al sector s'assembla força a la de Calviño, que va afirmar que encara no ho han decidit. Així, esperaran a arribar a la Moncloa per adoptar una postura o una altra, ja que tot dependrà majoritàriament de «com estigui la inflació i la situació econòmica».
Tot i les coincidències en aquesta qüestió, des de les files del PP sí que mostren el seu rebuig al disseny de l'impost. Sostenen que el més adequat hauria estat la creació d'un fons, finançat amb la taxa del sector que ajudés els hipotecats amb dificultats.