Ens encanten les Muntanyes de la Costa Daurada. I si encara no us veieu amb cor de compartir honestament aquesta afirmació és que encara no les coneixeu o que teniu el cor sec i estellós d'una carxofa en primavera. Des d'aquí, des del nostre entusiasme per aquest paratge semi secret del rerepaís tarragoní, hem mirat de fer-ne proselitisme incondicional tot enumerant-te els seus llocs màgics i les desenes d'activitats que s'hi poden fer de dia o inclús de nit.
Però n'hi ha una que s'endú la palma i que les connecta totes: caminar. Practicar el noble art de l'excursionisme troba en les Muntanyes de la Costa Daurada un escenari ideal que ni fet a mida. D'això no cal convèncer-ne els experts senderistes, aquell veí o aquella cunyada que tots tenim que es fira de roba 'tècnica' en una coneguda casa multinacional de material esportiu i es perd tres dies rondant la Mola de Colldejou.
Però al comú dels mortals, que solem ser éssers dropos i sedentaris, animalons de terrassa i quinto, també ens convé caminar. Per salut física i també mental. Si sou una mica desperts ja sabreu que el pensament occidental va néixer caminant. Aristòtil feia passejar els seus alumnes peripatètics per patis, jardins i rierols per despertar la intel·ligència i el sentit crític. Els llestos caminen.
Fins i tot Gabriel Ferrater, una de les ments més lúcides de la història de la Costa Daurada, de qui enguany en celebrem el centenari, es passava hores amunt i avall per desentranyar els misteris de l'amor i l'existència. És cert que va descartar tombar els boscos del seu mas del Picarany, al Baix Camp, perquè feien massa pujada. Va acabar transitant per una pista de tenis abandonada, però ell s'ho podia permetre perquè era especial. I, al cap i a la fi, es va matar quan es va haver de vendre el mas i no va poder seguir caminant.
La conclusió és clara: camineu, feu salut i cultiveu el vostre intel·lecte i la vostra vida interior, que segur que deu ser riquíssima. Les Muntanyes de la Costa Daurada us ofereixen, completament de franc, el lloc idoni per fer-ho. Així que moveu el cul i comenceu a pujar costes. Ara és el moment, que fa bon temps. Encabat farà massa calor i tot seran ais i uis i tardes perdudes d'insolació a la platja rodejats de tovalloles, para-sols i olors d'humanitat indesitjable.
Més fàcil encara, us donem idees i coordenades precises d'on anar a caminar. Tot mastegat.
La mar des dels cims, amb el cor alegre
Segons diuen, una de les millors idees que s'han tingut mai des de les muntanyes tarragonines la va tenir Jaume I a l'Albiol. Des de la seva miranda, el rei català va veure Mallorca en un dia clar i es va proposar de conquerir-la. Va ser un pensament altament patriòtic, va baixar al port de Salou i va partir cap a les illes a matar moros. Segur que als balears de l'època no els devia fer gaire gràcia, però vist amb ulls benignes demostra que des dels nostres cims només es pot concebre la grandesa.
Avui es pot emular aquella gesta de la imaginació resseguint a peu una ruta de dificultat irrisòria, apta per a totes les formes físiques, a través dels termes de l'Albiol, Vilaplana i l'Aleixar, al nord del Baix Camp i vora el poble mític de la Mussara. Un camí ple de masos senyorials mig enrunats, senders amb empedrats de l'edat mitjana, fonts i pous de gel. Tot en tres horetes de caminada que us farà agafar ganes d'envair Mallorca.
Sigues el Carrasclet
Però no només els nobles han caminat per aquestes carenes. Per fer l'aventura més completa i per preparar-nos per un futur pròxim de guerra i repressió, hem de tirar la vista enrere i recordar els proscrits i els guerrillers que van fer seves aquestes muntanyes i van eludir l'acció de la justícia monàrquica. Més o menys ara igual que abans.
Un dels nostres grans bandolers, l'heroi sudista Carrasclet, va trescar camins i es va refugiar en totes les coves de les muntanyes de Vandellòs, Pratdip i Tivissa. Formacions calcàries impressionants que li oferien recer i avantatge tàctic en les seves fugides. Podem seguir les seves passes amb una ruta que ens portarà des de l'ermita de Santa Marina de Pratdip, famosa per les seves aigües, fins al capdamunt de la Serra de Llaberia. Aquí haurem de suar una mica més la cansalada, perquè ascendirem 650 metres, però es fa en quatre hores i fa de bon caminar.
Pels flipats
Això no ho recomanem en absolut, a no ser que tingueu els bessons superdesenvolupats de Kilian Jornet. Però també és una forma d'anar a peu per la muntanya. Pels amants de les emocions fortes i del sacrifici extrem —hi ha de tot a la vinya del senyor— les Muntanyes de la Costa Daurada també ofereixen una prova d'Ultra Trail. Unes completes locures durant les quals, si aneu molt sobrats de força i no traieu el fetge per la boca, també es pot contemplar el paisatge.
Curses d'onze, vint-i-dos i seixanta-sis quilòmetres que surten de la bonica vila de Prades, la població més emblemàtica de les nostres muntanyes. És una prova puntuable per a la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència però, així i tot, també s'hi pot participar amb un nivell normalet de corredor diumenjaire. Ara bé, sota la vostra responsabilitat i amb el número del RACC ben gravat al mòbil.
Per etapes
L'ambició és un sentiment difícil de domar, però ben portada pot ser una font de satisfaccions a llarg termini. Per què conformar-se amb una excursioneta d'aficionats quan pots estar una setmana sencera caminant, coneixent les muntanyes de la Costa Daurada i desconnectant del tot de la mundanitat de la plana? Aquesta és una ruta de sis etapes que explota totes les possibilitats de la xarxa de camins del Baix Camp.
En un sol camí, els quatre paisatges de les muntanyes deixaran de tenir secrets per a vosaltres: la roca agresta, els nobles camins de la Baronia d'Escornalbou, el paisatge agrícola ple d'avellaners i oliveres o els cims boscosos de Prades. Si després d'aquest itinerari no us inspireu per escriure la vostra gran novel·la, tirar endavant el vostre gran projecte vital o professional o com a mínim no us convertiu en emprenedors tecnològics, doncs és que no ha de ser i no us en sortireu mai.
Per quan no es poden deixar els nens amb els avis
La nostra darrera proposta és una mesura desesperada. Segurament haureu intentat per tots els mitjans desfer-vos de la canalla i pujar a la muntanya en solitud o una companyia escollida i ben avinguda. Però hi ha una mala notícia: no sempre ho aconseguireu. Per aquesta circumstància adversa, Muntanyes de la Costa Daurada també us té pensat un pla B. Endur-vos els nens!
No us espanteu, no és tan greu. Està tot pensat. 'Petits exploradors' amb les rutes preparades per a infants 'A la recerca de la Roca Foradada i el llac encantat' i 'La Conquesta de les tres ermites i la clau misteriosa' és el pla ideal per treure les criatures a pastar per la muntanya tot un cap de setmana. Tota una aventura familiar que us portarà fins a Prades i descobrirà a petits i grans el meravellós món del senderisme. Si no estan massa viciats amb les pantalles, potser els agrada i tot. Que caminin i que es facin forts.