Societat Civil Catalana ha posat en marxa una campanya en carrers, estacions de metro i platges per denunciar la «decadència» que l'entitat associa al procés independentista català. Es tracta d'un conjunt de cartells que recullen dades econòmiques amb l'objectiu de demostrar que l'economia catalana ha perdut força des del 2010 i s'ha ressentit de la situació política.
Per exemple, sostenen que Catalunya va perdre 59 posicions en el rànquing de competitivitat de les regions europees entre 2010 i 2019 o que la inversió estrangera a Catalunya va caure un 83% entre 2017 i 2019 respecte del període entre 2014 i 2016. La campanya es pot veure a diverses localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona i a les ciutats de Tarragona i Girona.
Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig insten l'Estat a «reubicar» el conflicte a la política i treure'l dels tribunals
En un altre ordre de coses, l'expresident de la GeneralitatCarles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han instat l'Estat a «treure de la via judicial de la manera més clara i ràpida possible» el conflicte polític català i «el reubiqui a la via política». En un article conjunt publicat aquest dilluns a 'La Vanguardia', sostenen que la recent decisió de la justícia belga sobre l'extradició de Puig «és el preludi d'un efecte dòmino» sobre la causa que afecta el procés independentista. Per això, creuen que l'Estat hauria d'haver aprofitat els dictàmens de l'ONU sobre el cas català per «corregir la deriva en què havia entrat des que el fiscal general de l'Estat va presentar la querella» en un document anomenat 'Més dura serà la caiguda'.
«Tenia una oportunitat», conclouen, per haver fet «com fan les democràcies liberals», però «van preferir continuar obcecats per la venjança i el càstig exemplar». Els tres eurodiputats de JxCat i Puig sostenen que han informat la justícia de Bèlgica de les seves residències i que n'han complert totes les condicions i han recordat que es van oferir a participar per videoconferència al judici que es va celebrar al Tribunal Suprem sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. «Ni tan sols és cert que haguem fugit de la justícia espanyola perquè cada vegada que hem afrontat una euroordre estàvem compareixent davant de l'acció, precisament, de la justícia espanyola», hi afegeixen.