Pla de les mans d'una dona gran comptant monedes

Canvia la pensió de viudetat per a milers de dones a Espanya

Una sentència del Tribunal Suprem estableix que la segona dona té dret al total de la pensió quan mor la primera

Canvi en la pensió de viudetat per a les dones a les quals el seu marit s'havia divorciat o separat anteriorment. El Tribunal Suprem estableix que quan la primera dona també mor, la segona té dret a cobrar la pensió completa.

Fins ara, aquesta situació creava un buit legal i molts dubtes. La pensió es repartia entre les dues ex en proporció al temps de convivència, amb un mínim del 40% per a la segona. Això, sempre que la primera no s'hagués casat novament.

El dubte arribava quan la primera ex moria un temps després. Una vídua va sol·licitar cobrar la pensió completa i la justícia l'hi va denegar. Després de recórrer la sentència, el Tribunal Suprem li ha donat la raó i ha creat un precedent per al futur.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

En aquest cas, l'home s'havia casat dues vegades i cadascuna de les esposes va cobrar la pensió de viudetat. Per tant, es va calcular des del dia del matrimoni fins a la fi de la relació i la mort del finat. Així es va fixar la part proporcional que li tocava a cadascú.

La primera parella cobrava gairebé un 70% de la pensió de viudetat , mentre que la segona arribava al 40%. Es va augmentar per arribar fins al límit màxim. I, en morir la primera esposa, la segona té dret a cobrar el màxim de la pensió.

El Tribunal Suprem ha emès una sentència en la qual reconeix l'augment de la pensió de l'última de les esposes després de la mort de la cònjuge històrica. La sentència ho justifica dient que cobrar la pensió completa no està prohibit expressament.

Per raons lògiques i humanitàries

La Llei General de la Seguretat Social (LGSS) conté en aquest punt un buit legal, ja que no contempla aquest supòsit. La regulació sobre la pensió de viudetat ha estat sempre limitada, i per això el tribunal ha decidit jutjar en sentit favorable.

Es considera que la segona vídua té dret a la pensió completa per raons lògiques i humanitàries. Sense la concurrència de dues esposes, hauria tingut dret a rebre el pagament íntegre. Però en desaparèixer l'altra banda, la limitació manca de tot suport.

«Estem en presència d'una espècie de vasos comunicants, perquè la baixada o pujada de la pensió percebuda per cada un dels beneficiaris repercuteix a l'altre». Així ho explica la sentència del Suprem, per justificar la seva decisió favorable a la sol·licitant.

Segons la seva determinació, quan la primera dona mor, la cònjuge en el moment de la mort pot recuperar la protecció total. Per tant, la pensió de viudetat només s'ha de repartir quan tots dos cònjuges segueixen vius.

Excepcions de la decisió

Es tracta, segons el tribunal, d'una «interpretació coherent», que porta a augmentar la pensió del segon cònjuge fins al 100%. Aquesta és la quantitat que hagués cobrat sense una concurrència, amb independència de la durada del seu matrimoni.

A efectes pràctics, la mesura no suposa un increment de la pensió per la Seguretat Social. L'ens seguirà pagant el mateix, només que en comptes de dos beneficiaris hi haurà un de sol. Jurídicament, es tracta del restabliment d'un dret originari.

La vídua tenia dret a la pensió completa, però una concurrència obligava a dividir la quantia en percentatges. Tanmateix, quan desapareix la causa que motivava aquesta excepció, el més lògic és restituir el dret original a aquesta persona.

Però la sentència també adverteix que no es pot traslladar la mateixa fórmula en un sentit invers. És a dir, per a la primera esposa quan mor la segona. Tampoc serà vàlid en casos amb diversos excònjuges i una altra mena de beneficiaris.

Què diu la sentència

La sentència estableix que «després d'extingir-se el dret a percebre la pensió de viudetat per part de la primera esposa del causant, recupera tota la seva amplitud el dret originari i íntegre de la vídua».

«No es tracta de fer un nou càlcul», matisa. «Ni revisar els percentatges de pensió que hagi d'abonar la Seguretat Social o aplicar normes sobrevingudes». Es tracta, segons afirma, «que cessi el descompte o repartiment que ha tingut sentit sol durant la concurrència de beneficiaris».

Segons la sentència, «el que passa és que es restableix el dret en la seva dimensió originària». I també que «no hi ha nou fet causant, ni es recalcula la pensió, ni es pot buscar un punt de connexió normatiu divers».