En els pròxims mesos es produiran canvis en la normativa laboral del nostre país que afectaran directament als candidats de les ofertes de treball. La Comissió Europea ha presentat un avantprojecte legislatiu amb el qual vol garantir que tots els ciutadans europeus rebin la mateixa retribució per fer la mateixa feina.
Es tracta d'un projecte ambiciós, que haurà de tramitar-se en les institucions europees i que necessitarà el consens dels 27 països membres de la Unió. Tot i això, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, assegura que és un objectiu que sempre s'ha marcat com a prioritari.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Canvis en les entrevistes de treball i en algunes condicions laborals
L'aprovació d'aquesta mesura a escala europea obligarà a adaptar la legislació espanyola al que dicti la nova norma comunitària. Una de les grans novetats és el dret dels candidats a conèixer la forquilla salarial del lloc de treball abans de l'entrevista. D'aquesta manera, podran conèixer amb antelació si s'adapta a les seves necessitats i, per tant, podran estalviar-se la mítica pregunta que fa referència al sou.
A més, els candidats també tindran dret a obtenir informació sobre la retribució individual desglossada per sexe i categoria de treballadors. La nova proposta legislativa inclou instruments perquè els candidats tinguin fàcil accés a la justícia. A més, s'estableix que l'empresa no podrà exigir l'historial salarial de l'entrevistat. Entre altres novetats del projecte, que 'El Economista' ha fet públic aquest dilluns, 31 de maig, es troba el dret a una indemnització per a les persones que han patit una discriminació retributiva en relació, per exemple, amb la bretxa salarial.
Finalment, si els treballadors ho sol·liciten, l'avantprojecte de llei obliga les empreses a proporcionar la informació retributiva anonimitzada sobre els empleats de la corporació.
Espanya està pendent de la 'contrareforma laboral'
Així doncs, les noves regles, que afectaran també a les entrevistes de treball, procedeixen d'una normativa europea a la qual haurà d'adaptar-se la legislació espanyola vigent. Però aquesta no és l'única novetat; la vicepresidenta tercera i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, pretén derogar la reforma laboral aplicada pel PP durant el Govern presidit per Mariano Rajoy en l'any 2012.
No obstant això, mentre Díaz insisteix en la seva ambició per a la derogació, un altre sector de l'Executiu, amb la vicepresidenta segona i ministra d'Economia Nadia Calviño al capdavant, és més moderat i sembla comptar, per ara, amb el suport del president Pedro Sánchez. Aquest sector defensa moderar alguns aspectes de la reforma, però en cap cas derogar.
Caldrà esperar per veure de quina manera es canvia la reforma laboral del PP, encara que Yolanda Díaz ha manifestat el seu objectiu d'aplicar una contrareforma «ambiciosa» i de fer-ho durant aquest mateix 2021. «Volem reconstruir el dret a la feina i que el mercat laboral torni al marc legal i a la Constitució», assegura, evitant parlar de la derogació: «La meva intenció és fer i no desfer», sentència Yolanda Díaz.