El govern de coalició format pel PSOE i Unides Podem té previst aplicar nous canvis en el sistema de pensions de la Seguretat Social. Segons ha informat 'La Razón', el govern faria retallades, ja que el sistema actual és insostenible tenint en compte la relació de treballadors/pensionistes que hi haurà a Espanya en els pròxims anys.
'La Razón' ha explicat que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha proposat reformar les condicions d'accés a la jubilació a través del període de càlcul, que passaria dels vint-i-cinc anys actuals als trenta-cinc. Això es tradueix en el fet que, actualment, la pensió que rebrà una persona es calcula segons els últims vint-i-ciny anys cotitzats, i la intenció del ministre seria augmentar aquesta quantitat fins als trenta-cinc anys.
Tenint en compte com està el mercat laboral a Espanya, on els joves passen els primers anys en condicions precàries, amb salaris baixos i contractes temporals, l'ampliació del període de càlcul es traduiria, en molts casos, en una pensió mínima.
Les pensions baixarien un 5,45%
Aquests canvis en el sistema de pensions podrien suposar una pèrdua del 5,45% pels futurs pensionistes respecte al que cobrarien si es mantinguessin les característiques i condicions actuals. En conseqüència, els sindicats i Unides Podem, s'han mostrat en contra d'aquests canvis.
La intenció del govern espanyol seria intentar salvar un sistema de pensions que és insostenible, ja que en trenta anys s'espera que Espanya tingui tants pensionistes com treballadors en actiu, uns 15 o 16 milions. Això vol dir que en comptes d'haver-hi el doble de treballadors que de pensionistes, la ràtio s'igualaria i els treballadors haurien de sostenir les pensions de més pensionistes.
A més, 'La Razón' afirma que les ajudes europees són una de les causes per les quals el govern espanyol es planteja aplicar aquests canvis. Europa va prometre un paquet de 140.000 milions d'euros en ajudes per pal·liar la crisi econòmica que ens ha deixat la Covid-19, una ajuda que l'Executiu espanyol va anunciar que arribaria «sense condicions» o, en el pitjor dels casos, amb condicions «toves» molt allunyades de les imposicions que van arribar després de la crisi financera de l'any 2008.
Alguns mitjans de comunicació defensen que la reforma de les pensions és una de les condicions que Europa hauria posat a Espanya per poder rebre aquests fons, i que explicaria per què el govern espanyol està tramitant la reforma amb tanta rapidesa.
La decisió de Pedro Sánchez
Cal recordar que Pedro Sánchez ha tornat a reindexar les pensions a l'IPC, la qual cosa va finalitzar l'any 2013 amb el govern de Rajoy, que va canviar-ho per tal d'evitar augmentar-les cada any i intentar controlar el forat que el sistema de pensions deixa en l'economia pública espanyola. Així doncs, amb la decisió de Sánchez, les pensions pujaran amb la inflació.
Per tant, amb l'ampliació del període de càlcul de les pensions, es busca compensar la pujada que comportarà el fet que tornin a estar indexades a l'IPC, i intentar mantenir un equilibri del sistema de pensions.
El text preparat pel govern espanyol ja circula internament per l'Executiu, i està previst que pròximament s'enviï a Brussel·les per rebre el vistiplau de la UE, per la qual cosa es farà públic i es podrà observar quins canvis s'apliquen. Per ara, se sap que també s'estan estudiant opcions que permetin al treballador prescindir d'alguns anys en aquest període de còmput si ha tingut forats grans d'ingressos i cotització, sigui per pèrdua d'ocupació o altres circumstàncies.
Encara queda debatre les condicions amb la resta d'agents socials, però Unides Podem ja ha anunciat que votarà en contra de l'ampliació, ja que aposten per aixecar el sostre de cotitzacions màximes -actualment, 4.070 euros al mes-, el que implicaria que les rendes altes cotitzin més.