Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'una mà traient bitllets del caixer

Els canvis que els bancs imposen als clients: perjudiquen els majors de 55 anys

Les últimes mesures adoptades per les entitats bancàries deixen completament desplaçada la població de més edat

Ja fa un temps que els bancs preparen el seu procés de digitalització. Les reformes escomeses darrerament suposen tota una revolució al sector. Però, amb les decisions adoptades perjudiquen de manera important els més grans de 55 anys.

Aquest grup de població presenta més dificultats per accedir a les noves tecnologies, ja que no disposen dels mitjans ni de prou formació per adaptar-se a aquests canvis. Durant les últimes setmanes, alguns bancs van prendre una decisió una mica controvertida, motiu pel qual els van denunciar l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

A 4 de les 18 entitats amb xarxa d'oficines físiques han deixat de facilitar de manera definitiva les llibretes d'estalvi. Es tracta de Bankinter, Abanca, Caixa Rural de Jaén i BBVA. De moment, són aquestes les empreses financeres que han decidit suprimir les llibretes.

Bancs que cobren per l'emissió de la llibreta d'estalvi

Però, és més que probable que la resta també segueixi els seus passos d'aquí a molt poc temps. De fet, la majoria ja cobren comissions per la seva emissió. És el cas de Kutxabank, que cobra 3 euros per aquest concepte.

El mateix passa amb Banc Sabadell. També sol·licita el pagament de 10 euros per facilitar una llibreta destalvi als que tinguin menys de 65 anys. La mateixa quantitat han d'assumir els clients del BBVA, però se'n podrien lliurar si domicilien una pensió de com a mínim 300 euros.

Foto d'una oficina de BBVA.
BBVA és un dels bancs que ja no emet cap llibreta d'estalvi | Europa Press

 

Les traves per a la gent gran es multipliquen

Amb tot això, els bancs estan convidant d'alguna manera la gent gran a digitalitzar-se. Però, tampoc ho posen gens senzill per operar a les oficines físiques. Qualsevol tràmit que es faci pot suposar una comissió o negativa per part de l'empleat.

Des de l'organització de consumidors, lamenten les dificultats que posen algunes entitats fins i tot per obtenir efectiu a la finestreta. En algunes situacions, fins i tot s'hi arriba a cobrar.

Posen l'exemple de BBVA, que demana una comissió de 2 euros per retirades inferiors als 2.000 euros. A Banc Santander no consenten treure diners sota aquesta modalitat quan es tracta de menys de 600 euros.

A això caldria sumar-hi el cobrament de comissions per operacions físiques vinculades amb el pagament de rebuts o transferències des d'oficina. En efecte, qualsevol tipus de gestió que es vulgui realitzar sembla que estarà afectada per una comissió.

Des de fa anys, s'aprecien els plans dels bancs. Van començar limitant els horaris d'atenció al públic per a una sèrie de tràmits. Però, més endavant, van anar suprimint espais físics, cosa que resulta molt incòmode per als més grans, sobretot en zones rurals.

El tancament d'alguns bancs els obliga a desplaçar-se a altres pobles, cosa que els trastoca molt. Ho troben tot més difícil perquè no tenen l'hàbit de treure diners dels caixers i ho han de fer en caixa, cosa que no sembla importar gaire a les entitats.

Foto d'una dona introduint la targeta en un caixer.
Amb aquestes mesures els bancs exclouen les persones de més edat | Getty Images

 

Per què no fan el pas cap a la digitalització?

La gent gran se sent totalment abandonada pels seus bancs. Tenen problemes seriosos per adaptar-se a l'era digital i hi ha diversos motius que els impedeixen fer aquest pas.

A més de l'absència de coneixements tecnològics, tenen por de cometre errors o de ser víctima d'un frau. Per això, la gent amb més de 55 anys aposta per anar a les oficines físiques per ser atesos per un empleat.

Des de l'OCU insisteixen que totes aquestes traves impliquen una mostra d'exclusió social, sobretot amb les més vulnerables. Així, doncs, fan una crida al Govern perquè prengui mesures. Entenen que el servei bancari físic ha de ser considerat un 'servei bàsic universal'. Tot i això, no es tracta d'una cosa que encaixi amb els plans de futur de les entitats.

NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp